CARTA OBERTA A DAVID UCLÉS

 

Benvolgut David,

Estic amb el teu llibre “La península de las casas vacías”. Només n’he llegit una quarta part, però crec que no m’arrisco si dic que és magnífic: addictiu des de la primera pàgina, amb aquesta barreja de realitat i ficció màgica, amb una exhaustiva documentació ben camuflada dins la història i amb les petites i originals incursions del narrador amb una naturalitat envejable. I ets tan jove, David... Em trec el barret davant del teu virtuosisme. També llegeixo entre línies la teva ideologia d’esquerres i el teu al·legat contra la guerra, contra les guerres.

Un llibre excel·lent i que consti que les meves companyes
del Club de Lectura saben com em costa de donar aquesta qualificació

Per això m’ha estranyat aquesta sortida teva sobre els andalusos que van venir a Catalunya els anys seixanta del segle passat, a qui alguns anomenaven xarnegos. A la teva novel·la esmentes i et planys constantment de la divisió i de la polarització de la península, d’aquestes dues Espanyes que semblen eternament irreconciliables. No trobes que amb les teves declaracions estàs fomentant la divisió? Una divisió que ja estava morta i enterrada perquè els nets d’aquells a qui deien xarnegos, se senten tant d’aquí com els de vuit cognoms catalans. O és que et penses que el milió i mig de persones que van sortir al carrer en els primers anys del procés els tenien? Per cert, que jo soc dels pocs, segons tu, que tenen vuit cognoms catalans i me’n sento orgullosa, no perquè siguin catalans, sinó perquè són els cognoms dels meus avantpassats. Me’n sento tant com te’n deus sentir tu dels teus vuit cognoms andalusos i no se m’ha acudit pas de menysprear-los com si fossin una rara avis a la seva pròpia terra.

Dius que la immigració andalusa va aixecar la Catalunya que tenim ara. A veure si ens entenem, David! Els espanyols que van venir a Catalunya ho van fer per poder-se guanyar la vida, una vida que els era molt difícil de guanyat a la seva terra. I potser... potser també els havien dit que aquí lligàvem els gossos amb llonganisses.. no ho sé. Tu creus que aquí tots érem nobles i burgesos? Tu creus que mentre els immigrants aixecaven els blocs de pisos,  els catalans ens ho miràvem amb els braços plegats o què? Que potser algú t’ha dit que aquí la vida era fàcil els anys seixanta? Si vols, t’explico què havíem de fer a casa meva perquè els diners de la collita de l’any arribessin a la collita següent. I no crec que fóssim els únics. La qüestió és que en sis dècades a totes les cases s’ha progressat. A totes i no només a les de vuit cognoms catalans.

Lleig, molt lleig que algú els digués xarnegos, però és un fet que, als humans, suposo que pel nostre instint a defensar-nos, la por al que ens és estrany ens fa posar una cuirassa entre ell i nosaltres. I si no, ves mirant com ha anat la immigració pel món al llarg de la història. Com hauríeu reaccionat els andalusos si els catalans haguéssim arribat en massa a Andalusia per buscar unes millors condicions de vida? Estic segura que el més bonic que ens hauríeu dit, hauria estat “catalufos”. Però si ja ens ho diuen ara, i no dic que siguin els andalusos, a la nostra pròpia terra! Si per parlar català, gairebé hem de demanar permís! Si hi ha llocs a Catalunya que ni ens entenen ni ens volen entendre si parlem en català!

I que ara vinguis tu a remoure una suposada supremacia de fa seixanta anys... Vinga, David!

Però no estic d’acord amb els que et critiquen dient que fas d’altaveu de l’imperialisme i colonialisme espanyol. Més aviat penso que ets una persona mal informada, que va passar dos dies a Barcelona l’any 2015 i sis mesos més amb una beca “Montserrat Roig” l’any 2022. Molt poc temps per poder parlar com ho has fet. Una persona que no ha aprofundit en el tema i que parla sense coneixement de causa. I que, com que ara ets una veu autoritzada, et permets dir i exigir tot allò que et sembla just. Està molt bé, però és ben veritat allò de “qui molt xerra, alguna n’erra”. Diuen que has retirat la teva declaració, però crec que faries bé de documentar-te -que tu d’això en saps, David- i, si ben informat, consideres que ho has de fer, rectificar almenys, sinó disculpar-te.

Si el dia de Sant Jordi ets a la Plaça de Catalunya signant llibres amb la teva samarreta “solidària” de xarnego, estaràs alimentant la divisió que tant blasmes i estaràs insultant Catalunya i els catalans i, pensa-ho, hi seràs perquè has guanyat un important premi literari de Catalunya, escrivint sobre Catalunya i gràcies, en part a una beca que et van donar a Catalunya.

Amb tot l’afecte,

Una admiradora que et convida a rectificar.