Benvolgut
David,
Estic
amb el teu llibre “La península de las casas vacías”. Només n’he llegit
una quarta part, però crec que no m’arrisco si dic que és magnífic: addictiu
des de la primera pàgina, amb aquesta barreja de realitat i ficció màgica, amb
una exhaustiva documentació ben camuflada dins la història i amb les petites i
originals incursions del narrador amb una naturalitat envejable. I ets tan
jove, David... Em trec el barret davant del teu virtuosisme. També llegeixo
entre línies la teva ideologia d’esquerres i el teu al·legat contra la guerra,
contra les guerres.
 |
| Un llibre excel·lent i que consti que les meves companyes del Club de Lectura saben com em costa de donar aquesta qualificació |
Per
això m’ha estranyat aquesta sortida teva sobre els andalusos que van venir a
Catalunya els anys seixanta del segle passat, a qui alguns anomenaven xarnegos.
A la teva novel·la esmentes i et planys constantment de la divisió i de la
polarització de la península, d’aquestes dues Espanyes que semblen eternament
irreconciliables. No trobes que amb les teves declaracions estàs fomentant la
divisió? Una divisió que ja estava morta i enterrada perquè els nets d’aquells
a qui deien xarnegos, se senten tant d’aquí com els de vuit cognoms catalans. O
és que et penses que el milió i mig de persones que van sortir al carrer en els
primers anys del procés els tenien? Per cert, que jo soc dels pocs, segons tu, que
tenen vuit cognoms catalans i me’n sento orgullosa, no perquè siguin catalans,
sinó perquè són els cognoms dels meus avantpassats. Me’n sento tant com te’n
deus sentir tu dels teus vuit cognoms andalusos i no se m’ha acudit pas de
menysprear-los com si fossin una rara avis a la seva pròpia terra.
Dius
que la immigració andalusa va aixecar la Catalunya que tenim ara. A veure si
ens entenem, David! Els espanyols que van venir a Catalunya ho van fer per
poder-se guanyar la vida, una vida que els era molt difícil de guanyat a la
seva terra. I potser... potser també els havien dit que aquí lligàvem els
gossos amb llonganisses.. no ho sé. Tu creus que els immigrants aixecaven els
blocs de pisos i els catalans ens ho miràvem amb els braços plegats o què? Que
potser algú t’ha dit que aquí la vida era fàcil els anys seixanta? Si vols,
t’explico què havíem de fer a casa meva perquè els diners de la collita de
l’any arribessin a la collita següent. I no crec que fóssim els únics. La
qüestió és que en sis dècades a totes les cases s’ha progressat. A totes i no
només a les de vuit cognoms catalans.
Lleig,
molt lleig que algú els digués xarnegos, però és un fet que, als humans, suposo
que pel nostre instint a defensar-nos, la por al que ens és estrany ens fa
posar una cuirassa entre ell i nosaltres. I si no, ves mirant com ha anat la
immigració pel món al llarg de la història. Com hauríeu reaccionat els
andalusos si els catalans haguéssim arribat en massa a Andalusia per buscar
unes millors condicions de vida? Estic segura que el més bonic que ens hauríeu
dit, hauria estat “catalufos”. Però si ja ens ho diuen ara, i no dic que siguin
els andalusos, a la nostra pròpia terra! Si per parlar català, gairebé hem de
demanar permís! Si hi ha llocs a Catalunya que ni ens entenen ni ens volen
entendre si parlem en català!
I
que ara vinguis tu a remoure una suposada supremacia de fa seixanta anys...
Vinga, David!
Però
no estic d’acord amb els que et critiquen dient que fas d’altaveu de
l’imperialisme i colonialisme espanyol. Més aviat penso que ets una persona mal
informada, que va passar dos dies a Barcelona l’any 2015 i sis mesos més amb
una beca “Montserrat Roig” l’any 2022. Molt poc temps per poder parlar com ho
has fet. Una persona que no ha aprofundit en el tema i que parla sense
coneixement de causa. I que, com que ara ets una veu autoritzada, et permets
dir i exigir tot allò que et sembla just. Està molt bé, però és ben veritat
allò de “qui molt xerra, alguna n’erra”. Diuen que has retirat la teva
declaració, però crec que faries bé de documentar-te -que tu d’això en saps,
David- i, si ben informat, consideres que ho has de fer, rectificar almenys,
sinó disculpar-te.
Si
el dia de Sant Jordi ets a la Plaça de Catalunya signant llibres amb la teva
samarreta “solidària” de xarnego, estaràs alimentant la divisió que tant blasmes
i estaràs insultant Catalunya i els catalans i, pensa-ho, hi seràs perquè has
guanyat un important premi literari de Catalunya, escrivint sobre Catalunya i
gràcies, en part a una beca que et van donar a Catalunya.
Una
admiradora que et convida a rectificar.
