divendres, 9 d’agost del 2024

LA MILLOR PEL·LÍCULA D'ACCIÓ

 

                                 

Aquest dijous TV3 ens va oferir una pel·lícula d’acció com les que ens acostuma a obsequiar tots els dissabtes d’estiu des de fa uns anys. No, ho dic malament. No és d’aquestes. Les dels dissabtes són molt  dolentes, la de dijous va ser boníssima.

Moments estel·lars per mi: 1) Quan Puigdemont camina/corre enmig de la gent a tanta velocitat que un pensa “Què està passant?”. I 2) El seu discurs breu/intens a la tarima, acabat amb un “Visca Catalunya lliure!”.






És clar que m’hauria agradat veure altres moments d’acció, però si els hagués vist jo, els hauria vist tothom, també els Mossos, i quina gràcia tindria?

Si la pel·li de dijous era bona, la seqüela/roda de premsa d’Interior aquest matí no l’ha desmerescut gens. Sí que d’acció en l’escassa dialèctica del conseller Elena i els titubejos, pilotes fora i “no recordo la pregunta” del comissari Sallent n’hi ha hagut ben poca. Ho deixarem en seqüela humorística d’una pel·lícula d’acció. Mentre l’estava seguint, em venia una pregunta al cap: “Són tontos o s’ho fan?”. I una altra: “La policia no hauria de ser més intel·ligent que la resta dels mortals?”; Ho dic per allò de poder anticipar-se als delinqüents. I encara una altra: “Aquests són els suposats defensors de la pau i l’ordre als nostres carrers?”. En fi, no m’hi vull acarnissar més, amb els Mossos, que ja sé que també tenen molts encerts, i no ho dic amb ironia, però és que el quadre d’avui m’ha generat unes quantes preguntes, de moment sense resposta. Sort que ara amb el govern Illa tot anirà molt millor: la policia, la sanitat, l’educació... Tot, tot i tot.

El paper del protagonista de la pel·lícula d’acció ha suscitat opinions a favor i en contra. En contra, també entre els seus partidaris. Jo, tot i que he de confessar que esperava que, en la votació d’investidura, quan diguessin el seu nom sortiria de sota la cadira, penso que el que va fer no està gens malament. Va dir que vindria per la investidura i va venir. Va demostrar, com ho va fer amb les urnes i amb el seu vot l’1-O, que a més de polític coherent és un home enginyós. -Llarga vida, Carles Puigdemont! I  que bé que ens aniria tenir-te de president!- I va fer quedar en ridícul un cop més a l’inefable jutge Llarena i, de retruc, als Mossos enviats per ell, amb gàbia inclosa.

Només vull dir una altra cosa per acabar. Puigdemont no s’ha fugat -deixeu de dir-li fugat d’una vegada, senyors de TV3!-. Jordi Turull no ha ajudat a fugar-se a Puigdemont. Tots els que el van emparar i protegir ahir no són culpables de complicitat amb un perseguit per la justícia. Ningú de tots aquests no s’ha saltat cap llei. Aquí l’únic que s’ha saltat una llei, la d’amnistia, és el jutge Llarena. No hi ha persecució per a un representant de la llei quan, oh, paradoxa! se la salta?

Senyors polítics, d’aquí i d’allà, deixin de fer l’hipòcrita! Si tots saben que qui incompleix la llei és el jutge Llarena, perquè punyeta estan perseguint Puigdemont?

 

     

10 comentaris:

  1. Jo estic molt d'acord amb tot el què dius. I confesso que també tenia l'esperança que a l'hora de la votació fos a dins del parlament. Però no em sembla gens malament el que va fer i em sembla fantàstic que no s'hagi deixat detenir per totes aquestes feres carregades d'odi contra ell i contra nosaltres.

    Avui, aquest vespre, quan he vist el seu missatge a les xarxes, he respirat tranquil·la.

    I sobre la roda de premsa dels mossos, tu dius que no t'hi vols acarnissar, però s'ha de dir que no solament no t'hi acarnisses, sinó que et quedes curta, molt curta, ha estat horrible. Justificant el gas pebre dient que volien assaltar el Parlament, quan encara no eren ni a dins del parc... au va! Acusen els altres de mentir i ells menteixen més que ningú.

    I els periodistes i les seves preguntes, han estat també de pena. En comptes de preguntar per què tan desplegament, per què tanta despesa, per què tanta molèstia als ciutadans, per una persona que és un polític i que no ha fet mai mal a ningú, i preguntar-se si això no és malversació de recursos públics, totes les preguntes anaven a l'inrevés, que per què no havien fet més, i més i més, com si fos normal i desitjable per a tota la societat, que el detinguessin, en comptes de ser-ho només pels jutges i fatxes. Els periodistes, igual o pitjor que els mossos.

    En fi que ho tenim tot molt fotut. I encara sort que el president està lliure.

    Abraçades, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Carme! Sobre els Mossos em referia a acarnissar-me amb ka seva feina en general, perquè jo crec que han tingut altres encerts. Però sí que em vaig quedar curta, sí, amb la crítica concreta de la seva actuació i a la roda de premsa. La major part dels periodistes menys uns pocs comptats d'independents són uns venuts. Ràpidament van adoptar el verb "fugir" I el nom "fugat". Com poden oblidar tan ràpid que qui el persegueix és precisament qui se salta la llei?
      Ah, i jo no ho veig tan negre, eh? Com el govern d'Illa no ho faci tan bé per Catalunya, que ens faci oblidar de la independència, a les properes eleccions guanyem de sobres i amb els vots de mitja ERC a més a més.
      Estiguem a l'expectativa!

      Elimina
  2. Per a mi no és enginyós, és un geni, el President Carles Puidemont. Crec que cap novel·la policíaca que hagi llegit mai té una capacitat de sorprendre i convèncer com ho ha fet ell. La millor trama possible, tot i que també m'agrada moltíssim com escrius. Es va quedar amb tothom, fins i tot els seus seguidors, perquè només els de més a prop sabien de què es tractava. El gat i el ratolí, com amb les urnes.

    Jo i la meva germana vam arribar a les 8:55h, i a les 9h en punt va sortir un grup de gent caminant molt ràpid, amb moltes càmeres, d'un carrer adjacent a l'Arc de Triomf (un molt bon símbol, per cert). Va ser un dia històric, jo n'estic enamorada, del President, des del primer dia. És "the one and only", per sobre de qualsevol altre polític, i la història li farà justícia. És per a mi un Gulliver envoltat de liliputencs, dels més miserables que et puguis trobar, sense necessitat que ningú m'ho corrobori.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comentari recuperat, Helena!
      Per mi també és el meu heroi. Però aquesta comparació amb Gulliver envoltat de liliputencs és moooolt ben trobada.
      Jo no hi vaig anar. Però com que estic mig lesionada, no vaig perdre punt i durant tot, amorrada a la tele, a X i a tot.

      Elimina
  3. El món del revès !..... tothom donant les culpes a tor i a dret i poques explicacions. Com bé dius, les explicacions de perquè "passa el que passa" amb aquest Llei d'amnistia que els hi preguntin als Srs. que l'haurien d'aplicar tal i com és i no, com se la imaginen...
    Salut i bona Festa Major, que espero hagi estat ben divertida, també :)

    ResponElimina
  4. Tot són interessos creats, Artur, ja ho sabem! Un representant de la llei se la salta i no hi ha ningú que li pugui fer complir... Si això no és impunitat... És que això només pot passar a Espanya!
    Ja està la festa, ja està. Som petitets nosaltres. Només dura quatre dies.

    ResponElimina
  5. Sempre és divertit veure com el MHP Puigdemont va fer pam i pipa a la policia.
    I seguint amb el nas... s'ha de tenir nassos per gastar tants diners perseguint a un home que és innocent.
    Si la policia dediqués aquests esforços en detectar, perseguir i detenir els abusadors i assassins de dones...
    No! No és demagògia. La policia ha de fer servir els diners públics per vetllar per la seguretat dels ciutadans, i no pas per satisfer els capricis d'alguns jutges, alguns dels quals sembla que prevariquen, no complint les lleis que ha aprovat el legislatiu.
    En Puigdemont els ha deixat amb un pam de nas.
    Si hi hagués hagut unitat independentista, no s'haurien produit les eleccions que (tothom sabia) que guanyaria l'Illa. Estava cantat. O no cantat. Alguns abstencionistes, al meu entendre, van desafinar.
    Conec més d'un abstencionista que ara es queixa!

    ResponElimina
  6. Ai, sí! Doncs ara ja és tard. No ho he entès mai això de l'abstencionisme. Només beneficia l'adversari. A veure si ara que comença el curs es posen les piles i fan complir la llei als jutges! Ostres, tu, és que aquesta frase per si sola (fer complir la llei als jutges) és increïble. I ja explica molt clar el que tenim en aquest país!

    ResponElimina