divendres, 8 d’octubre de 2021

APAGUEM-HO, APAGUEM-LOS!

 

Doncs això, que aquesta nit de les 22.00 a les 22.30 tancarem tots els llums, desendollarem tots els aparells, millor dit abaixarem el diferencial i els fondre’m els ploms a aquesta colla de mafiosos, estafadors, immorals, vividors i gasius —que es deuen pensar, miserables, que s’ho emportaran tot a la tomba.




Mai, a banda de les que he fet pel país i poques més, m’havia sentit tan motivada per una protesta. I és que ja n’estic tipa que cada dia a l’hora de dinar em passi la gana quan escolto que hi tornen, amb  el rècord històric del preu de la llum a España. Encara per suavitzar-ho diuen que és general a tots els països de la Unió Europea. I a mi què dels altres països si tots ells tenen un poder adquisitiu molt superior al nostre?

España és un país pobre, un país que se salta les lleis per mantenir la unitat de la pàtria, un país que ens té amarrats i del que cada cop em sento més lluny i, per si això no fos prou trist, no és un país honrat. España és un país de circ de segona: pallassos, mags, funàmbuls, acròbates, prestidigitadors i, encara, hipnotitzadors, que ens tenen a tots anestesiats fins al punt de no fer res ni que ens manin, en un dels seus números,  llençar-nos al buit. Un moment, puntualitzo perquè vull ser justa. No és España. És l’oligarquia-aristocràcia —aquí en diuen democràcia, quina ironia!— que remena les cireres que no només no vol perdre cap privilegi, sinó que vol augmentar el seu patrimoni a base d’ofegar la resta de la població sense miraments. Aquesta cúpula de l’opulència i de la prosperitat, deia, no és honrada. És corrupta, corruptíssima. Pagarà mai pels seus crims? No ho crec. Si és l’alt poder judicial qui ho ha de decidir, això no passarà mai. On s’és vist matar la gallina dels ous d’or?

Elèctriques, energètiques, IBEX, alta justícia, PP i també PSOE, marqueses, barons, ducs,  comtesses i aristocràcia en ple, i encara els mitjans —carallots!—, que els fan la rosca sense menjar-se un rosco, fan pinya per no perdre cap poder, cap prerrogativa, cap monopoli, cap immunitat, cap impunitat. Aquesta massa... informe? No. Massa informada, uniformada i armada fa pinya al voltant del cap de la facció, facinerós a qui se li perdonaran pecats propis d’una banda organitzada. I pensar que això és el que van dir de la família Pujol... I no significa que els defensi. Malauradament aquí també en tenim dels que haurien de predicar amb l’exemple i fan el contrari. Però quina diferència de tracte, no?

Penso que allò que no tenim present i li hauríem de tenir és que la massa informada, uniformada i armada constitueix una minoria mooolt minoritària, comparada amb la majoria formada per la resta, víctima i a mercè dels seus excessos i la seva avarícia. No diré res que no se sàpiga, però cometem un greu error quan oblidem la força que tenim o quan la menyspreem. Un dia d’apagada elèctrica? I per què no una setmana? No sortíem cada dia a aplaudir els sanitaris? I per què no un mes o el temps que convingui? Que no es rendiran per diners que els fem perdre? Ja ho veuríem! I m’agradaria dir: ja ho veurem!




 

12 comentaris:

  1. Tant de bo, algun dia els que practiquen impunement, el joc de les portes giratòries, ensopeguin amb les seves sabates cares, pagades amb els nostres diners i es mig-parteixin el coll.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com m'agradaria, Xavier! No hi ha vergonya. I ara es lamenten que la inflació ha pujat tant i ja saben que ha estat per culpa de les energètiques. Però ningú no farà res, no. Em subleva tanta impunitat!

      Elimina
  2. Mitja hora cada dia... però em sembla què, tot i així, no deixarien de guanyar diners. En pujar el KW cada dia més, ja ho tenen arreglat. T'ho dic perquè he fet la prova (jo que ho puc fer perquè estic sola a casa). Porto des de la primera puja controlant a diari la llum, ja pots reduir els electrodomèstics endollats, ja pots reduir els dies que fas la bugada, ja pots endollar el termo a les nits, per tenir aigua calenta al matí, ja pots canviar la potència que quan arriba la factura, res ha canviat. I és que quan fem un moviment, ells canvien la estratègia, mentre nosaltres tenim menys qualitat de vida i cada cop més pobres...

    Aferradetes, que encara son gratuïtes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho féssim tots alhora i uns quants dies, i tant que ho notarien. Però ja veus, van dir que l'apagada no va tenir gaire seguiment. Som així. Mentre ho puguem anar pagant els que ho podem pagar, els que no poden que s'espavilin i els altres anar omplint les seves butxaques. Vergonya d'ells i nostra!
      Però aferradetes per tu, Paula.

      Elimina
  3. Tens raó, Tresa i Salluna, també i molta !.... a la fi, em veig amb espelmes i anant a buscar gel , per la nevera ! bbrbrrrrrr..... com quan era petit !!
    Salut ! ...que tinguem salut , per aguantar !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, que la salut és lu primer. Però, noi, a continuació de tenir-ne s'ha de poder viure amb un mínim de dignitat, sinó la salut també s'acaba perdent.
      No ho sé, com s'acabarà. Trobo que tot va a mal borràs, menys aquests lladres i corruptes que fan l'agost.

      Elimina
  4. Veig que avui ha tornat a sortir la Teresa "guerrillera"; veig que tens una colecció d'adjectius i noms comuns per apallissar els que no et cauen bé( a mi tampoc)...Jo no sé què passa amb la llum, perquè a mi em van dir que no tindria cap canvi, al contrari que em rebaixeran no sé quans mesos i al migdia la tindré gratis dues hores. Jo no me n'acabo de fiar, així que tinc ganes que m'arrivi la propera factura , per comparar...
    Petonets de llum, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, més que no caure'm bé, és que em cauen com una piconadora al dit gros del peu. I em sembla que al teu també i a tots els que no pertanyem a aquesta elit de lladres, que no em canso de dir-los per l'adjectiu que considero més just per a ells.
      No t'estranyi que tinguis alguna sorpresa amb la factura, tot i que penso que els que vivim sols i tenim menys consum molt no ho notarem. Per les pobres famílies de tres, quatre o més persones ja serà més difícil assumir-ho.
      Petonets, Roser, i sort amb la factura.

      Elimina
  5. Encara que parlin del "clan Pujol", no els hi troben ni els trobaran res que no sigui la deixa, i quan el president sigui mort sortirà una notícia en lletra petita que dirà que no era veritat, igual com van enfonsar Banca Catalana sense cap culpa per part d'ell.

    ResponElimina
  6. Jo també ho penso, Helena, almenys del Pujol pare. Ho he volgut puntualitzar perquè no m'agrada posar la mà al foc per ningú i tractant-se de diners... No veus que l'avarícia malauradament mou el món? Amb els fills no n'estic tan segura. No m'agrada sentenciar ningú sense judici, però els fills de pares amb calés i poder acostumen a sortir una mica bales perdudes.
    Abraçada!

    ResponElimina