Doncs això, que aquesta nit de les 22.00 a les 22.30 tancarem tots els llums, desendollarem tots els aparells, millor dit abaixarem el diferencial i els fondre’m els ploms a aquesta colla de mafiosos, estafadors, immorals, vividors i gasius —que es deuen pensar, miserables, que s’ho emportaran tot a la tomba.
Mai, a banda de
les que he fet pel país i poques més, m’havia sentit tan motivada per una
protesta. I és que ja n’estic tipa que cada dia a l’hora de dinar em passi la
gana quan escolto que hi tornen, amb el
rècord històric del preu de la llum a España. Encara per suavitzar-ho diuen que
és general a tots els països de la Unió Europea. I a mi què dels altres països
si tots ells tenen un poder adquisitiu molt superior al nostre?
España és un país
pobre, un país que se salta les lleis per mantenir la unitat de la pàtria, un
país que ens té amarrats i del que cada cop em sento més lluny i, per si això
no fos prou trist, no és un país honrat. España és un país de circ de segona:
pallassos, mags, funàmbuls, acròbates, prestidigitadors i, encara, hipnotitzadors, que ens tenen
a tots anestesiats fins al punt de no fer res ni que ens manin, en un dels
seus números, llençar-nos al buit. Un
moment, puntualitzo perquè vull ser justa. No és España. És l’oligarquia-aristocràcia
—aquí en diuen democràcia, quina ironia!— que remena les cireres que no només
no vol perdre cap privilegi, sinó que vol augmentar el seu patrimoni a base d’ofegar
la resta de la població sense miraments. Aquesta cúpula de l’opulència i de la
prosperitat, deia, no és honrada. És corrupta, corruptíssima. Pagarà mai pels
seus crims? No ho crec. Si és l’alt poder judicial qui ho ha de decidir, això
no passarà mai. On s’és vist matar la gallina dels ous d’or?
Elèctriques,
energètiques, IBEX, alta justícia, PP i també PSOE, marqueses, barons, ducs, comtesses i aristocràcia en ple, i encara els
mitjans —carallots!—, que els fan la rosca sense menjar-se un rosco, fan pinya
per no perdre cap poder, cap prerrogativa, cap monopoli, cap immunitat, cap
impunitat. Aquesta massa... informe? No. Massa informada, uniformada i armada
fa pinya al voltant del cap de la facció, facinerós a qui se li perdonaran pecats
propis d’una banda organitzada. I pensar que això és el que van dir de la
família Pujol... I no significa que els defensi. Malauradament aquí també en
tenim dels que haurien de predicar amb l’exemple i fan el contrari. Però quina
diferència de tracte, no?
Penso que allò
que no tenim present i li hauríem de tenir és que la massa informada,
uniformada i armada constitueix una minoria mooolt minoritària, comparada amb
la majoria formada per la resta, víctima i a mercè dels seus excessos i la seva
avarícia. No diré res que no se sàpiga, però cometem un greu error quan oblidem
la força que tenim o quan la menyspreem. Un dia d’apagada elèctrica? I per què
no una setmana? No sortíem cada dia a aplaudir els sanitaris? I per què no un mes
o el temps que convingui? Que no es rendiran per diners que els fem perdre? Ja
ho veuríem! I m’agradaria dir: ja ho veurem!
