divendres, 4 de desembre de 2020

MARXENA, MARXÓS, MARXANDO

 

                                   

Avui, veient el TN de TV3 he encadenat tres paraules d’aquestes que produeixen un resultat acústic semblant: Marxena (Marchena), marxós (que té marxa), marxando (malintencionat). I buscant-ne alguna que fos sinònim d’injustícia i que sonés de forma similar, no l’he trobat, però sí que n’he trobat alguna de força interessant: marxant (comerciant, de justícia, és clar), marxador (atleta, en l’exercici de la injustícia, és clar), marxapeu (barra per comandar un mecanisme. No diré que sigui clar, però amb “comandar” s’entén tot).

I tot aquest entremès lingüístic, per dir que estic molt emprenyada per la darrera decisió d’aquest jutge a qui, tot i no ser rancuniosa, no podré perdonar mai, per temps que passi. Fora el Tercer grau, fora el 100.2! Visca la injustícia, visca la impunitat judicial!

No s’ho mereix, però quan intento entendre què coi li passa pel cap a aquest home, em venen dues possibilitats: La primera, que ho fa per raons d’estat, per salvaguardar la unitat de la pàtria i per demostrar que qui la intenta trencar ho paga molt car. La segona, que ho fa per dolenteria i per venjança a títol personal, per demostrar que aquí estic jo, com Déu, per rebatre qualsevol decisió, per legal que sigui, que pugui atenuar mínimament la meva sentència.

Vosaltres amb quina us quedeu? Quina explica millor —que no justifica—la seva conducta? S’ha de tenir un cor molt negre per prendre aquestes decisions tan despietades que ell sap que són injustes, que perjudiquen infinitament a nou persones, que ultratgen, encara més, a tot un poble.

El cor negre també li deu tenir el govern d’España si es queda de braços plegats i no fa res per esmenar-li la plana. I n’estic ben farta de sentir dir que el govern és el govern i la justícia és la justícia. On era la sagrada divisió de poders quan el govern de Rajoy va decidir portar el conflicte polític als tribunals? Si se la va saltar aleshores, que l’actual govern espanyol se la salti ara, no? És clar que... cor negre? No. No, no. Aquest govern, cap clar i mà esquerra! Com s’explica, sinó, que la decisió del Suprem, esperada fa una setmana, no hagi sortit fins l’endemà de signar els pressupostos, gràcies a un partit que té els seus líders a la presó? N’hi ha de molt il·lusos, no? O és que ens prenen per il·lusos, no ho sé.



Espero amb candeletes que la denúncia contra el militar retirat que volia afusellar vint-i-sis milions d’espanyols li toqui al Marchena per comprovar que en fa el sobreseïment abans d’obrir la causa, porque no procede. Con sumo agrado, sí señor!

12 comentaris:

  1. Respostes
    1. Les dues primeres també hi entren, Xavier, i la tercera jo la canviaria per voxtigós.

      Suprimeix
  2. Ens haurem de fer un refugi per si venen els que volen eliminar 25 milions d'espanyols dissidents...I on és ara aquell rei tan "demòcrata" que no diu ni xus ni mus???
    No n'hi ha un pam de net!!!
    Petons , Teresona.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots són u, Roser. Una colla de feixistes ancorats en el passat que, sobretot, no volen perdre cap privilegi. Deuen enyorar el temps que només veure'ls de lluny ja tremolàvem tots.
      Petonets.

      Suprimeix
  3. Com em va dir un home savi l'altre dia, no tot és tan lineal. En realitat, no és que s'hagin esperat a aprovar els pressupostos a treure la sentència, és més aviat el contrari: la sentència és una conseqüència de l'aprovació dels pressupostos. Perquè els poders de l'Estat no estan d'acord amb el que està fent el Gobierno i amb qui pacta. La justícia es mostra despietada, actua per venjança, i encara que no us ho sembli, fa servir els presos i preses polítics com a eina per perjudicar els partits que no li agraden, inclòs el PSOE. No seré jo qui defensi els socialistes, dels quals no me'n refio ni un pèl, però una cosa és que el Gobierno cridi a la justícia perquè actuï contra algú, cosa que la justícia pot fer o no fer segons el seu criteri, que dir-li que no faci una cosa que ja ha decidit fer. Això sí que tiraria per terra totalment la separació de poders.

    És fàcil comprar certs relats que hi ha a les xarxes, culpar a alguns partits i titllar-los d'il·lusos. Només aconsellaria que si no es coneix ben bé com funcionen les coses a algunes esferes, no es treguin conclusions precipitades, perquè en política mai, mai res és blanc o negre. Podem estar emprenyats amb la justícia, només faltaria. Motius en tenim de sobres, no només perquè actua de manera venjativa contra l'independentisme, sinó també perquè és patriarcal, homòfoba, racista, i tot el que vulguis. Però no focalitzem contra qui intenta fer el millor per la seva gent, sinó els culpables veritables.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola XeXu, ja saps que intento no ofendre i t'agraeixo que, tot i, darrerament, posant-me en boca sovint Esquerra, tu segueixis comentant.
      El que dius en les primeres cinc línies m'ha obert els ulls a una possibilitat que no contemplava i que molt bé podria ser. Potser el meu pensament sobre pressupostos i decisió del TS és massa simple, d'acord, però tu encara creus que Espanya la respecta la separació de poders? Jo no hi veig diferència entre PP i PSOE, la veritat.
      El que no em sembla bé del que em dius és això de comprar certs relats a les xarxes. No m'acostumo a fer una opinió del que apareix a les xarxes, sinó que intento entrar més endins, tot i que a algunes esferes, que dius tu, no hi tinc accés. Però no crec que sigui una bona manera de portar un partit cuinar-s'ho a aquest nivell i que la resta no entengui què està passant. Penso que la majoria, d'Esquerra o no, no ho entenem i això no ajuda.
      I sí, ja sé qui són els veritables culpables, tots ho sabem, però com pot ser que tot i saber-ho encara s'hi facin pactes?

      Suprimeix
  4. Crec que les teves dues possibilitats sobre el jutge, no s'exclouen pas l'una a l'altra i que totes dues són certes. Sí totes dues sumades i pitjor que pitjor... estem ben fotuts!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs si, Carme, no sé perquè us he fet triar. És un home molt complet i li cap tot. I si a a aquestes dues "qualitats" hi afegim el poder que té, tu ho has dit: estem ben fotuts.

      Suprimeix
  5. Respostes
    1. Ai, Helena, enmig de tanta transcendència ara m'has fet riure, pensant en La trinca. En aquella època se les havien d'enginyar per colar-los totes les ironies; potser n'hauríem d'aprendre i els que ens expressem contra el poder establert ho hauríem de fer d'una altra manera. Ja sé que tu encara no hi devies ser, però vols dir que no estem pitjor ara que quan La Trinca va començar a cantar amb Franco encara viu?

      Suprimeix
  6. En una discussió entre dues parts, una d'elles no pot ser jutge i quedar-se tant ampla !.... així de senzill :-/
    Salut !!

    ResponSuprimeix
  7. Sí, sembla que ningú ho vegi això, Artur! I si ho veuen tampoc no fan res. Jo no he vist mai ningú amb les espatlles tan amples com l'estat espanyol.

    ResponSuprimeix