Avui, veient el TN de TV3
he encadenat tres paraules d’aquestes que produeixen un resultat acústic
semblant: Marxena (Marchena), marxós (que té marxa), marxando (malintencionat).
I buscant-ne alguna que fos sinònim d’injustícia i que sonés de forma similar,
no l’he trobat, però sí que n’he trobat alguna de força interessant: marxant
(comerciant, de justícia, és clar), marxador (atleta, en l’exercici de la
injustícia, és clar), marxapeu (barra per comandar un mecanisme. No diré que
sigui clar, però amb “comandar” s’entén tot).
I tot aquest entremès
lingüístic, per dir que estic molt emprenyada per la darrera decisió d’aquest
jutge a qui, tot i no ser rancuniosa, no podré perdonar mai, per temps que
passi. Fora el Tercer grau, fora el 100.2! Visca la injustícia, visca la
impunitat judicial!
No s’ho mereix, però quan
intento entendre què coi li passa pel cap a aquest home, em venen dues
possibilitats: La primera, que ho fa per raons d’estat, per salvaguardar la
unitat de la pàtria i per demostrar que qui la intenta trencar ho paga molt
car. La segona, que ho fa per dolenteria i per venjança a títol personal, per
demostrar que aquí estic jo, com Déu, per rebatre qualsevol decisió, per legal
que sigui, que pugui atenuar mínimament la meva sentència.
Vosaltres amb quina us
quedeu? Quina explica millor —que no justifica—la seva conducta? S’ha de tenir un
cor molt negre per prendre aquestes decisions tan despietades que ell sap que
són injustes, que perjudiquen infinitament a nou persones, que ultratgen,
encara més, a tot un poble.
El cor negre també li deu
tenir el govern d’España si es queda de braços plegats i no fa res per
esmenar-li la plana. I n’estic ben farta de sentir dir que el govern és el
govern i la justícia és la justícia. On era la sagrada divisió de poders quan
el govern de Rajoy va decidir portar el conflicte polític als tribunals? Si se
la va saltar aleshores, que l’actual govern espanyol se la salti ara, no? És
clar que... cor negre? No. No, no. Aquest govern, cap clar i mà esquerra! Com s’explica,
sinó, que la decisió del Suprem, esperada fa una setmana, no hagi sortit fins l’endemà
de signar els pressupostos, gràcies a un partit que té els seus líders a la
presó? N’hi ha de molt il·lusos, no? O és que ens prenen per il·lusos, no ho
sé.
Espero amb candeletes que
la denúncia contra el militar retirat que volia afusellar vint-i-sis milions d’espanyols
li toqui al Marchena per comprovar que en fa el sobreseïment abans d’obrir la
causa, porque no procede. Con sumo agrado, sí señor!
