dilluns, 10 d’agost del 2020

JUSTÍCIA, 3 - INJUSTÍCIA, 0

 

         

Si a Europa s’hi jugués la Champions de la Justícia, a hores d’ara Espanya ja estaria eliminada. En els darrers  dies la golejada ha sigut d’antologia. Si bé és veritat que només un dels gols afecta directament els independentistes, no es pot dir que esmenar la plana a la justícia espanyola (entengui’s justícia de l’Estat) des d’Europa ens deixi indiferents. Ans al contrari, si no patíssim restriccions per la pandèmia, ho hauríem celebrat amb cava.

Una cosa és jugar a casa amb àrbitres comprats, jugadors molt dolents i també comprats i trofeu guanyat abans de començar el partit, havent fet llepar el terra i menjar la pols a l’adversari, i una altra de molt diferent és competir en igualtat de condicions, amb esportivitat i regles iguals per a tothom. Com correspon a la justícia, no?

Tres partits jugats en deu dies, tres derrotes. L’anul·lació de la sentència a Arnaldo Otegui, la fugida del rei emèrit, la no extradició de Lluís Puig. Aviat la justícia espanyola serà coneguda a tot el món com la dels jutges que no coneixen les regles, que és el que els pot semblar a aquells que s’ho miren de lluny. Els que la patim de prop sabem que no és ignorància, que és maquiavel·lisme: el fi justifica els mitjans de l’Estat.

Fi: la unitat d’Espanya.

Mitjans: els que siguin, contra qui sigui.

No m’agrada ni vull parlar sempre del mateix tema, però per una vegada que puc parlar de victòria no me’n penso privar.

Arnaldo Otegui es va passar sis anys i mig a la presó i en teoria n’hauria tingut deu d’inhabilitació. L’any 2018, el TEDH d’Estrasburg ja va sentenciar que Otegui no havia tingut un judici just per parcialitat de la jutgessa. Segurament rebrà una indemnització per part de l’Estat, però qui li torna aquests anys empresonat injustament? És més, el Tribunal Suprem no ha fet oficial la sentència del TEDH fins ara, any 2020, un cop passades les eleccions d’Euskadi. Per què deu ser? Comptat i debatut, Otegui des del 2010, ara que no hi tornarà a haver eleccions a Euskadi fins el 2024, haurà patit catorze anys d’inhabilitació. La victòria és una mica amarga en aquest cas perquè tot està dat i debatut i només queda el consol per la pèrdua de prestigi de la venjativa justícia espanyola.

I l’escàndol del rei emèrit a la fuga amb el beneplàcit-conxorxa del govern espanyol? Tots els països del món estripant-se les vestidures, els que hi tenen causa encara més, i la justícia espanyola quieta, parada, immòbil, que d’això es tracta. Gol per inhibició seria aquest, i que em perdonin els futboleros, que segur que el concepte no existeix; només és per continuar amb la metàfora. Com han de dir res si la separació de poders no existeix a Espanya? Si tots tres poders provenen del mateix tronc feixista, farcit de privilegis i corrupció! Si jutges, govern —governs per ser exactes— i legisladors són tots hereus del franquisme i s’emparen en la monarquia per no perdre ni un bri del poder que han gaudit des de l’inici del règim del 78! I que no el deixaran anar ni que Espanya sigui vista pel món sencer com la pitjor de les dictadures! Puc entendre que tots ells, ben situats, no hi renuncien, però com és possible que encara hi hagi monàrquics entre la gent del poble espanyol? I que després de mantenir-lo des de fa quaranta cinc anys, a ell, als seus capricis, a la seva extensa família, encara defensin que s’escapi amb el botí dels seus negocis bruts?

Anem pel darrer gol. Quin gust veure l’ampli somriure de Lluís Puig explicant que el tribunal belga considera el Tribunal Suprem espanyol no competent per demanar-ne l’extradició! És que és per estar content; per ell, pels represaliats, per tots nosaltres. Aquesta resolució tindrà conseqüències perquè tot el que s’ha de resoldre a Europa respecte a la nostra gent, l’haurà de tenir en compte. Que aquí no faran cap rectificació? És obvi, però no estic segura que a algun dels magistrats del Suprem que va intervenir en el judici de l’1-O, no se li hagin posat malament les vacances. No res, una mica de bicarbonat i tot avall! I a seguir destruint adversaris polítics, que tan excels fi bé s’ho val!


Ja ho va dir el gran Boye, que a Europa no hi guanyaríem per un gol, sinó per golejada. I de moment aquesta i altres prediccions seves es van complint fil per randa.

16 comentaris:

  1. Visca en Boye! Que és un crack. De tant en tant va bé guanyar. Els efectes, d'entrada, són mínims, perquè ells s'hompassen tot pel forro, però sempre és millor això que res. Les bones notícies van escasses i s'han d'aprofitar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo trobo que sí, Carme.Ja sabem que amb Espanya tot és picar en ferro fred, que ells no fan cas de res, fins que no hi tindran cap més remei, però com tu dius, van escasses i s'han de celebrar.

      Elimina
  2. Entre Boya i Boyes procurem no perdre'ns en el mar avalotat per on naveguem. El partidisme fa malbé tota intenció d'unitat independentista.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben trist, Olga. Tenim una majoria independentista que no havíem tingut mai i ells movent-se per interessos partidistes. Així no ens representen. Els hauríem de fer memòria en les properes eleccions, el problema és que no tenim alternativa.Una abraçada!

      Elimina
  3. Mentre siguis/sigueu conscient que el ridícul que fa Espanya una vegada rere una altra potser afecta una mica la seva credibilitat, però en cap cas no decantarà cap balança europea a mirar-nos a nosaltres amb uns altres ulls, tot va bé. Que Espanya fa pena i la justícia és un acudit ens ho sembla a nosaltres, i ens en podem alegrar tant com vulguis. Servirà d'alguna cosa? No, de res. I quan pensis que guanyem per golejada a Europa, tingues un pensament per Turquia, que empresona opositors, mestres, gent de la cultura, fa desaparèixer gent, radicalitza la població amb la religió i tot el que se t'acudeixi que pot fer un carnisser com Erdogan, i Europa mira a una altra banda. És més, negocia amb Turquia perquè faci de mur de contenció amb la immigració. Alegrem-nos si vols, però com dius, a Otegui ningú li tornarà els anys perduts, al antic rei espanyol no li passarà res, morirà còmodament en algun llit de ves a saber on, deixant una fortuna a la seva família, i Puig no podrà tornar a Catalunya, per més que digui la justícia europea. Són victòries simbòliques, i d'això no se'n menja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec que jo he estat molt optimista, XeXu, però tu molt pessimista, no? Ja ho sé, ja ho sé que no en farem res de les victòries morals, però què vols? Hi ha diferència entre que la justícia europea digui que el TS l'ha cagat i que als presos els treguin el tercer grau i el 100.2, no? Estic d'acord en els desenllaços que augures, però trobo que si ni celebrem allò que ens va a a favor, per poc que sigui, és que hem perdut la fe en tot.

      Elimina
  4. D'acord amb el teu optimisme, Teresa....però, també d'acord amb el comentari d'en Xexu... d'aquí uns anys, potser Europa,els hi donen la raó als presos però què? Ells ja tenen la feina feta i " aqui no pasa nada "....molt decebedor, tot plegat...
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar, Artur! En vista del nul ressò que ha tingut, us he de donar la raó, però què vols? Vaig trobar que eren tres bons cops de pala en poquets dies i ho vaig voler celebrar.

      Elimina
  5. Teresa , veig que tu estàs tan combativa com sempre...Jo et ben asseguro que aquests dies tinc tanta calor, que passo de política i només em pregunto, si en els discursos reials diuen que la justícia aquí a Espanya és igual per a tothom, que passa que n'hi ha que són invisibles i segur que de panxa al sol del Carib...
    Petonets guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Carib o encara millor, Roser! A un país que no l'haurà d'extradir mai si el reclama la justícia europea. Això sol ja demostra la seva culpabilitat, però està clar que això no farà que el vegin com a culpable aquells que no li volen veure. Com diu la dita "Ja pots xiular si l'ase no vol veure". La calor? No me'n parlis. Soc just a sota el ventilador i em falta l'aire. Cada vegada que diuen que baixarà la temperatura m'emprenyo molt, perquè aquí no baixa gens. No sé si a Esplugues teniu més sort. Petonets!

      Elimina
  6. Algú em deia fa poc que ara se n'adonaven que el nostre President Puigdemont no l'hauríen d'haver perseguit per raons polítiques, sinó com a la Laura Borràs, inventant-se algun delicte. En van aprenent, de ser dolents...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no hi havia caigut, però tenen raó. Amb delicte els extraditen immediatament, no? És tan greu la impunitat d'aquesta justícia que s'adapta les lleis i les normes a conveniència... Jo em dic que no pot ser que aquesta forma d'exercir no tingui càstig, però el temps va passant i aquí només paguen els innocents.

      Elimina
  7. Molt ben comentat tot. En un temps de xarxes socials rabiosament al dia, em pregunto com és que callen tots els descontents o perjudicats pel franco-monarquisme. I si ara sabem que el rei actual cobra també les comissions pel petroli (entre altres), ho anirem entomant?
    Si en l'atemptat d'ara fa tres anys a Barcelona i Cambrils hi va haver connivència de les forces fosques, ara veiem clar per què l'emèrit s'anat a refugiar amb els que paguen i fan els atemptats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cas és que no se sent ningú fora de Catalunya que aixequi la veu o s'escandalitzi. Jo ara tinc la impressió que alinear-se amb qualsevol cosa que diu o fa Catalunya deu ser sinònim d'anar contra la unitat de Espanya. Així que tots calladets i a fer el cornut i pagar el beure. I sobre la segona part, tens tota la raó, Olga. L'emèrit ja fa evident la seva culpabilitat anant-se'n a un país on no el poden extradir i a damunt és un país que finança el gihadisme.

      Elimina
  8. Monàrquics.
    Malparits.
    Malvats!!
    I una altra M que no dic per no embrutar el teu blog.

    ResponElimina
  9. Ostres, Xavier! L'havies de dir. Aquesta i totes les que se t'ocorrin. Tinc un bon desinfectant si s'embruta alguna cosa.

    ResponElimina