Si
a Europa s’hi jugués la Champions de la Justícia, a hores d’ara Espanya ja
estaria eliminada. En els darrers dies
la golejada ha sigut d’antologia. Si bé és veritat que només un dels gols
afecta directament els independentistes, no es pot dir que esmenar la plana a
la justícia espanyola (entengui’s justícia de l’Estat) des d’Europa ens deixi
indiferents. Ans al contrari, si no patíssim restriccions per la pandèmia, ho
hauríem celebrat amb cava.
Una
cosa és jugar a casa amb àrbitres comprats, jugadors molt dolents i també
comprats i trofeu guanyat abans de començar el partit, havent fet llepar el
terra i menjar la pols a l’adversari, i una altra de molt diferent és competir
en igualtat de condicions, amb esportivitat i regles iguals per a tothom. Com correspon
a la justícia, no?
Tres
partits jugats en deu dies, tres derrotes. L’anul·lació de la sentència a
Arnaldo Otegui, la fugida del rei emèrit, la no extradició de Lluís Puig. Aviat
la justícia espanyola serà coneguda a tot el món com la dels jutges que no
coneixen les regles, que és el que els pot semblar a aquells que s’ho miren de
lluny. Els que la patim de prop sabem que no és ignorància, que és
maquiavel·lisme: el fi justifica els mitjans de l’Estat.
Fi:
la unitat d’Espanya.
Mitjans:
els que siguin, contra qui sigui.
No
m’agrada ni vull parlar sempre del mateix tema, però per una vegada que puc parlar
de victòria no me’n penso privar.
Arnaldo
Otegui es va passar sis anys i mig a la presó i en teoria n’hauria tingut deu
d’inhabilitació. L’any 2018, el TEDH d’Estrasburg ja va sentenciar que Otegui
no havia tingut un judici just per parcialitat de la jutgessa. Segurament rebrà
una indemnització per part de l’Estat, però qui li torna aquests anys
empresonat injustament? És més, el Tribunal Suprem no ha fet oficial la
sentència del TEDH fins ara, any 2020, un cop passades les eleccions d’Euskadi.
Per què deu ser? Comptat i debatut, Otegui des del 2010, ara que no hi tornarà
a haver eleccions a Euskadi fins el 2024, haurà patit catorze anys
d’inhabilitació. La victòria és una mica amarga en aquest cas perquè tot està
dat i debatut i només queda el consol per la pèrdua de prestigi de la venjativa
justícia espanyola.
I
l’escàndol del rei emèrit a la fuga amb el beneplàcit-conxorxa del govern
espanyol? Tots els països del món estripant-se les vestidures, els que hi tenen
causa encara més, i la justícia espanyola quieta, parada, immòbil, que d’això
es tracta. Gol per inhibició seria aquest, i que em perdonin els futboleros,
que segur que el concepte no existeix; només és per continuar amb la metàfora.
Com han de dir res si la separació de poders no existeix a Espanya? Si tots
tres poders provenen del mateix tronc feixista, farcit de privilegis i
corrupció! Si jutges, govern —governs per ser exactes— i legisladors són tots
hereus del franquisme i s’emparen en la monarquia per no perdre ni un bri del
poder que han gaudit des de l’inici del règim del 78! I que no el deixaran anar
ni que Espanya sigui vista pel món sencer com la pitjor de les dictadures! Puc
entendre que tots ells, ben situats, no hi renuncien, però com és possible que
encara hi hagi monàrquics entre la gent del poble espanyol? I que després de
mantenir-lo des de fa quaranta cinc anys, a ell, als seus capricis, a la seva
extensa família, encara defensin que s’escapi amb el botí dels seus negocis
bruts?
Anem
pel darrer gol. Quin gust veure l’ampli somriure de Lluís Puig explicant que el
tribunal belga considera el Tribunal Suprem espanyol no competent per
demanar-ne l’extradició! És que és per estar content; per ell, pels
represaliats, per tots nosaltres. Aquesta resolució tindrà conseqüències perquè
tot el que s’ha de resoldre a Europa respecte a la nostra gent, l’haurà de
tenir en compte. Que aquí no faran cap rectificació? És obvi, però no estic
segura que a algun dels magistrats del Suprem que va intervenir en el judici de
l’1-O, no se li hagin posat malament les vacances. No res, una mica de
bicarbonat i tot avall! I a seguir destruint adversaris polítics, que tan
excels fi bé s’ho val!
Ja ho va dir el gran Boye, que a Europa no hi guanyaríem per un gol, sinó per golejada. I de moment aquesta i altres prediccions seves es van complint fil per randa.
