LA IMPOSSIBLE HO FA POSSIBLE

Imatge de la portada de la meva amiga i bloguera Maijo Ginovart Lluís

I una pista sobre la imatge de portada:

Fragment de "LA TEVA MEMÒRIA, ROCCO"

Has començat bé la Carriera, has començat molt bé. Però de sobte, fas un moviment estrany amb el cap i... Què et passa, Rocco? Perquè t’atures? Has fet una frenada tan brusca que en Giacomo ha sortit disparat endavant per damunt del teu cap. Des de terra et mira amb els ulls encesos. Però tu no el veus, Rocco, tu només et mires allò que t’ha fet aturar i és que no acabes de saber què és. Sembla una pedra, una pedra normal i corrent, però no ho és, eh que no? Tu hi veus uns dibuixos estranys. Semblen, semblen, semblen... ferradures!

El que succeeix a continuació, Rocco, podria allargar-se una bona estona, i tu potser sempre ho recordaràs així, però en realitat només dura uns instants. A prop del circuit hi ha un nen que et mira. Un nen? Una nena? Nen... nena... nen... nena... ! És una nena, a tu no t’enganyen amb aquesta roba. Una nena amb els ulls color de mel, molt grans, molt oberts, que fan un recorregut estrany. Van de tu a la pedra i de la pedra a tu. No saps pas què està passant; l’olor, que ara encara més forta, no t’ajuda i  en el teu desconcert voldries cridar, però només et surt una rebufada i un xiscle. La nena sí que crida i ho fa amb un espinguet que no sabràs fins més tard si és d’alegria o de reprovació:

—Aquí! És aquí!

Tornes a mirar-te la pedra. Sí, és aquí, què passa? És el que voldries dir-li, però en aquest moment recordes que estàs fent una cursa perquè mentre et mires la nena amb el teu ull esquerre veus que per la dreta els teus companys, cadascun amb el seu genet, t’avancen veloços. I tu també arrenques a córrer, rabent. No te’n recordes d’en Giacomo, ni el veus com aixeca el puny enlaire mentre renega a tort i a dret. Vas lleuger com una ploma, sense la càrrega, sense el fuet. Et sembla que portes les ales de Pegàs, encara que cap tàvec no t’hagi picat per fer caure el teu genet a terra. I penses: per ell, per Bucèfal, per Velocíssimus, per Sultana i per Morello, per Rocinant, per tots els cavalls guanyadors i pels que mai no han guanyat res! Per la nostra espècie!

Galopes, galopes com no ho has fet mai, com mai no havies pensat que sabessis fer-ho. Els avances tots, cavalls i genets, t’emportes tot el que trobes per davant. I guanyes la cursa. Rocco, has guanyat!

—Rocco! —et diu tothom— Rocco, has guanyat! Rocco, Rocco, Rocco!—criden.

        I també

—Scosso, scosso! Scosso vincitore!!!

Tu no saps pas què volen dir, encara que t’és una mica igual, perquè la feina és teva a contenir aquesta bogeria. Entre una colla, gairebé et pugen a les espatlles, si no és perquè tu espernegues amb les potes. Si us plau, que soc un cavall! —els ho diries si poguessis—. Dones la volta d’honor a la Piazza, amb tota la gent de la teva contrada. Mires a dreta i esquerra, però en Giacomo s’ha volatilitzat; no és que t’importi, però sents curiositat.

Amics de Barcelona i rodalies, si us ve de gust, hi esteu convidats!