dimarts, 3 de gener de 2017

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

                               
                          
L’altre dia vaig haver de reflexionar —per força— sobre un tema del qual es parla sovint: el molt controlats que estem per les grans empreses tecnològiques, ja sigui a través del mòbil o l’ordinador. No és que no hi hagués pensat abans, però en vaig tenir la constatació en pròpia pell. Vaig anar 
Aquesta!
a La ciutat i per no perdre’m em vaig baixar l’aplicació Google Maps. No em vaig perdre i no la vaig utilitzar, però al vespre, al preguntar-me el senyor Google algunes cosetes, vaig descobrir que sabia exactament i millor que jo —que algun lloc ja no el recordava— tots els espais on havia estat amb la seva adreça corresponent. Em vaig quedar de pedra; ja vaig deduir després que al proporcionar-li a Google la meva ubicació, m’havia anat seguint per tot arreu. Ara tinc por de tornar-ho a mirar i tot, ves! Encara aconseguiran que perdi la confiança en el mòbil. I si el mòbil m’està mirant, seguint, controlant, assetjant...?
I que consti que jo soc dels que consideren el mòbil un invent meravellós. Que des d’un aparell tan petit es pugui accedir a un món tan gran, al teu, al del teu entorn i a aquell amb el qual no hi tens res a veure, considero que és una revolució més gran inclús que la informàtica i la d’Internet, tot i que està clar que n’és una evolució.
Però és que quan penso en els primers ordinadors amb què vaig treballar, no m’acabo de creure que hagi estat testimoni d’aquesta revolució. Grans, grandiosos, sorollosos i, a la vegada, fràgils; amb poca cosa en tenien prou per aturar-se o espatllar-se. 


Estic parlant de fa exactament trenta tres anys, quan vaig entrar a treballar al darrer lloc que hauria de detallar en el meu currículum si estigués buscant feina. Des de dos anys abans, en una altra empresa, ja manejava el que allí en dèiem una computadora, molt més petita i amb poques funcions. Recordo que quan vaig entrar a la darrera empresa, el meu cap em va preguntar:
       —Teresa, ha fet anar mai un ordinador, vostè?
—No, he fet anar una computadora.
—Ah... una computadora... I quina marca?
—HP —vaig dir jo, que només en recordava això.
—Mmmm... —va fer el meu cap, una gran persona, en tots els aspectes, a qui fascinava la informàtica— Una Hewlett Packard! Molt bé, molt bé, doncs ja pot seure.
Suposo que per la cara que vaig posar ja es devia imaginar que la “meva” HP i l’ordinador que m’assignava no tenien res a veure. La veritat és que va tenir molta paciència amb mi; en algun lloc de la meva cara devia veure que finalment n’aprendria. No hi ha res més important per algú que comença, que li concedeixin confiança. 

Així de senzill

Almenys abans era així; no estic segura que ara, amb el mal tracte que les empreses en general donen als joves i no tant joves i el tips que n'estan d’aquest menyspreu, funcioni igual.
Vaig tenir molts caps diferents en la darrera feina. N’he comptat vint en trenta anys. A l’empresa no li agradava que ningú escalfés prou la seva cadira com per cremar-se el cul. Una mania com una altra o, diguem-li, una prevenció, a vegades efectiva, a vegades inútil. Si faig una oposició —simple, ho sé— entre bons i dolents, tant pel que fa a bondat com a professionalitat, puc dir que vaig tenir caps bons, no tan bons i dolents amb ganes. No sempre anaven unides ambdues qualitats. Quan s’ajuntaven la poca bondat i la poca professionalitat, ja ens podíem calçar els que fèiem de cos, braços i cames, o sigui, els que estàvem per sota del cap. Era gent sense cap necessitat que ningú li fes confiança; ja havia nascut amb la confiança incorporada. 

Tothom en coneix algun

Segur que no estic fent cap revelació. La mateixa condició humana fa que a tot arreu hi hagi de tot.
Parlava dels mòbils. Un altre cap que em va fer confiança va ser una de les primeres persones —del planeta, sí, sí— a tenir mòbil. 
Era una cosa així, diria

Ell li’n deia “el portàtil” i vaja! que no tenia la mida d’un ordinador portàtil, però poc li faltava. Nosaltres, els de sota el cap, rèiem una mica per davall del nas amb l’aparell, perquè ell portava el portàtil, però el portàtil el portava a ell. Però aquell home —en aquella època, un jove com jo— tenia el do de l’anticipació, és a dir, observava, s’ho estudiava i, no és que endevinés el futur, però l’acabava encertant molt sovint. Era un cul inquiet, potser per allò de no escalfar la cadira, cosa que li devia funcionar perquè va aguantar en el mateix seient deu anys, si no m’equivoco. Però la seva inquietud li donava bons resultats. Tenia partidaris i també detractors; acostuma a passar amb les persones que arrisquen. Si no vols que ningú et critiqui, queda’t on ets i no facis res.
Sobre els mòbils, una de les coses emprenyadores que porten agregades és l’obsessió de segons quins contactes, normalment membre de grups de Whatsapp, per enviar fotos, vídeos, gifs, acudits i rodes de la fortuna amb promeses de felicitat. Dubto molt que tinguin ple coneixement del que envien. És impossible que tinguin temps d’obrir tot allò que envien compulsivament com si s’hi guanyessin la vida, o pitjor, com si se l’hi juguessin. Ni estant-se les vint-i-quatre hores amb el mòbil a la mà podrien. Si hi ha res pitjor que rebre aquests allaus des d’un grup, —on mai  ningú no et pregunta si t’ha agradat— és rebre-ho d’un contacte particular que s’interessi per la bona rebuda d’allò que t’ha enviat. A damunt de la molèstia, tens la incomoditat d’haver de dir que no l’has obert, o de mentir. Ara bé, el que ja m’acaba la paciència és que després d’enviar-te una cosa d’aquestes, encara et recriminin:
—No m’has contestat!
—Punyeta! Si no m’has dit res!
Tenia intenció de parlar dels mòbils i he acabat parlant de la confiança, però... al final, no és tot qüestió de confiança? En aquest cas ja podríem parlar d’abús de confiança i de què la confiança fa fàstic. I ei! Que no m’importa rebre’n algun eh? No vull que m’excomuniquin de la Comunitat d’Entreteniments Inútils de Whatsapp. Però amb moderació, si us plau! “Res amb excés, tot amb mesura”, va escriure algú al temple d’Apolo a Delfos. Que savis eren els grecs!


16 comentaris:

  1. A vegades els mòbils fan por de tantes coses que controlen... no puc estar-mi més d'acord!!!

    Que la gent es fa pesadeta amb els vídeos i eols acudits de watsap, també.

    I pel que fa a a la confiança. Sense ella és difícil tot, treballar i viure cada dia. De totes maneres millor que sigui de la que no fa fàstic. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que té molts avantatges, jo aquest dia vaig adonar-me que no tot ho són.
      Amb això del whatsapp i les xarxes, intentes ser a tot arreu una mica, no? i a vegades resulta difícil. Per això, quan veig l'allau que arriba a vegades d'una mateixa persona penso que deu tenir molt poca feina.
      La confiança d'entrada, bona. Una gran relació humana, però sempre hi ha qui no sap on és el límit.

      Elimina
  2. Els grups de whatsapp són un perill, com també els caps dolents. Però el tema més interessant era el del principi, el de com de controlats ens tenen a través del mòbil. No cal activar la funció de gps perquè el mòbil sàpiga on ets, però només t'ho fa saber quan tu li dónes permís exprés. Llavors t'ofereix informació relacionada, i a mi em fa venir cobriments de cor. Com quan va començar a donar-me el resultat dels partits del Barça en temps real sense que jo li hagués dit res al respecte. Suposo que em veia consultar sovint notícies del Barça, i es va prendre la llibertat. O com avui, que he activat el localitzador en un centre comercial, i m'ha donat info de què podia fer allà. Jo no li he dit que era en aquell lloc, només he activat el gps, però no li cal res més. Tot això, pensat en teoria per facilitar-nos la vida, ja que tenim un assistent personal a la butxaca, és una manca d'intimitat increïble, i un control poblacional que riu-te tu del gran germà. Però bé, és el joc que juguem. Si vols una predicció, els mòbils deixaran d'existir en un futur proper. Portarem el mecanisme implantat a la pell, i veurem la informació a través dels ulls, com a realitat augmentada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla de ciència ficció la teva predicció, XeXu, però a mi no m'estranyaria tant. L'evolució del ditxós aparell ha estat i és tan gran que no s'aturarà i segur que els caps dolents, sense necessitat de ser caps de ningú, ho aprofitaran per algun propòsit que no serà bo. Els progressos de la humanitat sovint tenen la seva contrapartida en no fer-ne un bon ús.

      Elimina
  3. Avui amb el teu post ja he gastat tot el temps assignat de moment a l'ordinador, sembla mentida les parrafades que fas...
    Curiós això que dius de l'ordinador, és com si algú t'anés seguint, a partir d'ara no vagis enlloc on no t'agradaria que et trobessin, ves que no tinguessis un disgust...
    Bona nit, guapetona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja! Doncs gràcies per dedicar-me tot el teu temps-ordinador, Roser! Intentaré no allargar-me tant en el proper post.
      Ja no podrem fer cap trapelleria ara. Ens vigilen. Si et dic que -i això no ho vaig posar- fins i tot em va donar la ubicació del bar on havia entrat per anar al lavabo, i m'hi havia estat tres minuts! El primer que vaig pensar va ser si hi havia una càmera.

      Elimina
  4. M'has fet recordar els meus inicis amb l'ordinador a l'escola i les ordres del MS-DOS, quan errar en un espai era suficient per fer-te perdre tota una tarda intentant escriure una pàgina d'activitats, o haver de posar-te a les quatre o cinc de la matinada a omplir fitxes d'alumnes, ja que de dia igual trigava un parell d'hores per pujar 4 dades. Ara en recordar em riu, però llavors em venien ganes de llançar-me des d'alguna altura. Quins temps aquells !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys hem d'agrair que els ordinadors hagin evolucionat al que són ara, no Alfons? Una altra cosa és Internet, que també és molt d'agrair, però que ja s'estan passant amb el control. Totes les masses fan mal.

      Elimina
  5. El meu mòbil (que jo sàpiga) no fa res de tot això de controlar. Segurament perquèmno el sé fer anar.
    Per edat també sóc dels que he m'he fet gran comprovant que el progrés de les màquines corre més que no pas jo.
    Vaig per A i quan aprenc B la tècnica ja va per la Z. M'hi conformo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'entenc, però ho exageres una mica, no, Xavier?
      M'has recordat "La rebel·lió dels animals" de George Orwell. Em sembla que eren els cavalls a qui els porcs - els més llestos- intentaven ensenyar a llegir, però només eren capaços de retenir tres o quatre lletres. Quan els ensenyaven la D, s'oblidaven de la A. No és ben bé el que em deies, però m'ho ha recordat.
      Però bé, t'entenc perquè és veritat que en aquest camp, si no ho vas seguint, amb poc temps et perds. A vegades va bé de perdre's, però. És estressant voler seguir aquest ritme tan trepidant.

      Elimina
  6. el teu escrit no té ni gota de sobrer ...en quan als caps a les empreses et puc dir que si que quan s'ajunten maldat i incompetència ja et pots calçar....en relació als mòbils sóc molt prudent , no el tinc connectat excepte quan m'és totalment imprescindible o sia que no em pot fer seguiment, mai el tinc connectat amb cap correu @ meu, no tinc whatsup ni ganes de tenir-te perquè no vull ni que em fiquin en cap grup sense el meu consentiment ( sembla que es pot fer) ni que el meu numero estigui a l'abast del món mundial ....la confiança s'està perdent ...almenys jo desconfio dels mòbils, en els ordinadors almenys tenim tallafocs, antivirus etc però als mòbils normalment no tenim cap barrera envers el malvats , els pesats o els inoportuns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Elfree, i si no ho has provat estàs de sort, perquè crea una certa addicció tenir-ho tot tant a mà. És com el fumar. Conec gent que ha canviat el mòbil que ho fa tot, per un que només fa trucades i SMS. És voluntat això! És clar queho deu haver sospesat i deu haver decidit viure tranquil. La facilitat i la rapidesa poden arribar a ser molt estressants.

      Elimina
  7. En aquest enllaç de google maps timeline veuràs com google sap tots els llocs per on has passat, de fet no cal ni que tinguis activat el GPS, amb la triangulació d'antenes en te més que suficient, es perfecte per saber què has fet amb la teva vida en els últims anys!

    Si realment et preocupa molt que sàpiguen què fas i a on ho fas, que sàpigues que qui registra tots aquests moviments es Google Play Services, però es una cosa que t'avisa i que pots acceptar o no a l'hora de posar el teu compte de Google a Android. Pots prescindir de tot això, però no tindràs aplicacions de cap dels serveis de Google, tot i que es molt complicat viure sense productes de google, però hi ha alternatives molt vàlides. Pots navegar usant Ghostery, com a cercador hi ha el DuckDuck Go, en comptes de WhatsApp que no es massa segur pots fer servir Telegram i Signal, en comptes del google maps pots fer servir els mapes lliures OpenStreetMaps (app OsMand), pots instal·lar el Adaway per limitar encara més els rastrejos i connectar-te sempre a través d'una VPN. Com a correu es pot fer servir ProtonMail, correu lliure i xifrat punt a punt del CERN i que al destinatari li permet respondre també de manera xifrada encara que no faci servir protonmail portant-lo a una pàgina xifrada des de la qual pot escriure la seva resposta. Com a botiga d'aplicacions en comptes del Google Play pots fer servir FossDroid per web o baixar-te els APKs, sempre d'Apps lliures.

    Sobre el WhatsApp. No se quin tipus de gent coneixes però jo no estic en cap grup d’aquests de WhatsApp que només envien porqueria, alguna tonteria per part d’algun tonto m’arriba però es molt de tan en tan, i depèn de qui l’envia ja ni em molesto a obrir-ho i si després em pregunta si m’ha agradat (encara que sigui cara a cara) no tinc problema a dir-li que la veritat es que no l’he obert “realment val la pena?” li pregunto, i moltes vegades la resposta es “no, no, era una tonteria”.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu meu! Ja hi he entrat i no m'ho puc creure. Sí, sí, sí, he estat a tot arreu, no s'inventa res.
      Ja sabia jo que tu m'il·lustraries exhaustivament sobre el tema. Com ho fas per estar tant al corrent, Pons? Prenc nota de tot això que em dius. Gràcies. Ja miraré què faig, però no em fa cap gràcia està tan controlada.
      Ja saps que els grups els formen persones, no? Sempre n'hi ha alguna que té molt poca feina. No vol dir que no m'interessi saber de la resta del grup que, generalment, és discret i mesurat.

      Elimina
  8. És com tot, el mòbil i l'ordinador és una gran eina, el WhatsApp fa molt de servei, depèn de l'ús, que li donem, si hi ha un pesat se'l bloqueja, (fora grups) i el mòbil en qüestió també dependrà de les aplicacions que instal·lem, quantes més coses hi fiquem dins pitjor! En quan a l'ordinador m'has fet recordar el meu primer aparell un Spectrum! quina passada, en aquell temps era el no va más!!
    Ep Teresa! vaig arribar tard a la teva última publicació, cal felicitar-te perquè seràs iaia o avia, he,he... Que bé! Se t'ha girat feina, ha,ha!! Però una feina que no te preu i que de ben segur ja aniràs explicant! Un petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafel! Gràcies per les felicitacions! No m'agrada gaire aquest nou nom, però sí el que representa.
      Tu ets més jove, però els de la meva edat anem aprenent com podem. Segur que tinc aplicacions instal·lades al mòbil que no em convenen gens i ni me n'he assabentat. Aquest dia em vaig instal·lar el google maps espressament, sabent el que feia, o pensant-m'ho. Tinc un GPS però està boja la xicota que parla. Recàlculo, sempre recàlculo. I vaig pensar, per si de cas faré servir el google maps, que el meu fill sempre s'hi ha espavilat. I només per això, ja em va seguir per tot arreu. Una abraçada, Rafel!

      Elimina