A vegades em pregunto si amb tantes filtracions, algun dia
també sortiran a la llum els meus secrets més ben guardats. Encara que sembli
que tots els esbombi aquí, no em vull fer la interessant, però que consti que
en tinc, eh? en tinc!
Tot i que de moment, si el meu nom sortís en una llista –
d’evasors- , segurament passaria desapercebut i si algú se n’apercebés diria
alguna cosa com ara:
-Qui és
aquesta?
-No ho sé
pas!- respondria l’altre soci, receptor de la filtració- alguna mindundi,
segur!
I així quedaria la cosa. No és gaire probable que hi surti,
però, en una llista d’evasors. Ni actualitzada ni caducada que, ben bé no acabo
d’entendre el que vol dir “caducada”: abans sí, ara no, abans vaig matar tres
homes, ara ja no en mato cap; abans robava bancs, ara ja no; no és que hagi
pagat pel que feia abans, però ara ja no ho faig. Tornant a la meva presència a
la llista, per poder evadir, primer t’has de deixar envair, en aquest cas per
amuntegaments de bitllets i ara mateix, em sembla que el vent bufa cap a una
altra banda.
Ahir vaig rebre una filtració. Aquesta! Com podeu comprovar, és una filtració amb filtre, a prova dels millors hackers.
Només la penso passar als meus amics més íntims, que no vull
que se’n beneficiï ningú més. No és una llista molt llarga, però sí molt
valuosa. És una llista amb quatre noms que, un bon amic del poble i jo hem
volgut filtrar, després de pensar-nos-ho molt perquè no desitgem que el món
pateixi cap sotrac, però al final hem pensat que teníem el deure moral de
fer-ho. Els quatre noms van acompanyats de dades molt interessants, dades clau
per tenir una idea molt aproximada del que representa per la humanitat tenir
coneixement dels elements de la llista. Són aquests:
VIATGES INSÒLITS DE VIATGERS ABRANDATS
A la llista des de
desembre de 2012.
Nom que figura a la
llista: Teresa Duch.
Llibre de viatges amb
disset relats, que tant et poden fer riure, com plorar, com tremolar, com
enutjar-te i fins i tot com escandalitzar-te, però mai, mai et faran tancar el
llibre.
Amb la connivència de
Marc A. Pérez Olivan, autor de la portada, que no és a la llista.
LES PALMERES NO FAN OMBRA
A la llista des de
febrer de 2015.
Nom que figura a la
llista: Enric Alfonso Xaruba.
Recull d’articles de
l’autor apareguts a la premsa entre 2013 i primers de 2015, tots ells resultat
de la seva mirada implicada i curiosa i la seva manera irònica de
transmetre-ho. Com diu l’anunci aquest que està tant de moda, els
imprescindibles per conèixer o recordar amb un somriure què va passar, a
Tarragona, al Tarragonès, a Catalunya, al món durant aquest període.
Amb la complicitat de
Jaume Batlle, autor de les il·lustracions del llibre. Tampoc és a la llista.
LA GUERRA NO ERA CAP JOC
A la llista des de
març del 2015.
Nom que figura a la
llista: Enric Alfonso Xaruba.
Les memòries d’un dels
milers de “biberons” de disset i divuit anys, cridats a files quan l’exèrcit
republicà ja agonitzava. Tot i narrades en forma de novel·la, qui inspira
aquesta història és la memòria del protagonista, actualment de 96 anys, i el
seu desig que el pas del temps no esborri una informació vital per la nostra
Història.
Amb el consentiment
tàcit de Màxim Calvo, el soldat-biberó. Ell no és a la llista.
LES CADENES SUBTILS
A la llista des de
febrer del 2015.
Nom que figura a la
llista: Teresa Duch.
Trobada vital entre dues dones. L’una, de 78 anys, viu en
una residència; l’altra de 20 hi comença a treballar. L’amistat que naixerà
entre elles es convertirà en una cadena impossible de trencar. Crims i secrets
inconfessables. Res no és el que sembla, ningú no és qui aparenta ser.
Amb la complicitat expressa de ImatChus. No sé si és a la
llista; a veure si confessa.
Com ja he dit, només passaré la llista als meus amics més
amics. Queda sota la seva responsabilitat que la filtració no s’escampi. O si.
Aquesta ha estat una filtració-campanya de màrqueting – per
si no havia quedat clar- perquè ningú no es perdi l’oportunitat de llegir els
llibres de l’Enric i meus. I si al cap i a la fi, els Papers de Panamà no
fossin res més que una bona, excel·lent, campanya de màrqueting per promocionar
els paradisos fiscals? Ai, si em llegeix Montoro!
Ja només em queda desitjar-vos que passeu un magnífic dia de
Sant Jordi, que escolliu un bon llibre que us faci gaudir, que no patiu gaires trepitjades ni massa cops de colze. Sortir per Sant Jordi és molt bonic, encara que a vegades agobiant, així que si voleu comprar un bon llibre sense sortir de casa, aquí ho teniu molt fàcil:
compra'l |
compra'l |
compra'l |
compra'l |
I parlant d'una altra filtració, torno a relacionar les presentacions de "Les cadenes subtils" que hi ha properament, per si alguna us queda a prop i m'hi voleu acompanyar:
- 22 d'abril:
Biblioteca de Roda de Berà a les 6 de la tarda
- 6 de maig:
Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, a les 8 del vespre
- 10 de maig:
Centre de Lectura de Reus, a dos quarts de vuit del vespre
- 20 de maig:
Biblioteca Comarcal Josep Conangla i Fontanilles de Montblanc, a les 7 de la tarda
- 24 de maig:
Llibreria La Impossible, Provença, 232 de Barcelona, a les 8 del vespre
Miraré de venir el 24 de maig, tot i que els dimarts treballo de tardes i sóc a Rubi i plego tard... A veure si m'ho puc arreglar.
ResponEliminaA veure si pots, Carme! M'agradaria que ens tornéssim a veure i fer-te una abraçada.
EliminaUna filtració molt interessant.
ResponEliminaJa em sap greu no poder venir, aquest Sant Jordi no pot ser. :(
Que vos ho passeu molt bé i que els llibres es venguin com a xurros!!
Aferradetes, preciosa.
No ha estat ben bé com xurros, però era previsible. Jo, al pas que vaig ja estic més que contenta.
EliminaBesets, Paula!
Et va la negra eh Teresa? La propera, ben negra...
ResponEliminaNo ho sabia ni jo que m'anés la negra. Amb això que escric sense brúixola, no se sap mai, cap on aniré.
EliminaUi, m'alegre que hi estigues present per Sant Jordi. Ja vaig que et faràs famosa ;)
ResponEliminaNo sé pas si m'agradaria ser famosa, Novesflors. A mi el que m'agrada és escriure - i que em llegeixin, és clar- però aquests dies de presentacions, plens de difusió i màrqueting no m'han deixat escriure gairebé res. M'imagino que a més fama, menys llibertat. I no és això el que desitjo, no, no.
EliminaCom diu Sa lluna una filtració molt més interessant que les que ens han arribat des de Panamà... Veig que tens una agenda ben apretada d'esdeveniments i aquest proper dissabte una cita important amb el teu públic. Et felicito per la feina feta i per la teva primera novel·la (no l'he llegida però ja te'n felicito per endavant).
ResponEliminaGràcies, Ignasi! Bé, ara toca agenda apretada i he hagut d'aparcar el que tinc començat. Suposo que és un efecte secundari necessari. Que consti que és gratificant, no diré una cosa per una altra, però necessito escriure i quasi no tinc temps.
EliminaJa m'imagino que no l'has llegit. Si vols venir a la presentació, ja ho saps. I sinó, et puc garantir que si te la compres, t'agradarà, segons diuen els lectors, homes i dones.
Com si haguessis pres un filtre, (en el sentit de beuratge medieval) aquest Sant Jordi triomfaràs.
ResponEliminaT'ho explicaré en el proper post, Xavier. Triomf, triomf, no ben bé. Potser sí que m'havia pres un filtre i ara ja ha passat l'efecte. Una abraçada.
EliminaQuina sorpresa! Un post de màrqueting de cara a la campanya de Sant Jordi, no m’ho esperava pas!
ResponEliminaSí, no és res nou, però, Pons, eh que mai no te l'havien injectat tant a la vena?
EliminaJo de secrets també en tinc, però cap relacionat amb diners...
ResponEliminaAquesta filtració no és tal, va no dissimulis, he, he, jo diria que és feta amb tota la intenció del món i em sembla bé, perquè com més gent ho sàpiga millor...
A veure si al final t'hauràs d'envenar el canell de tan signar!!!
Que tinguis sort i espero poder venir a Barcelona.
Petonets.
Roser, te n'explicaré una d'un canell embenat en el proper post. No vas tan malament, però no era el meu.
EliminaA veure, a veure si ens podem veure les cares a Barcelona.
Petonets!
Vull desitjar-te molta sort, i molt èxit el dia de Sant Jordi, i en totes aquestes presentacions. La competència és ferotge i pot es pot fer contra les grans editorials, però no perdis l'esperança mai!
ResponEliminaOstres, vas a la Impossible, la meva llibreria de referència!
Gràcies, XeXu! No va anar malament, segons les expectatives. Ja sabem que por molt màrqueting que fem, les grans editorials, com tu dius, manen.
EliminaAixí doncs, ja no caldrà que miris on és la llibreria, no? Si pots venir em farà il·lusió!
Faré tot el possible per venir el 24 de maig, ja ho he apuntat a l'agenda.
ResponEliminaEstupendo, Glòria! Ja espero veure'us a tots altra vegada i també als que no vaig poder conèixer en la trobada. Ja falta menys!
Elimina