dimarts, 29 de desembre del 2015

PERFUMA'T, NO ET TALLIS

                               
D’aquesta primera etapa de les Festes en destaco l’embafament. Sembla que els catalans — i si només fóssim nosaltres, rai —  a més a més d’oblidar-nos d’aquells que no tenen res per posar-se a la boca, haguem decidit de menjar per ells i per nosaltres. Però no sóc gaire original dient això, ja ho sé. Jo volia parlar d’uns altres excessos que també m’embafen.
Aquest dies m’he estat davant de la tele més del que hauria volgut, però ja se sap que les circumstàncies obliguen i la meva circumstància actual és la de moure’m poc de casa. Per això he vist  —si no m’he descomptat— un milió d’anuncis, dels quals tres quartes parts de milió eren de perfums. D’home i de dona. Encara no se’ls hi ha ocorregut de fer anuncis de perfum, a tutti pleni, per animals, que si en fessin, no seria jo qui els hi compraria. La meva Lila té una olor natural seductora per se.
No tenia cap intenció de parar-hi atenció, però al final m’hi he hagut de fixar i he arribat a unes conclusions. Poc científiques i rigoroses, les coses tal com siguin, només fruit de l’observació:
—No hi ha anunci de perfum sense connotacions sexuals. Res de posar-se unes gotetes de perfum per sentir-te més a gust amb tu mateix. Si surts de casa perfumat pillaràs/cardaràs/follaràs segur.
—Les dones amb poca roba conviden a comprar perfum, tant com els homes ben vestits, elegants i/o amb posat digne.
—Les dones perfumades, amb poca roba i posat embogit, encara més… Què millor que una dona que ha perdut el seny mentre es posava el perfum, o potser al cap d’una estona d’haver-se’l posat? I si s’ha tornat boja de plaer perquè el seu mascle – i encara que no sigui seu – ha embogit abans?

La Chloé no és el primer any que embogeix



L'Adriana, finalment ha pogut ensenyar al món la
seva vocació de contorsionista amb  Decadence 



Clandestine ha de ser massa, si jutgem per la mirada



Euphoria s'oblida del seu partenaire i també... ens mira!


—Els dissenyadors d’anuncis de perfums deuen ser majoritàriament homes. Em costa de creure que una dona tracti les seves companyes de gènere amb tanta discriminació.
Almenys Paco Rabanne ha compensat l’anunci d’Invictus, - sí, aquell que  m’agrada tant perquè EM MIRA! i no pas per aquella munió de dones rendides als seus peus  – amb el d’Olimpea, una deessa que deixa embadalits, encantats i garratibats els homes al seu pas, inclòs el meu Invictus, mecatxis! que ja  no em mira.
Pel demés, els homes perfumats van impecablement ben vestits encara que saltin del iot en marxa, facin passos de ball mentre llancen l’americana o baixin de la moto amb jaqueta de cuiro. Si ens ensenyen el seu tors nu és perquè està perfectament justificat pel guió: són gimnastes semidéus que fan anelles suspesos del cel o són Posidó emergint de l’oceà.
Els anuncis que tracten homes i dones igualitàriament són comptats: United Dreams de Benetton, Rock! de Shakira, Eternity Now de Calvin Klein i Viva! De Victorio & Lucchino.
Acabo amb La vie est belle de Lancôm, que protagonitza Julia Roberts. Confesso que la Júlia m'agrada molt i també hi tinc afinitat per l'edat, però no em digueu que no és bonic i que no deixa la dona en un bon lloc sense discriminar l’home. Ah! i a més, trenca les seves cadenes subtils.

Fixeu-vos-hi

En fi, que tot i que els perfums m’embafen de seguida —ja es deu haver notat— potser..., potser aquest me’l demanaré per Reis.


Estimats lectors, en el darrer post em vaig descuidar de dir-vos dues coses importants: 

1ª . La meva novel·la no sortirà fins a finals de gener, però no he pogut resistir la temptació de parlar-ne i d'ensenyar-vos-en la portada.
2ª . Vull premiar la fidelitat dels comentaristes. Per això he asignat un número, del 0 al 9, a cada un dels vostres comentaris del post anterior. Si coincideix amb el darrer número de la Grossa de Cap d'Any, us faré arribar la meva novel·la  -si és que no coincidim en cap presentació - Els que no vau comentar en el post anterior i vulgueu provar sort, podeu fer-ho, però només fins demà a migdia. El sorteig és demà passat.




27 comentaris:

  1. molt amè el teu post .....si tens raó els perfums i la seva publicitat enganyifa i enganxifosa que tracta les dones com objecte en ple segle XXI són embafadors i a voltes a mi fins i tot em repelen vivament ....deu ser per això que mai porto perfum ni en regalo

    les meves enhorabones per a teva novel·la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que dic, Elfree. M'he hagut d'estar molt a casa per problemes de salut del meu pare i sense voler els veus i acabes dient: Hòstia! potser ja està bé no? M'alegra saber d'aquest poc gust teu pels perfums. Ja no em sento tan bitxo raro.
      Tens el número 0, Elfree. Ja te'l vaig posar en la resposta al teu comentari del post anterior. I gràcies!

      Elimina
  2. "No hi ha com l'aigua i el sabó", deia la meva àvia. Pocs perfums faig servir i si me'n compro cap, no és per la publicitat que es faci d'ell. Ho provo i si m'agrada a la meva pell m'ho quedo.
    La veritat és que no m'agrada la publicitat en general, gairebé sempre ens utilitzen de "floreros", fins i tot al segle XXI.

    Felicitats per la novel·la, ja parlarem de com ho fem perquè arribi a les Illes. ;)
    Aferradetes i bones festes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola sa lluna, estic contenta de veure't per aquí. Es nota que som de la mateixa generació, la meva àvia deia el mateix, però és que potser si nosaltres som àvies també ho direm. Igual no és qüestió de generacions, sinó de gustos.
      Tens el número 1. I no pateixis, si et toca sempre hi haurà un missatger que te'l porti a casa. Sinó per la web de l'editorial també el podràs comprar.
      Aferradetes i bones festes!

      Elimina
  3. Per no agradar-te els anuncis de perfums, te'ls has cruspit tots noia...Si és clar ara em diràs que era per fer-ne la crítica, he, he...Jo realment passo i aprofito per anar a fer alguna cosa, com que no m'agraden els perfums! A més penso que la majoria d'anuncis no només de perfums, són de "jutjat de guardia"...Si que estic d'acord amb aquest anunci de la Júlia Roberts, trenca les cadenes subtils i se sent diferent i lliure...
    I com sabrem quin número ens has assignat? No ens facis trampes...
    Petonets , Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, no et negaré que un cop passada l'etapa de la indignació, m'hi vaig fixar especialment per poder fer el post. I no et pensis, la indignació creixia.
      No faré trampes, dona, no tindria cap sentit. A més el número que tens va quedar escrit en el post anterior i te'l torno a escriure aquí per segellar el meu compromís. Tens el número 8, el vuit.
      Petonets i bona entrada d'any!

      Elimina
  4. Caram! Quina repassada d'anuncis de perfum! Crec que no hauries de mirar tants anuncis, saps que a Internet no hi ha anuncis? (bé, si però es poden passar)
    A mi els anuncis de perfum son els que menys m'agraden, solen ser tots iguals, originalitat zero, per això en les recopilacions d'anuncis que faig de tan en tan mai no apareix cap de perfum. I masclistes? En general sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja deia en el post que quasi no em va quedar cap més remei que menjar-me'ls tots, Pons. A vegades no pots fer el que vols, sinó el que toca. Jo no hi havia prestat mai massa atenció, només veia que per aquestes dates ens bombardejaven sempre, però no recordo que fossin tan masclistes els altres anys. Tens el número 3, Pons, per si no vas tornar al post anterior.

      Elimina
    2. Et vas equivocar, em vas donar el 3 però realment em volies donar el 8 ;-)

      Elimina
    3. Sí, sí, com ho has sabut, Pons? M'hauria agradat regalar-te el llibre i després preguntar-te si t'havia agradat. No sé perquè em sembla que no llegeixes novel·les d'aquest tipus. Potser m'equivoco, eh?

      Elimina
    4. Sí, sí, com ho has sabut, Pons? M'hauria agradat regalar-te el llibre i després preguntar-te si t'havia agradat. No sé perquè em sembla que no llegeixes novel·les d'aquest tipus. Potser m'equivoco, eh?

      Elimina
  5. Quina pena, aquests anuncis... la veritat no n'he vist cap i dels teus només n'he resistit dos... ja n'he tingut prou.

    Enhorabona pel llibre. Ei, que he vist que no vaig deixar comentari l'altre dia, però et vaig llegir, eh? O sigui que hi vaig mentre que encara hi sóc a temps...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, si jo ja dubtava si posar-los, perquè al cap i a la fi, només els hi estic donant més publicitat, però és que són tan descaradement masclistes que no me n'he pogut resistir. Carme, t'he posat el número 2 en el comentari a l'altre post.

      Elimina
  6. No sóc molt de televisió, però és veritat, encara que tècnicament molt cuidats, els anuncis de perfums sempre em donen la idea que a les persones ens consideren vàcues i en resum idiotes perduts. Somiem amb que algun dia a les televisions hagin dirigents intel·ligents.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó! Quasi tots els anuncis ens fan veure el que volen i es veu que interessa especialment donar aquesta imatge de les dones. Això només em porta a una conclusió: que, a banda del masclisme, poc fondo tenen els publicistes.
      T'he posat el número 3 en el comentari del post anterior, Alfons.

      Elimina
  7. Teresa, quina tesina has fet sobre els perfums. I l'accent (acostuma a ser francès) de la persona que al final de l'anunci pronuncia la marca? "Cagouina Hegüega"
    Gràcies pel detall d'incloure'ns a la rifa de la novel·la. Que tinguis una bona entrada d'any 2016.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que havia fet una tesina és una frase del post que al final vaig eliminar, però sí, amb el que, com pots veure, m'agraden els perfums, m'hi he submergit de ple. Encara estic marejada. Ah, i la Cagouina fa riure molt i jo ric dues vegades: quan ho diu la model i quan ho diu la meva mare enfotent-se'n.
      Que menys que fer-vos partícips de la meva il·lusió, a vosaltres que llegiu estoicament els meus posts quilomètrics!
      Et vaig asignar el número 4, Xavier, ja ho devies veure.

      Elimina
  8. He anat a comprovar que comentés al darrer post! Quan es tracta de rebre llibres, no vull deixar escapar cap sorteig.

    Els anuncis de perfum són una porqueria en general. Aquest que ens mostres no és com la majoria, és cert, però tampoc no el trobo una meravella. Diu coses, però encara seria millor si la Julia trobés un partener a la seva alçada que tampoc no tingui lligams, i que creuessin una mirada franca i sincera, sense insinuacions sexuals. Definitivament, no em guanyaré la vida de publicista.

    ResponElimina
  9. Ja hauràs vist que tens el número 2, XeXu. A veure si el llibre estarà a l'altura, a veure...
    Tens una mica de raó: un partener també sense lligams seria perfecte. Però és que a la vista dels altres aquest anunci és or, no?
    Segurament jo tampoc no me la guanyaria la vida fent de publicista. Deiem ser massa poc sofisticats, XeXu. Tot i que l'únic que faria falta és que es girés la tendència i tingués èxit. Tots la seguirien, com fan ara. En el fons són tan poc originals...

    ResponElimina
  10. Doncs si et perfumes amb el que has triat a la fi, faràs bona oloreta, és suau. A mi també m'agrada el gest de trencar aquestes cadenes de la J. Roberts, finíssimes, sí, però cadenes després de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eeei! Això vol dir que tu el portes? Si és suau, segur que m'agradarà. En porto un des de fa uns deu anys, que em va anar a parar a les mans per casualitat. Ja se sap, les casualitats... I sempre busco aquell, amb la por que deixin de fer-lo. Però ja és hora de provar coses noves.

      Elimina
  11. Estèticament són anuncis molt cuidats, estan fet amb gust, però com tu dius tots segueixen uns patrons prefixats i una mica estereotipats. Acabes avorrit de veure'ls i ja no recordes quin correspon a cada marca. Si jo hem compro un perfum vull olorar-lo primer.
    Aquests dies vaig amb retràs, ja sé que no entro al sorteig. De tota manera no em quedaré sense llibre. ;-)
    Segur

    ResponElimina
  12. Glòria, estic a casa els pares, que el meu pare està fotudet i tota la tarda amb la tele posada, patint els perfums dels nassos, posis la cadena que posis. Si no passen aviat aquests dies fins als Reis, a mi també m'agafarà un atac com a aquestes beneites. Ja entenc que és el seu negoci, ja ho entenc, però entre la forma i el fons de l'anunci... Escolta'm, vas comentar en el post de la vida secreta i et vaig posar el 9. Sí que participaves, però de Grossa només n'hi ha una. Va sortir el 8 i li va tocar a la Roser.
    Gràcies per la confiança en el llibre, Glòria. Una abraçada i bon any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mirada de les donetes perfumades/perfumudes fa por: sembla que se'ls enfonsin els ulls fins l'estómac i la majoria fan cara de fàstic.
      ¿Què deuen fer tot el dia mentre els homenets són a la cuina preparant el dinar?
      Perfum: fum, fum, fum.

      Elimina
    2. Ai Olga, que m'has fet riure amb aquests estereotips que m'has pintat!
      No ho crec pas que els hi preparin el dinar els seus homes. Probablement quan arriben a casa també s'han de posar el davantal com qualsevol de nosaltres i potser encara els seus homes les hi recriminen que amb ells no es contorsionen. Pobretes, són unes víctimes més del recalcitrant masclisme! Aquesta és la trista realitat de l'ofici que han escollit.

      Elimina
  13. Hola, Teresa. M'has donat una alegria amb la notícia de la teva novel·la.

    (els anuncis de perfums em recorden el Paleolític, la veritat)

    ResponElimina
  14. Gràcies, Jordi! M'ha costat, però objectiu acomplert.
    Al Paleolític? Ben remuntat! Hem evolucionat poc.

    ResponElimina