El meu ordinador m’ha tornat a
plantar. Diu que aquesta història que estem escrivint, més que una història
inimaginable és una història interminable i que aquest no era el tracte. El
pitjor és que té raó, però ja li he dit que ara no ens podem tirar enrere. L’he tret una estona
a la terrassa, a escoltar el rossinyol i les onades i s’ha quedat embadalit.
Diu que amb petits detalls com aquest, potser s’ho rumia i demà podem continuar.
Dia 22 de confinament.
Blog per compartir tot allò que m'inspira, sempre amanit amb el que jo en dic salsa-ficció.
diumenge, 5 d’abril del 2020
REVOLTAT-2
Etiquetes de comentaris:
inimaginable,
interminable,
ordinador
dissabte, 4 d’abril del 2020
LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 21
Darrerament
sento parlar molt de la gran ―i la que
més i la millor― capacitat d’adaptació dels humans al canvi. I a mi em venen
ganes de riure pensant en els dinosaures que es van adaptar durant cent
seixanta milions d’anys, enfront dels nostres escarransits quatre milions. Crec
que ells també farien grans rialles. Ja veig el diplodocus trencant-se de
riure, movent cua i coll i sense posar en risc la seva còrpora de setze mil
quilos. És veritat que al final es van extingir, però no està clar si va ser
només per l’acció d’un meteorit. I si va ser per un virus?
El trobeu més o menys agressiu que l'espècie humana? |
Nosaltres els
humans, sempre amb aquests aires de superioritat i aquesta petulància tan
desagradable! I és clar que ens adaptem! Quin remei no ens queda! Només en els
darrers cent anys ens hem adaptat a la guerra, a la post-guerra, a les vaques
magres, a l’abundància, a la crisi econòmica i social i ara, a la pandèmia. Que
consti que la resposta actual és molt satisfactòria, no li trec mèrit, pas. Ja
sé que també ens podríem tirar pel balcó, o trencar uns quants plats cada dia,
o sortir a la terrassa i cridar com energúmens, però, com deia ahir, millor
agafar-s’ho bé i harmonitzar cos i ment amb la nova situació.
Vaig llegir fa
molt temps, no recordo on, que la intel·ligència d’un individu es mesura per la
seva adaptació als canvis. Com més ràpidament s’adapta, més intel·ligent
demostra ser.
Doncs, apa, que
venen quinze dies més de confinament! Siguem intel·ligents i adaptem-nos al
canvi, tot i que... canvi? En aquest cas només és una continuació, més del
mateix, i espera’t que no s’ha acabat! Si encara no ens havíem adaptat, ara en
tenim una altra oportunitat.
Per cert, fins fa
dos dies no em vaig assabentar de què anava la famosa frase de Bruce Lee, Be
water, my friend! = Sigues aigua, amic meu!, o sigui adapta’t al context i
a les circumstàncies de cada moment perquè la vida és canvi. Ja ho va dir
Heràclit d’Efes fa 2500 anys. Passa que potser no ho va dir tan clar i fins ara
no ho havia entès.
Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:
Etiquetes de comentaris:
be water,
capacitat d'adaptació,
superioritat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)