dijous, 2 de maig del 2024

L'EXCITACIÓ PERMANENT

 

                                         

Si algú ha arribat fins aquí pensant que parlaré de Viagra, sento decebre’l. No es tracta d’això.

A l’inici de la meva vida professional vaig tenir un company que sortia bastant de nit. Li era igual divendres que dissabte que dilluns. L’endemà se li tancaven els ulls i anava zombi perdut. Per sortir de la confusió mental que l’engolia, el primer que feia cada matí quan arribava a la feina era prendre’s un cafè i una Coca-Cola. La combinació d’aquests dos excitants li devia funcionar prou bé per dessonillar-se i aclarir-se les idees. Si més no, els ulls, ja de per si grans -i bonics- se li obrien encara més. No sé si el meu company va vendre la seva idea a la Coca-Cola o se’ls hi va ocórrer solets, però la qüestió és que ara ja comercialitzen
aquest combinat en llauna.




Hi he pensat aquests dies veient els mítings de campanya dels polítics que aspiren a President de la Generalitat. Jo diria que, pel cap baix, s’han pres tres combinats de cafè i Coca-Cola. Si en feia de temps que no els veia tan espitosos, tan excitats, tan abrandats! Potser des del 2017, ves!

Començant pel candidat que fa honor al seu cognom -perquè tot i l’entorn jo el veig molt aïllat- i que, malgrat el vernís, és gris, trist, llis, imprecís, postís, sense somnis i sense matís, que diu que amb ell, guanyador indubtable de les eleccions, Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena. I aniré fins al fill no desitjat, però algo és algo, de l’Albert Rivera i la Inés Arrimadas, en guerra descansin; la mateixa guerra amb què van aixecar en armes tots els castellanoparlants del meu país, que fins aquell moment no s’havien adonat de la insuportable discriminació que patien per part dels qui enraonem en català. Parlo, doncs, del Carrizosa, que ve de carrizo, que -oh coincidència!- en català significa canyís, que també rima amb gris i trist, però a qui adjudicaré altres qualificatius que no rimen. Jo a aquest home el trobo lleig, inculte, amb poques llums, sense do de paraula, sense ideologia pròpia, sinó la que li han inculcat des que es va adonar que defensant el que defensa podria viure de la política. Per això el seu abrandament no difereix en res del dels altres actors de la campanya, que encara que les enquestes no li adjudiquin res, que el seu partit estigui desaparegut a la major part de l’estat i que -parafrasejant una companya seva, la inefable  Anna Grau, ara també fugint del vaixell que s’enfonsa, parlant de Puigdemont- el Canyís ja sigui un cadàver polític, ell defensarà la seva cadira fins al final amb l’esperança de la resurrecció.

I que bonic, que bonic..., que diuen els Manel, que genteta tan buida com aquesta, que només ha vingut a emprenyar, vagi desapareixent de la vida política i no els haguem d’aguantar més! Espero que aquestes siguin les últimes paraules que li hagi de dedicar i que descansi també en guerra com els seus pares i germans polítics. Amén.

Doncs això, que m’ha semblat apreciar que aquesta vegada tots criden més, tots estan més enfadats, tots vociferen, tots clamen pels nostres vots. Fins i tot la Jèssica, que no diu mai gaire res de nou, però que ara ho diu cridant. I fins i tot aquell a qui jo votaré, que no per escepticisme, desencís i manca d’esperança deixaré d’anar a votar. És clar que abans m’hauré de prendre tres cafès i tres Coca-Coles perquè l’excitació em faci oblidar que l’endemà de les eleccions el meu vot ja no tindrà cap importància per cap polític. I quina llàstima que no segueixin amb el cafè i la Coca-Cola per mantenir durant quatre anys la mateixa excitació que mostren durant els quinze dies de campanya!

                                 

8 comentaris:

  1. Doncs crec que la Coca-cola i el cafè (sigui de la marca que sigui) es faran d'or i no tant sols amb les vostres eleccions, també a tot arreu, havent de suportar a tota la classe política...

    Et diré fluixet... aferradetes, Tresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna, tal com estan les coses ara mateix, diria que Puigdemont se n'ha pres 3+3, que ERC no se n'ha pres cap i que Illa no sé què s'ha pres, però se li ha posat malament. Diria, eh? No hi he compartit taula. Però és tan divertit mirar-m'ho des d'aquí i amb el combinat de fons...
      Aferradetes, guapa!

      Elimina
  2. Això de descansar en guerra és genial!!!
    Però hi ha diferències, com en tot. Jo no els posaria a tots al mateix sac, com no tots els escriptors són tan bons com tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, de moment el nostre polític preferit ens va donar una alegria diumenge. Esperem que després d'il·lusionar-nos no acabem plorant. T'ha agradat això de descansar en guerra? T'ho regalo! I sense drets d'autor, eh?
      Abraçada!

      Elimina
  3. Tu encara tens la bona fe d'escoltar-te'ls, jo gairebé no escolto res... ni amb cafè i coca-cola els puc aguantar.

    Una abraçada, Teresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no ho sé, Carme, no escarmento. I que consti que abans de les eleccions em relliscava prou com per enfotre-me'n, però ara mateix m'he fet il·lusions i em fa por la patacada. A veure què passarà!
      Abraçada!

      Elimina
  4. Comparteixo amb tu, aquestes sensacions, cada cop em coste més anar a votar i decidir-me per alguna opció (tot i que fa temps que no canvio), però es que ja se'ls hi veu el "plumero" i no hi ha opció alternativa per canviar aquesta gent , tant aficionats a la cadira....
    En fi, no ho faré tant excitat com tu , però el meu vot hi serà, encara que després se'n oblidin de mi fins a les properes eleccions.....
    Ah !, potser el teu amic, ara treballa a la Coca Cola ! hehehe
    Abraçades !.

    ResponElimina
  5. Artur, ja van dues elecccions, les españoles i les catalanes, que voto sense gaire convicció, però un cop acabada la jornada m'alegro d'haver-ho fet i no haver fet cas dels que predicaven l'abstenció, potser perquè veig que el meu vot ha estat útil, si més no, per als meus interessos. Llavors penso que que bona que és la democràcia! I que més bona seria si fos democràcia autèntica, que diu sempre aquell.
    Abraçada!

    ResponElimina