(M’agraden els títols llargs, però si això
continua, hauré de canviar de gustos)
No em puc imaginar aquests gairebé seixanta
dies a casa, sense tenir cap objectiu per estar ocupada. És veritat que jo ho
tinc fàcil perquè em poso a escriure i em passa el matí o la tarda sense
adonar-me’n. I que consti que he fet altres coses, eh? Tinc els armaris
impecables, els calaixos també, el traster, la galeria... tot! Però penso que
hi deu haver molta gent desvagada per casa, avorrint-se molt. Ho dic perquè les
sol·licitud d’amistat per Facebook, en tot aquest temps, m’han caigut al damunt
com un xàfec d’estiu.
A banda de les dels militars USA ―que sé que
moltes dones reben― i de les dels guàrdia civils ―sense història, sense fotos i
sense amics en el perfil― que deuen voler espiar les meves subversives
activitats i amistats independentistes, no acostumo a acceptar l’amistat de
gent que no conegui o que no tingui res a veure amb coneguts meus, a menys que
les seves entrades em sedueixin molt. Dic mentida, ho he d’ampliar: quan oloro
que qui em demana l’amistat té relació amb alguna editorial, faig una excepció
i de seguida li dic que sí, que no se sap mai quan una editorial et pot voler
oferir un contracte milionari.
Però aquests dies que, per estrany que sembli,
anava amb presses, m’he descuidat massa. Al principi del confinament, una
senyora sense amics comuns em va demanar l’amistat. Vaig mirar la seva
cronologia i vaig veure que penjava vídeos de receptes on ella cuinava. Em va
semblar inofensiva i, fins i tot, útil i la vaig acceptar. Arran d’això, m’han
arribat múltiples sol·licituds amb un únic amic comú: ella. Totes són d’homes,
així que he arribat a pensar que les receptes deuen ser una tapadora i en
realitat la senyora té una agència de contactes. Per què? Doncs perquè immediatament
a l’acceptació dels nous amics, rebo un missatge privat per Messenger:
―Hola, guapa!
―Bona tarda, preciosa!
―Que simpàtica que ets!
―Hola, com et va?
―Bona nit, maca!
Que no...., que les xarxes per lligar són unes altres, però ja que s’hi
posen... una mica d’originalitat, no? Ves, potser jo soc
una mica pretensiosa, però caram! Ja que la relació no és oral, sinó escrita,
que hi ha més temps per pensar el que dius que abans, quan la conversa
s’iniciava en una discoteca, pensa-t’ho una mica, home, i entra d’una altra
manera! No ho sé, un rodolí, uns acords amb la gralla o l’acordió, un petit
dibuix... Em conformo amb poc, però sí amb alguna cosa més. Pitjor que aquestes
frases curtes poc originals, són les d’aquells que es posen a explicar-te la
vida, només acabar-los de donar el sí. L’altre dia, a un que m’explicava que
s’havia aprimat no sé quants quilos, gràcies a haver descobert l’alimentació
equilibrada i foto d’abans i de després i que si la seva parella, i que patatim
i patatam, li vaig haver de fer la pregunta que ja feia estona que li volia
fer:
―Perdona, tu m’has demanant l’amistat per algun
motiu concret?
―Ah, no! He vist que teníem amics comuns i he pensat
que podríem començar una amistat i tal...
L’amic en comú era la senyora, és clar. Després
vaig descobrir que el nou amic tenia una pàgina on promocionava la vida sana i
els seus productes. També és lícit buscar clients per Facebook, però almenys
anessin de cara, dic jo, no?
Fa anys vaig fer una entrada en aquest blog
titulada ELS AMICS DELS MEUS AMICS, on defensava algunes virtuts de les
xarxes i en especial de Facebook. Tenia uns centenars d’amics aleshores i
pràcticament els coneixia tots. Ara ja en tinc massa, i també massa de
desconeguts, i començaré a deixar-ne uns quants. La primera, la senyora de
l’agència. Digueu-me selectiva, però no és una bona època per fer “amics”
desconeguts. Igual em demana l’amistat Mr. COVID19 sota un perfil fals i quan
me n’adono ja el tinc dins de casa. Vaig a fer-ho ara. No vull ofendre ningú
amb aquest post, però tampoc vull que em comencin a arribar mostres de
creativitat suggerides per mi mateixa. La gràcia d’aquestes coses és la
sorpresa i l’espontaneïtat, no?
 |
| Doncs això, sorpresa i espontaneïtat. |
Darreres dades publicades de COVID19 a
Catalunya:
