dimarts, 24 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 10


                                                      
Avui intentaré recuperar l’esperit original d’aquesta crònica del confinament que, en principi, havia de ser un dietari i, sense voler, s’ha convertit en una novel·la per entregues.
Dimarts, 24 de març de 2020 – dia 10
He anat a comprar. No he caigut. Gràcies per l’afecte i els desitjos de recuperació. El meu turmell està bé. No cal dedicar-li ni un minut més d’atenció, enmig d’aquesta hecatombe sanitària que estem vivint. Cap franctirador a la vista. L’única ànima del carrer m’ha dit a dos metres de distància que estan tots amb coronavirus. Ho entenc. Uns esperits lliures que han escollit lliurement viure amagats rere una finestra, no poden acceptar-ho com una imposició. No puc dir que no me n’alegro. Sempre he tingut el dubte de si els somnis eren premonitoris.
Segon dia de sortir al carrer des de l’inici del confinament. Cada dia que ho fem renovem els vots. No els de castedat, ni els d’obediència, sinó els vots perquè el virus ens enxampi. No volem ser consagrats en l’orde del COVID19. Estem aïllats i fem vida contemplativa, però no tenim prou vocació.
Ahir vaig llegir a VilaWeb que Pedro Sánchez no s’acaba de decidir pel confinament total perquè a l’altra banda hi té els senyors de l’IBEX35 que el pressionen perquè opti per salvar l’economia. Me’ls puc imaginar pressionant des dels seus búnquers a recer del virus. No sé si és veritat. Si ho és, sí que ja podem concloure amb aquella frase del còmic del Caco Bonifacio que llegia quan era petita: “La borsa o la vida!”.

Entranyable, el caco Boni!


Ens arriben notícies apocalíptiques de Madrid. Les imatges mostren el que hi ha, les paraules suggereixen el que mai no ens hauríem imaginat. I és que ens trobem a la setmana crucial que, per qui no ho sàpiga, té dues accepcions:

1) Cruciforme: en forma de creu. (Malament rai!)

2) Decisiva: que ho decideix tot. (A això em referia)


Molts ànims a tothom! Ens en sortirem!

 
    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?















dilluns, 23 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 9


                                              
Aquests dies en què es parla tant de solidaritat i de responsabilitat social m’han fet pensar que bona part dels catalans en els últims dos anys ja hem fet un bon entrenament en aquest camp. Sense que ens hi anés res més que un afany de justícia, hem sortit al carrer dia sí, dia també, des de pobles i ciutats, per defensar aquells que ens representaven i que per representar-nos havien anat a la presó.
Els detractors deien que en molts casos era una excusa perquè gent que s’avorria a casa tingués un motiu per sortir, alguna cosa a fer. I encara afegien que molts ho trobarien a faltar si s’arreglaven les coses. La veritat, trobo que si es tractava de distreure’ns ens podíem haver buscat un entreteniment menys inclement. Sortir cada dia, cada dos o cada tres, és igual, fos hivern o estiu, fes fred o calor, de bon matí o cap al tard, caminar kilòmetres, aguantar dempeus una estona considerable, sopar a la intempèrie en ple hivern i uns quants despropòsits més des del punt de vista de la tranquil·litat i la comoditat, supera el mer entreteniment, es miri com es miri. Els que pensin d’aquella manera és que no han entès res i potser en els moments que estem vivint també els deu costar d’entendre que ens hem de quedar a casa per no perjudicar els altres i no només per no emmalaltir ells mateixos.
La crisi del COVID19, sempre que ho puguem explicar, serà positiva en aquest sentit: el d’oblidar-nos de les nostres necessitats i beneficis particulars, sacrificant-los pel bé comú. Que una societat com la nostra, tan acostumada a mirar-se el melic, es bolqui en els altres és molt encoratjador i esperançador en què la millora de la humanitat és possible. Tant de bo aquest sigui un valor que ens quedi adherit a l’ADN i no depengui només de la memòria o el pas del temps! Aquests dies estem veient que tothom s’està implicant en la solució de la crisi: tècnics que reciclen respiradors vells per convertir-los en nous, fàbriques que passen a produir material indispensable per al tractament dels malalts i la protecció de les persones que han d’estar al peu del canó, dones que fan mascaretes a casa, hotels que cedeixen les seves habitacions per descongestionar els hospitals, músics que toquen als balcons perquè puguem cantar tots junts i oblidar ni que sigui per cinc minuts la desolació que ens envolta...



No conec tot el què fan a la resta del món en aquest sentit, però algú em titllarà de supremacista si dic que estic orgullosa de la meva gent? Bé, doncs m’hi arrisco. N’estic molt i molt orgullosa!


 
    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
  15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
  16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
  17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
  18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
  19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
  20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
  21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
  22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
  23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?