La
frase que més sento ―que no que més escolto— en aquesta campanya del 14F
és: “Som l’únic partit que...”. I a mi em ve al cap una excursió que vaig fer
fa molts anys a les fonts del Llobregat. A l’entrada de Castellar de n’Hug hi
havia una botiga amb un gran rètol que deia: “L’únic forn de llenya” i per dins
del poble et trobaves dos forns més amb el mateix rètol, cosa que evidenciava
que, posats un al costat de l’altre, tots tres mentien.
I aquesta és la sensació que tinc en
aquesta campanya: les mentides, les atzagaiades i les sortides de to de tots
els partits em semblen una gran mentida. També, tots, en diuen una altra i és
que no pactaran amb aquest, ni amb aquell, ni amb l’altre. Doncs, senyors, si
es presenten nou partits a aquestes eleccions, difícilment en sortirà cap amb
prou majoria per governar sol.
I les mentides no són la pitjor part
d’aquest muntatge delusori. El pitjor serà el rebrot de la tercera onada, que
ara mateix sembla que estigui remetent i el 14F podria tornar a agafar
embranzida. Em pregunto qui en tindrà la culpa. Serà el senyor Josep Asensio,
mestretites del dret, ex-mosso d’esquadra, llicenciat en filologia hispànica i
aviat enginyer de telecomunicacions? Perquè per qui no ho sàpiga Asensio és
l’autor del recurs contra l’ajornament de les eleccions catalanes, a qui el
TSJC va donar la raó i també és —o així el veig jo— un egòlatra que per tal de
demostrar els seus extraordinaris coneixements del dret, al·lega, apel·la,
interposa i denuncia a tort i dret, dia sí, dia també. Veig que, ni amb totes
les llicenciatures, és incapaç d’alliberar-se de la ignorància de la vanitat
que li fa fer la traveta a qui sigui, si en pot treure una estona de lluïment —ell diu que no és de cap partit i que l’únic
que l’interessa és el dret. Quanta noblesa!—. O en tindrà la culpa el TSJC, tal com ell ja ha declarat obertament,
traient-se les puces del damunt? I és clar que no! La culpa serà tota del
govern de la Generalitat per no haver-ho preparat prou bé.
Tot i que encoratjo tothom a votar, no
tinc gaires esperances en aquestes eleccions. D’entrada no veig programa de
ningú enlloc, tret dels punts clàssics segons el caire de cada partit. Penso
que si guanyem els independentistes i pacten entre ells, continuaran governant
amb les mans lligades per Madrid i només en allò que Madrid els deixi. A banda
de barallar-se entre ells, només faltaria! Tinc curiositat per saber si
canviaria res si la major part dels vots independentistes fossin per a ERC, per
comptes de ser per a Junts com fins ara. I si guanyen els unionistes i poden
formar govern, serà obertament Madrid qui governi Catalunya de la mà del seu
acòlit Illa. I tots reconciliats per fi! I tots, tots, representats per un sol
govern, perquè amb un govern tan imparcial i equànime mai més no hi haurà ningú
que torni a pensar en la independència, oi? Com que il·lusos ja sé que no ho
són, els puc dir hipòcrites a la cara, uns hipòcrites que, a més a més, tracten
el poble d’estúpid.
 |
| foto Beteve.cat |
Vist el panorama, ja només em queda
l’esperança russa (!!!). Tinc més que clar que, en l’afer Borrell-Lavrov, Catalunya només ha estat moneda de canvi per mocar Europa, i de pas España i
l’inefable Borrell, però igual la UE obre l’ull amb l’anècdota. Catalunya no té
una situació estratègica gens menyspreable per convertir-se en aliada de Rússia
a l’altra banda del continent europeu. No és que em faci cap gràcia que ens
convertim en satèl·lits de Putin, però almenys la cara de Borrell em va fer
riure molt. Encara ric ara quan hi penso.
