Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ritual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ritual. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 4


                         
Avui he anat a comprar. M’ha semblat que entre la una i les dues era la millor hora.  A casa hi dec tenir menjar per un mes, entre els llegums, l’arròs, la pasta, les conserves i els congelats, però en tant que es pugui comprar verdura i fruita fresca, ho faré. Mentre em canviava m’he adonat que estava fent una mena de ritual: Què em poso? Després ho hauré de rentar. Quina jaqueta? El mocador, que em doni dos tombs per poder-me tapar nas i boca. Dos parells de guants de goma a la bossa, i una bossa de plàstic per posar-hi els guants quan acabi de comprar. Les sabates, ai les sabates! El desinfectant. La targeta per no haver de tocar diners... Bé, ja ho tinc tot. Agafo la brossa del replà per llençar-la al contenidor: la garrafa buida, la bossa d’orgànica i la bossa del plàstic. Poso els peus al carrer, tres passes comptades i se’m torça el turmell dret. A terra, Teresa, que ens ataqueeeen! Sí, amigues meves, que sabeu de les meves caigudes i us en preocupeu; avui ha estat una torta de peu, ho sé segur. Mala època per caure i trencar-se un os! Però el meu àngel de la guarda em deu haver aguantat els braços enlaire i només m’he fet, suposo, un esquinç al peu. Bosses aquí i allà, garrafa al mig del carrer. Com fem sempre que caiem, he mirat si m’havia vist algú. Ja sabia que sí, perquè abans de caure havia vist un home que venia en direcció oposada. Recordo que mentre m’anava incorporant, m’he preguntat com era que havia quedat en direcció contrària a la que anava. Després ho he entès. L’home s’anava atansant i ja veia venir que em volia ajudar. He aixecat el braç amb la mà oberta:
―Estic bé, estic bé!
Crec que s'ha espantat i tot del meu espant.
―Vale, vale, vale! ―m’ha dit.
M’ha semblat que era marroquí perquè m’ha fet com una mena de reverència amb el cap. M’han vingut ganes de dir-li, sense por de ser políticament incorrecta: Què hi fas per aquí, per Déu o per Alà? Entorna-te’n al teu país que estaràs molt més segur! (Marroc, avui: 44 infeccions i dues morts i ja ho han tancat tot) El turmell estava molt adolorit i he pujat a casa a posar-m’hi gel. La caiguda era un avís perquè em quedés a casa? No ho sé, però després de tot el cerimonial que he fet per sortir, no ho pensava desaprofitar. Si m’he equivocat, d’aquí a uns quants dies ho sabré.
Tot bé a la plaça de la Font i Rambla Vella. He comprat taronges, pomes, peres, plàtans i kiwis. I també verdura. 

Doncs ja tinc vitamines per uns quants dies més.

Cap franctirador no m’ha disparat, però els carrers desèrtics i el silenci punyent m’han tocat de ple al cor. Quan penso que pràcticament totes les ciutats i pobles del món estan igual, m’esborrono.


18-3, dia 4: Contagiats: 2702    Greus: 92    Morts: 55   Altes: ???
17-3, dia 3Contagiats: 1866    Greus: 65    Morts: 41   Altes: ?
16-3, dia 2: Contagiats: 1394    Greus: 74    Morts: 18   Altes: ?
15-3, dia 1: Contagiats: 903      Greus: 52   Morts: 12    Altes: 

Sense paraules.