Avui
he anat a comprar. M’ha semblat que entre la una i les dues era la millor hora. A casa hi dec tenir menjar per un mes, entre
els llegums, l’arròs, la pasta, les conserves i els congelats, però en tant que
es pugui comprar verdura i fruita fresca, ho faré. Mentre em canviava m’he
adonat que estava fent una mena de ritual: Què em poso? Després ho hauré de
rentar. Quina jaqueta? El mocador, que em doni dos tombs per poder-me tapar nas
i boca. Dos parells de guants de goma a la bossa, i una bossa de plàstic per
posar-hi els guants quan acabi de comprar. Les sabates, ai les sabates! El desinfectant.
La targeta per no haver de tocar diners... Bé, ja ho tinc tot. Agafo la brossa
del replà per llençar-la al contenidor: la garrafa buida, la bossa d’orgànica i
la bossa del plàstic. Poso els peus al carrer, tres passes comptades i se’m
torça el turmell dret. A terra, Teresa, que ens ataqueeeen! Sí, amigues meves,
que sabeu de les meves caigudes i us en preocupeu; avui ha estat una torta de
peu, ho sé segur. Mala època per caure i trencar-se un os! Però el meu àngel de
la guarda em deu haver aguantat els braços enlaire i només m’he fet, suposo, un esquinç
al peu. Bosses aquí i allà, garrafa al mig del carrer. Com fem sempre que
caiem, he mirat si m’havia vist algú. Ja sabia que sí, perquè abans de caure
havia vist un home que venia en direcció oposada. Recordo que mentre m’anava
incorporant, m’he preguntat com era que havia quedat en direcció contrària a la
que anava. Després ho he entès. L’home s’anava atansant i ja veia venir que em
volia ajudar. He aixecat el braç amb la mà oberta:
―Estic
bé, estic bé!
Crec que s'ha espantat i tot del meu espant.
―Vale,
vale, vale! ―m’ha dit.
M’ha
semblat que era marroquí perquè m’ha fet com una mena de reverència amb el cap.
M’han vingut ganes de dir-li, sense por de ser políticament incorrecta: Què hi
fas per aquí, per Déu o per Alà? Entorna-te’n al teu país que estaràs molt més
segur! (Marroc, avui: 44 infeccions i dues morts i ja ho han tancat tot) El
turmell estava molt adolorit i he pujat a casa a posar-m’hi gel. La caiguda era
un avís perquè em quedés a casa? No ho sé, però després de tot el cerimonial
que he fet per sortir, no ho pensava desaprofitar. Si m’he equivocat, d’aquí a uns quants dies ho sabré.
Tot
bé a la plaça de la Font i Rambla Vella. He comprat taronges, pomes, peres,
plàtans i kiwis. I també verdura.
 |
| Doncs ja tinc vitamines per uns quants dies més. |
Cap franctirador no m’ha disparat, però els
carrers desèrtics i el silenci punyent m’han tocat de ple al cor. Quan penso
que pràcticament totes les ciutats i pobles del món estan igual, m’esborrono.
18-3, dia 4: Contagiats: 2702 Greus: 92 Morts: 55 Altes: ???
17-3, dia 3: Contagiats: 1866
Greus: 65 Morts: 41 Altes: ?
16-3, dia 2: Contagiats: 1394 Greus: 74 Morts: 18 Altes: ?
15-3, dia 1: Contagiats: 903
Greus: 52 Morts: 12 Altes: 3
Sense paraules.
Sense paraules.
