Ja
només em faltava veure dimarts passat el documental DOS NENS AL DIA a “Nits
sense ficció” per acabar-me d’amargar de tanta indignació i impotència.
Diuen els ocupants jueus de Cisjordània
que no entenen per què els nens palestins els tiren pedres. I a mi, que Déu em
perdoni, m’agafen ganes d’afegir-me a tirar pedres. Diuen que no entenen les
seves mirades d’odi i jo penso que s’ha d’estar cec per no “veure” què hi ha
darrere d’aquelles mirades. Diu un soldat ocupant que ells han de fer una feina
ben feta i que ni els plors de les mares quan els van a buscar els fills a casa
ni els dels mateixos nens els han d’afectar perquè ells només compleixen ordres;
i -repeteix- la feina s’ha de fer ben feta. Sense comentaris. I diu el senyor
jueu, repartidor de justícia a la Cisjordània ocupada que als territoris
ocupats s’hi aplica la llei militar i que per això empresonen un any, dos,
quatre, a nens de tretze, catorze, setze anys perquè tiren pedres.
 |
| Foto 3CAT |
I a mi em venen ganes de tancar la tele i
d’estirar-me els cabells i de trencar alguna cosa. No ho faig. Segueixo mirant
la ignomínia de Cisjordània mentre penso en la desolació i la devastació humana
i estructural de Gaza.
L’empresonament és per fer-los passar les
ganes de tirar pedres, diu la veu del narrador. Doncs, mira, resulta que dels
quatre nanos que han passat per la presó -perquè tot això va passar el 2016. Que
ningú es pensi que és ull per ull, arran de l’atemptat de Hamás d’octubre de
2023-, només un diu que no ho tornaria a fer i que li agrada donar consells als
nens perquè no ho facin. Els altres tres no es penedeixen de res.
No sé si quan el criminal Netanyahu diu que
acabarà amb Hamàs, s’adona que el que fa és alimentar-lo i que tres quartes
parts dels joves que sobrevisquin a l’extermini, ara o d’aquí a pocs anys, es
llençaran als braços de Hamás. I s’hi llençaran perquè és l’únic que els queda,
abans d’agenollar-se als peus de l’ocupant, que només compleix ordres, que
només fa bé la seva feina, que només imparteix justícia i que no entén a què ve
tanta ràbia.
Això va per tu, Netanyahu, genocida, criminal, assassí, hipòcrita, cínic i mentider Netanyahu. Podies haver escollit que el teu poble continués vivint emparat, defensat i salvaguardat pel món sencer com el poble que va patir un dels genocidis més greus de la història, però tu has preferit agredir, massacrar i exterminar un poble que no té on resguardar-se, amb l’excusa de defensar-te d’una agressió, que no justificaré, però que queda a anys llum de la teva venjança i que poc té a veure amb l’alliberament d’uns hostatges.
Com tots els criminals genocides assassins,
acabaràs caient, Netanyahu i jo espero veure-ho. Però, massa tard, serà massa
tard pels seixanta set mil innocents morts a Gaza, seguint les teves ordres, amb
una feina tan ben feta, quirúrgica, com t’agrada dir-ho a tu. Innocents? Sí.
Resta’n dos-cents de Hamàs, si vols, i fes els comptes. Has destruït físicament
un poble i, al mateix temps, has destruït moralment el teu que, igual que els passa
als alemanys amb vosaltres, mai no es podrà perdonar el que heu fet als
palestins. I és igual que et caiguin deu anys, que te’n caiguin cent o que et
condemnin a mort perquè el teu llegat per al poble jueu serà el mateix: la
condemna de tot el món, l’odi perpetu dels palestins i un Hamàs que us farà la guitza
eternament.
