Estimada
Carme,
Demà te’n vas, més ben dit, et prenen.
Et prenen cap a un territori hostil del que mai no m’havia sentit tan
allunyada. Et porten a un país que empresona per les idees. A tu, en concret,
per haver permès parlamentar sobre les idees. És un país on no existeix la
divisió de poders, on el govern es treu les lleis de la màniga i somriu en
aplicar els càstigs, on els jutges són, a la descarada, part interessada, on la
justícia condemna un sol home i eximeix vergonyosament de responsabilitats directius i polítics en un accident de
tren, on absol violadors en grup i deixa impunes bona part dels corruptes, on
governi qui governi, sempre manen els mateixos, on el poble ha oblidat el
concepte de llibertat i ha tancat l’oïda a conèixer la veritat.
Tot i empresonada, tenir-te aquí a Mas
d’Enric, a només set kilòmetres de casa, em feia sentir alleujada. Anar a
fer-te companyia sovint ha estat un bàlsam per a tots els que t’estimem. Espero
que també ho hagi estat per a tu, encara que no ens poguessis veure ni sentir,
si més no, en directe. Tanmateix, sabies que hi érem.
Benvinguda, Presidenta! (Foto Diari Més) |
Estiu... (Foto Diari Més) |
... i hivern (Foto de Maite Valls) |
No et deixarem mai (Foto Enric Mercadé) |
Se t’emporten, Carme, i em fa mal
perquè no sé quan tornaràs. El dia que vaig veure la teva mare sortint de
visitar-te a la presó vaig pensar en la meva i només em va venir un
qualificatiu al cap: Criminals! Sortia amb els ulls enrogits i, entre dos dels
seus familiars, intentant de contenir les llàgrimes. Quan la gent de la
concentració va començar a dir-li: “Estem amb vosaltres, estem amb vosaltres”
es va desmuntar. Pobreta mare! Haver de veure la seva filla innocent, i
honorable, entre reixes. El qualificatiu em torna quan veig la meva neta i
penso que tu no pots gaudir de la teva, que t’han arrabassat un goig que no
podràs recuperar mai. Criminals!
I amb tot, em commou la teva força,
Carme. Allà on vas hi queda la teva estela. Ningú que et conegui, fins i tot
les delinqüents, companyes teves de presó, podrà mai considerar-te una mala
persona. Només la ignorància i el desconeixement poden portar a creure que,
tant tu com els teus companys sou malvats, delinqüents, malfactors, colpistes.
La ignorància, el desconeixement i els interessos partidistes que planen damunt
vostre, servats pels jutges que us
jutjaran. Ja tenen el veredicte preparat, només els cal emetre’l. I no hi haurà
objeccions sobre drets i dignitats formulades pels advocats i per vosaltres
mateixos que valguin. Si més no, no valdran en aquest país hostil.
Saps què, Carme? Sovint repasso
mentalment els episodis de la història on la gent ha lluitat per una causa
justa i em tranquil·litza comprovar que totes les causes justes lluitades de
manera pacífica s’acaben guanyant. I crec que tots vosaltres sou conscients que
esteu fent història, que en sou els protagonistes i que quan tot hagi passat
els vostres noms hi quedaran per sempre, amb tants d’altres que van patir en
pròpia pell la repressió més cruel i injusta per, al final, sortir-ne
victoriosos i canviar el destí d’un poble.
Carme, no et manca la valentia ni la
fermesa, per tant només puc desitjar-te força i coratge, enviar-te una immensa abraçada i el desig que
triomfi la veritat.
Estimada Carme, estimada Presidenta... |
Teresa Duch