El món seria diferent avui si des de
sempre no s’hagués vetat l’accés al poder a les dones?
Aquesta és una pregunta que es fa un dels
personatges d’EL SILENCI DE VALLBONA, en línia amb el fil argumental de la meva
darrera novel·la. Com que el personatge és meu, jo, la seva mare, he
reflexionat bastant sobre el tema. Encara hi reflexiono i no tinc resposta.
Una dona massacraria el seu poble com fan
alguns dirigents homes? Una dona amb poder ocultaria els fets criminals de
pederàstia de les seves companyes? (és clar que no conec cap dona acusada de
pederàstia). Si més jutges fossin jutgesses, s’evitaria la mort de moltes dones?
si qui ha de decidir que un maltractador es mereix estar una llarga temporada a
la presó o pot seguir assetjant la seva dona —perquè no és perillós, ha
conclòs alguna vegada algun jutge, abans que la matés, és clar— és
un home o una dona, la sentència serà diferent? Les ablacions a les nenes que
es produeixen en molts països per vetar-los-hi, en aquest
cas, l’accés al plaer en l’edat adulta, tindrien alguna llei en contra, si
fossin governats per dones?. Doncs... m’agradaria
poder respondre que sí a aquestes preguntes i a una pila més, sobre el
desitjable bon fer de les dones, però...
Però a vegades veig dones amb molt de poder
que són unes veritables harpies, i no cal que anomeni ningú que segur que tots
en tenim alguna en ment; malauradament parlo en plural. I si resulta que les
dones que arriben al poder són agressives, no tenen escrúpols i han arribat on
són a base de trepitjar tothom que s’ha interposat en el seu camí? És clar que
partim d’una anomalia, que és la diferència d’oportunitats. Potser la pregunta
hauria de ser: a igual percentatge de dones i homes en el poder, hi ha més
dones que homes que ho fan bé i contribueixen a un món millor? Fins que no aconseguim
aquesta igualtat, ens haurem de conformar a anar reflexionant, divagant i
especulant. És que si no tenim en compte aquesta desproporció també estem cometent
una injustícia amb els homes —més quota de poder en mans d’homes, probabilitats
de més homes fent-ho malament— i no podem pretendre reparar una injustícia
cometent-ne una altra. Tant de bo un dia ens puguem respondre a aquesta
pregunta! No vull ser pessimista, però jo segurament ja no hi seré. De moment
no tinc cap pronòstic greu per la meva mà ni per cap altra part del meu cos,
però em temo que el nostre anhel al complet, tot i que s’ha guanyat molt, va
per llarg.
Bé, jo avui, vull dedicar aquesta entrada a
les dones que m’acompanyen més de prop en la meva vida.
La més gran i la més petita |
I la del mig i altra vegada la més petita. |
També a les que des de més lluny no
m’abandonen mai i a aquelles que pel motiu que sigui només puc saludar de tant
en tant. Fins i tot a aquelles que no conec perquè crec que plegades podem fer,
fem i farem grans coses. Només poso una condició: que siguin dones bones. Què
entenc per dones bones? Doncs... persones amb qualitat moral, disposades a fer
el bé. S’entén, eh que sí?
Amb les no bones no hi vull compartir res i segur
que elles tampoc no volen compartir res amb mi ni amb cap dona, o sigui que...
aire, que vol dir vent!
Ja sé que hi ha molts homes que responen al
patró d’home bo, n’estic convençuda, però avui és el nostre dia i la meva
dedicatòria només és per les dones.