dijous, 8 de març del 2018

A TOTES LES DONES BONES



El món seria diferent avui si des de sempre no s’hagués vetat l’accés al poder a les dones?
Aquesta és una pregunta que es fa un dels personatges d’EL SILENCI DE VALLBONA, en línia amb el fil argumental de la meva darrera novel·la. Com que el personatge és meu, jo, la seva mare, he reflexionat bastant sobre el tema. Encara hi reflexiono i no tinc resposta.
Una dona massacraria el seu poble com fan alguns dirigents homes? Una dona amb poder ocultaria els fets criminals de pederàstia de les seves companyes? (és clar que no conec cap dona acusada de pederàstia). Si més jutges fossin jutgesses, s’evitaria la mort de moltes dones? si qui ha de decidir que un maltractador es mereix estar una llarga temporada a la presó o pot seguir assetjant la seva dona perquè no és perillós, ha conclòs alguna vegada algun jutge, abans que la matés, és clar és un home o una dona, la sentència serà diferent? Les ablacions a les nenes que es produeixen en molts països per vetar-los-hi, en aquest cas, l’accés al plaer en l’edat adulta, tindrien alguna llei en contra, si fossin governats per dones?.  Doncs... m’agradaria poder respondre que sí a aquestes preguntes i a una pila més, sobre el desitjable bon fer de les dones, però...
Però a vegades veig dones amb molt de poder que són unes veritables harpies, i no cal que anomeni ningú que segur que tots en tenim alguna en ment; malauradament parlo en plural. I si resulta que les dones que arriben al poder són agressives, no tenen escrúpols i han arribat on són a base de trepitjar tothom que s’ha interposat en el seu camí? És clar que partim d’una anomalia, que és la diferència d’oportunitats. Potser la pregunta hauria de ser: a igual percentatge de dones i homes en el poder, hi ha més dones que homes que ho fan bé i contribueixen a un món millor? Fins que no aconseguim aquesta igualtat, ens haurem de conformar a anar reflexionant, divagant i especulant. És que si no tenim en compte aquesta desproporció també estem cometent una injustícia amb els homes —més quota de poder en mans d’homes, probabilitats de més homes fent-ho malament— i no podem pretendre reparar una injustícia cometent-ne una altra. Tant de bo un dia ens puguem respondre a aquesta pregunta! No vull ser pessimista, però jo segurament ja no hi seré. De moment no tinc cap pronòstic greu per la meva mà ni per cap altra part del meu cos, però em temo que el nostre anhel al complet, tot i que s’ha guanyat molt, va per llarg.
Bé, jo avui, vull dedicar aquesta entrada a les dones que m’acompanyen més de prop en la meva vida.

La més gran i la més petita


I la del mig i altra vegada la més petita.

També a les que des de més lluny no m’abandonen mai i a aquelles que pel motiu que sigui només puc saludar de tant en tant. Fins i tot a aquelles que no conec perquè crec que plegades podem fer, fem i farem grans coses. Només poso una condició: que siguin dones bones. Què entenc per dones bones? Doncs... persones amb qualitat moral, disposades a fer el bé. S’entén, eh que sí? 



Amb les no bones no hi vull compartir res i segur que elles tampoc no volen compartir res amb mi ni amb cap dona, o sigui que... aire, que vol dir vent!
Ja sé que hi ha molts homes que responen al patró d’home bo, n’estic convençuda, però avui és el nostre dia i la meva dedicatòria només és per les dones.







14 comentaris:

  1. Pensar com seria el món si el dirigissin les dones, és fer ciència ficció...I és que hem de pensar que el poder corromp! Dec estar espesa perquè no acabo d'entendre la foto, em pensava que era un vídeo!!! Em sembla que tu i jo som del club de les bones dones...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja em conformaria amb el 50% de direcció, Roser, per part de les dones. I tenia intenció d'incloure-hi un comentari sobre la corrupció del poder, però avui he escrit massa de pressa i se m'ha passat. Segur que sí, som del club! Vaig penjar malament el vídeo. Crec que ho he arreglat. Si te'l vols mirar, et farà riure. Petonets!

      Elimina
  2. La lluita per l'alliberament de la dona va més enllà de si a un país o a una ciutat governa un home o una dona. Però és innegable que quantes més dones accedeixin al poder, es facilitarà la igualtat, i qui sap (espero que sí) la justícia. Durant segles i encara ara hi ha massa injustícia envers la dona, i el pitjor, falta de justícia pels delinqüents masculins que perpetren casos que tots coneixem d'assetjament, violació i assassinat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he pensat molt de temps que el món canviaria si manéssim les dones, però és el que diu la Roser: el poder corromp i sembla que qui l'assoleix no pugui sostreure's a la corrupció. Tot i així hi ha molts dels greuges particulars i col·lectius a la dona que segur que s'arreglarien si més dones tinguessin poder. Però potser també si més homes bons en tinguessin. Una abraçada, Xavier!

      Elimina
  3. Abans era el dia de la dona treballadora, ara es el dia de la dona, no descarto que en el futur sigui el dia de la dona bona, i només una mica més en el futur ja sense dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això seria ideal, Pons! Només espero que no fos perquè ens han acabat d'esborrar.

      Elimina
  4. Et puc parlar de les dones que estan en política, segur que algunes d'aquestes harpies que deies són d'aquest àmbit. Que hi hagi dones en política serveix perquè es faci política de manera diferent. Que les dones facin el mateix que els homes no té sentit, han d'aportar la seva visió i la seva manera de fer les coses. Però algunes no fan política en femení, fan el mateix que els homes, i així no canviarem res. Per sort, en conec unes quantes que fan les coses d'una altra manera, i aquestes espero que arribin ben amunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé com dius, XeXu. Les dones podem aportar molt, sempre que no agafem el patró dels homes, d'alguns homes. I sí, sí, tenia al cap dones de la política, però també de l'àmbit laboral. N'he conegut unes quantes i la majoria només han ascendit gràcies a una manca total d'escrúpols.

      Elimina
  5. visca les dones bones , les que lluiten per eliminar les diferencies salarials, les qui porten el pes del món sobre els seus caps, de totes !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca! La nostra lluita és ampla i gran. Hem de viure per guanyar-la!

      Elimina
  6. "és clar que no conec cap dona acusada de pederàstia": no hi havia pensat mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val la pena pensar-hi, Helena! El fet que només la practiquin els homes forma part de la seva pretesa superioritat de passar per damunt del que sigui.

      Elimina
  7. Crec que són coses diferents. Hem de lluitar perquè el món siga més just mane qui mane en cada moment, i una de les qüestions pendents de justícia és la igualtat de drets d'homes i dones, a tots els nivells, no només en els cercles de política i poder, que també, sinó en tots els altres, en el dia a dia, a la llar, a l'escola, al carrer,etc. Hem d'educar perquè cada dia tinguem un món més just i un dels aspectes, evidentment, és el de la igualtat d'homes i dones.

    ResponElimina
  8. Sí que és diferent, Novesflors, però jo em feia la pregunta.
    Estic d'acord que és l'educació qui té la paraula, però el camp de l'educació per on transiten els educands és molt ampli i en algun lloc hi ha alguna esquerda. Tot i que a l'escola ja fa molt temps que s'hi posen, no aconseguim eradicar la violència i el sexisme contra les dones. És més, a la mateixa escola ja es percep que el masclisme ha augmentat. Si l'altra pota important de l'educació són les famílies, jo em resisteixo a pensar que tantes famílies no transmeten aquests valors.

    ResponElimina