Vagi
per davant, abans de començar, que condemno qualsevol persona que es cregui amb
el dret de disposar de la vida d’una altra i, per tant, voluntàriament ho faci.
Dit
això, entenc Hamas, en tant que representants d’una bona part del poble
palestí. Fa setanta cinc anys, des de l’any 1948, en què es va atorgar a Israel
una part dels territoris on vivien els palestins, que aquests han de veure com cada vegada els
van restant terreny. Entre guerres, acords, atemptats, ocupacions i colons
israelians, suposadament díscols, als palestins els ha quedat un estat minúscul
partit en dos, un d’ells la Franja de Gaza, on malviuen més de dos milions de
persones.
El
món occidental, presumiblement civilitzat i regit per lleis, ha assistit
impassible sense moure fitxa a aquest robatori, veient com Israel se saltava
impunement les lleis. Em pregunto el perquè. És perquè l’exèrcit israelià és
poderós i així EEUU té un aliat potent al Mediterrani -i Europa té així un
aliat potent del seu aliat-? És perquè el món occidental se sent en deute amb
els jueus per l’atrocitat que van patir a mans dels nazis? O potser és perquè
els palestins són pobres, cridaners, potser incultes, desheretats, desdentegats,
mal vestits... pàries en definitiva, i els israelians són rics, treballadors,
ben vestits, cultes i ben organitzats?
Sigui
quin sigui el perquè, per mi l’atac de Hamas és el resultat de la desesperació.
Ocupats, reprimits, no protegits per les lleis que els haurien d’emparar,
oblidats del món... agafen la sortida dels desesperats perquè si no tenen res,
què hi poden perdre? I crec, és la meva opinió, que aquesta desesperació de
setanta cinc anys també és la causa de la major part dels atemptats jihadistes
que s’han succeït al món occidental des de fa un quart de segle i que fins que
no se solucioni el conflicte d’una forma justa, aquesta seguirà essent la seva sortida.
He
dit que entenc Hamas i també entenc el dolor d’Israel i que vulgui tornar el
que ha rebut. Però ha de tornar sempre cent per u? Ja fa uns quants dies que
dona ultimàtums perquè els palestins del nord de la franja se’n vagin cap al
sud, abans que comenci l’ofensiva terrestre. I els prorroga! No els hi vol fer
mal, diu. Mentrestant no s’està de bombardejar, destruir i matar, com si matar
per aire no tingués les mateixes conseqüències que fer-ho per terra. A mi,
digueu-me malpensada, però en vista dels antecedents i coneixent les seves
ànsies de fer-se amb tot el territori, que consideren històricament seu, no
m’estranyaria que aprofitessin l’ocasió per buidar de palestins el nord de la
franja i un cop al sud, els que hagin sobreviscut, amb una empenteta ja seran
fora. No seria pas la primera vegada que Israel provoca, ell mateix, un
conflicte, per acabar esgarrapant un bocí més de territori. Algú pot entendre
que un país tan ben defensat com el seu es deixi sorprendre amb un atac d’una
magnitud tan bèstia com el que ha rebut?
He
dit que entenc la desesperació de Hamas i el dolor d’Israel. Sabeu el que no
entenc? No entenc ni entendré mai que els jueus, havent viscut el que han
viscut, ara actuïn així. Que vulguin saber i poder-se defensar perquè mai més no
els torni a passar el que els va passar em sembla legítim, però no s’adonen que
en aquest procés han passat de víctimes a botxins?
Sempre
clamo contra els polítics en general. Perquè no fan bé la seva feina, perquè
són uns vividors, perquè no arreglen res. Ara bé, crec que amb un altre govern
d’Israel no s’hauria arribat a aquest punt. El govern de Netanyahu, sostingut
per l’extrema dreta del país té una gran responsabilitat en aquest conflicte
perquè per comptes d’acostar posicions ha atiat els antagonismes. Netanyahu ha
mantingut i augmentat la situació tan humiliant dels palestins, però ells no
rebran cap tret. Tampoc no el rebran els dirigents d’EEUU i de la Unió Europea
que, ben arrepapats a les seves confortables butaques, són a recer de bombes,
trets, coets i destrucció. No com els pobres israelians que van perdre la vida
en l’atemptat, no com els pobres palestins que estan morint que qui sap quina
opinió en tenen, de Hamas, no com els pobres nens que també moren que quina
culpa en tenen i no com els pobres soldats israelians que, per molta
superioritat militar que tinguin, molts moriran en la invasió.
