No sé si l’il·luminat que va concebre el nom de
“Judes” —referint-se, és clar, a Judes Iscariot, que va vendre Jesús a canvi de
trenta monedes de plata— per a l’operació contra els CDR, sap que n’hi va haver
un altre de Judes, que no va ser traïdor i que, com bon deixeble de Crist, el
van fer sant: sant Judes Tadeu. Que si el bon home aixequés el cap no li
agradaria gaire saber que al seu nom sempre li encolomen el mateix atribut
immerescut. I en aquest cas, encara menys, ja que aquest sant diuen que va
morir a cops de porra. A saber si el guàrdia civil que es va inventar el nom
deu ser un bon cristià, coneixedor del Nou Testament! Molta cura amb els sants,
que diu que quan s’emprenyen són terribles! Suggereixo que li posin cognom a
l’operació. Que tal Judes Precursor? I Judes Benemèrit?
Jo, a la Guàrdia Civil —que Déu em perdoni i
sant Judes Tadeu també— hi va haver un temps que la vaig perdonar. Li vaig
perdonar els seus abusos, que als pobles patíem en excés: els pagesos, els
caçadors, els que es desviaven del camí recte marcat per l’excel·lentíssim, els
que cridàvem «La gallineta ha dit que prou...», ben fort, però només cantant.
Ha plogut molt des de llavors. La Guàrdia Civil va patir molts atemptats a mans
d’ETA i es van posar en el centre de la nostra compassió, almenys de la meva. Digueu-me
il·lusa. Així doncs, fins fa més o menys tres anys, jo pensava que, amb tant de
temps establida a Catalunya, la benemèrita ja es podia sentir d’aquí, que alguna
cosa nostra se li hauria apegat. No vaig adonar-me del detall que aquest cos
sempre és nouvingut al nostre país, perquè és un cos d’importació amb seu a
España i, aquells que porten cinquanta anys aquí ja s’han jubilat —alguns, fins
i tot, s’han fet independentistes—, però els guàrdia civils en actiu sempre són
nouvinguts i per tant aliens a la nostra realitat.
Torno a l’operació Judes. Veig que aquest cop a
més a més de no encertar el nom i de seguir amb la línia d’atestats
surrealistes, els ha sorgit una vocació cineasta a l’estil Torrente. Algú pot
creure en la veracitat dels vídeos que ens han ensenyat en obrir-se el secret
de sumari? Amb tants CDR com conec i cap, com els que hem vist declarar: en castellà,
«per provar», «per diners», amb respostes gairebé de burla, mig adormits,
demanant disculpes als agents per les molèsties... Però això què és? Espero que
es pugui aclarir aviat què està passant amb aquesta gent detinguda com
terrorista i tractada com terrorista, abans no sigui massa tard per la seva
salut mental. No serà que com sempre, la guàrdia civil ha fet l’atestat que li
demanava la fiscalia, i aquest cop encara amb més matusseria de l’habitual? No
serà que els acusats han declarat i estan declarant sota amenaça i sota
l’efecte d’alguna cosa més? Precursors, diu. A veure, hi havia explosius, sí o
no? Pensaven atemptar o només pensaven provar? Volien desplegar una pancarta o
volien sembrar el terror entre la població? Es pensaven tancar amb el Torra o...
amb la Rosalia?
Tot plegat fa riure, si no fes plorar. Fa riure
tanta poca traça i tanta potineria en algú que se suposa que ha de descobrir i
detenir perillosos delinqüents i més perillosos terroristes. Ja ho sé, ja ho sé
que no es demanen gaires llums per ser guàrdia civil, però almenys els caps ho
haurien de ser per algun motiu, no? Però ja ho veiem en els atestats a què
tenim accés que de llums n’hi ha poques. Si, fins i tot, ni mentir saben! I fa
plorar, ja sabem perquè. Perquè tenim els set CDR i els trenta manifestants a
la presó, perquè hi tenim els Jordis i els nostres polítics. I tot gràcies a la
feina i als informes d’uns suposats especialistes que no els arriben a la sola
de la sabata ni en intel·ligència, ni en categoria moral. A veure si baixa sant
Judes Tadeu i la seva corrua d’amics i fan la justícia que no es fa en aquest
país!
 |
| I si són tots escaients com ell, molt millor |
