dissabte, 9 de març de 2019

CERVELLS DE PALLA


                                    
Ahir, Dia de La Dona vaig patir una ensopegada amb un home, o potser hauria de dir amb dos. Soc de mena pacífica conduint. Els que em coneixen ja ho saben. No toco el clàxon si no és per avisar i no m’immuto encara que me’l toquin a mi; tampoc no m’altero si per carretera o per ciutat algú fa bestieses. Jo vaig fent, encara amb el meu cotxe petit de quinze anys.
Pujava per un carrer amb quatre carrils, que destina un carril a cada banda a aparcament i els dos del mig a circulació, i vaig aparcar darrere d’una filera de cotxes tocant a la vorera. Volia comprar pa al súper del davant. Mentre baixava del cotxe, un paio em va increpar:
No lo dejes ahí? No ves que molesta? No va a poder pasar nadie.
Anava a dir-li que només era un minut i em va deixar anar sarcàsticament:
Es igual, no? A ti te da lo mismo, a ti que más te da!
Va ser una afirmació tan categòrica i dita amb tanta ràbia que no em vaig poder aguantar i li vaig cridar:
A ti sí que te debe dar lo mismo...
Ves si em va treure de polleguera l’home, que anava a afegir “Imbècil!”, però m’hi vaig repensar. Estàvem a uns metres de distància, ell anava marxant i vaig veure que es va aturar i va fer un pas cap a mi, sorprès, suposo, de la meva resposta. Em vaig posar dins del súper, bastant trasbalsada perquè em va semblar que venia a pegar-me. Mentre m’esperava a la caixa per pagar  el vaig veure passar amunt i avall tres vegades, així que vaig sortir amb certa precaució i llavors vaig veure de què anava la història. L’home havia aparcat el seu furgó de DHL, segurament ple de paquets per repartir, al mig del carril de circulació en direcció contrària al meu. No estàvem alineats ni molt menys, però sí que els cotxes per passar havien de fer una mica de ziga-zaga. 

La cosa va anar així.
He fet un retallar-enganxar amb la imatge de la furgoneta.
Evidentment no la vaig voler fotografiar in situ.


Poc li costava de dir-me ben dit que si podia aparcar més amunt, que així ell no faria tanta nosa, però va escollir l’opció de l’ofensa i gairebé de l’agressió. Més ben dit, no crec que escollís cap opció; va treure la fúria per la boca.
Anava a buscar l’Elna a la guarderia i mentre conduïa no m’ho treia del cap. Havia estat una impressió meva o realment el paio m’havia tractat d’aquella manera perquè era una dona? Ho pensava així  perquè sobretot en la darrera frase em va semblar que es referia a totes les dones: “A ti te da lo mismo, porque a las mujeres os da lo mismo molestar”. No en tenia prou amb això que per la carretera un conductor em va avançar i em va fer banyes amb els dits. No sé si era pel ruquet descolorit que porto enganxat al cotxe, o per un altre adhesiu d’Òmnium de l’any de la picó, “És normal voler un país normal”, o pel meu cotxe vellet o perquè... era una dona! Jo ja estava tocada per l’altre incident i vaig anar descabdellant la meva reflexió. La comparteixo:
Hi ha un sector d’homes sé que és petit i espero i desitjo que amb el temps arribi a desaparèixer que, a diferència del seu puny de ferro i el seu cor de pedra, tenen el cervell de palla. En la seva evolució haurien quedat estancats entre l’Homo Erectus i l’Home de Neanderthal, període importantíssim en el qual sembla que el cervell humà es va començar a modificar i a guanyar pes per convertir-se en el que és ara. Els homes de cervell de palla segueixen considerant les dones un zero a l’esquerra. I no només això, els homes de cervell de palla, com més ens reivindiquem, sortim al carrer, denunciem, com més ens empoderem, més s’encrespen, s’enfelloneixen i més se’ls puja la sang al cap.
Què li devia passar a l’home de cervell de palla que ahir, Dia de la Dona, per poc em pega? Potser en llevar-se al matí va posar la ràdio i:  “Ya estan otra vez estas gilipollas con el cuento! Potser ho va pensar, ho va dir, ho va cridar quan se li va il·luminar el seu cervell de palla i es va adonar que a la millor algun dia inclús una dona li passaria al davant, que tal vegada arribaria el moment que no podria descarregar la seva frustració constant ni en una dona. Hores més tard em devia trobar a mi. Igual no vaig ser la primera, no ho sé.
Els homes de cervell de palla, senten i veuen les dones clamar pels seus drets i es diuen que a ells una dona mai no els passarà la mà per la cara i si les del carrer són una amenaça i li fan por, qui serà millor boc expiatori per fer-se-la passar que la que poden enganxar de nit i violar o la que tenen a casa i maltractar? “Apa! deuen dir quan acaben el seu acte d’afirmació—. Igualtat de gènere a mi?

Missatge per als homes de cervell de palla, els que menyspreen i insulten, els abusadors i violadors, els maltractadors i assassins:

Les dones, amb les nostres reivindicacions incorporades, hem vingut per quedar-nos. Si teniu algun problema d’autoestima, aneu al psicòleg; si penseu que estaria bé, força bé, violar una dona, per iniciativa individual o en manada, aneu al psiquiatra; si penseu maltractar la dona que un dia vau estimar, doneu-li una pallissa al vostre millor amic, i si us penseu suïcidar després de matar la dona que us estima, feu-ho abans i, si pot ser, que sigui de bon matí. Serà un dia més amb un cervell de palla menys, els homes bons podran aixecar el cap que han d’acotar cada vegada que amb les vostres accions els feu avergonyir de pertànyer al mateix col·lectiu que vosaltres, les dones podrem anar pel carrer lliurement i viure en pau a casa i el món podrà anar endavant amb més dignitat.

15 comentaris:

  1. La palla encara és massa bona qualificació per aquests cervells... pura escombraria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La palla no és gran cosa, però almenys alimenta els cavalls. Tens raó, encara és massa bona per aquests desgraciats, Carme.

      Suprimeix
  2. Tant de bo et fessin cas els homes inhumans i se suïcidessin tots solets abans de fer cap agressió.
    Fa anys que hauria d'haver desaparegut aquesta casta de cafres.
    A la meva mare, que té 90 anys un dia un valent d'uns 40 anys la va insultar al carrer perquè duia un llaç groc a la solapa. El segueix portant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquests valents ho són a tothora. Per pegar la dona, per insultar una persona de 90 anys... El que jo dic, no li pegaran a l'amic, no. Felicitats a la teva mare! Així ha de seguir, però no tothom ho faria.

      Suprimeix
  3. A veure, és cert que certs homes reaccionen així quan la conductora és una dona però no necessàriament, estic cansada de veure, des de la meua finestra, reaccions paregudes i pitjors entre homes conductors a la redona de davant de ma casa. No ens capfiquem. Nosaltres, les dones, anem fent camí, que cada 8 de març hàgem avançat, i continuem avançant, nosaltres a la nostra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ui Teresa, ja trobava a faltar les teves peripècies, que per cert, he acabat amb la vista cansada...Ara que tu et vas "encongir" i jo li hagués plantat cara!
      Bona la teva reflexió, però hi ha excepcions en les dues bandes. Un dia que anava perduda per una carretera em vaig parar per preguntar si anava bé per anar a Barcelona i d'un 4x4, va sortir una veu de dona: -Si que va bé, però al pas que va, potser no arribarà fins el vespre...Que les dones també podem ser mal educades!!!
      El fragment lila, molt bo.
      Que tinguis un bon diumenge , Teresa.

      Suprimeix
    2. Potser tens raó, Novesflors. Quan un és bèstia i maleducat no ho pot dissimular en cap moment, però sempre hi ha un punt d'envalentiment si creuen que aquell amb qui es posen és més vulnerable. I no ens podem aturar en les nostres reivindicacions, però quan sento a parlar de tants assassinats i violacions no puc evitar ser pessimista. Per nosaltres no quedarà, però aquest tipus d'homes no sé si desapareixerà mai.

      Suprimeix
    3. Ja m'ho crec, Roser. Ets valenta i no calles, i jo em penso que, malauradament, no soc tan decidida. En general, però si a més a més veus que t'hi va la integritat...
      Està clar que de maleducació n'hi ha per totes bandes. I també amb el tema de la conducció s'agreuja. La gent perd els estreps de seguida i es torna molt animal.
      Petonets!

      Suprimeix
  4. M'agradaria dir que són pocs, però em temo que no. Ens han ensenyat que estem per sobre de les dones, que les dones sempre ens hauran de servir, i veure que les dones s'empoderen i demanen una posició d'igualtat està costant molt a molts homes. Això ataca directament a la línia de flotació de la seva masculinitat, que els han inculcat que és sagrada i que està per sobre de tot. Fent un símil una mica bèstia, és com la sacrosanta unitat d'Espanya pels sectors més espanyolistes, no poden concebre que en realitat es pot dividir i ja està. En realitat penso que són pocs els que en comptes de sentir-se atacats reaccionen escoltant i acceptat que la posició secundària de la dona al llarg de la història no té cap raó lògica de ser, que és només una imposició que ens ha afectat a tots i ens ha condicionat. Jo provo de ser un d'aquests, però com que ara sóc sensible al tema, trobo cada cosa... hi ha molta més palla als cervells de la que ens agradaria. I com que tampoc no em vull penjar cap medalla, sóc el primer que reconeix que també m'equivoco i que encara em surten comentaris espontanis que mostren el masclisme que portem a dins. Seguiré lluitant contra mi mateix per poder ajudar en aquesta reivindicació. Perquè efectivament, el més probable és que aquest home amb qui vas ensopegar no t'hagués dit res si haguessis sigut un home. Tot això ha de canviar, però no crec que tu o jo ho arribem a veure normalitzat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, XeXu! Vaig escriure aquesta entrada amb cura perquè ningú es pensés que anava contra els homes i generalitzava. Està clar que n'hi ha molts, però els que sou sensibles amb el tema ens feu sentir que no estem soles en aquesta lluita i que igual que valtros en sou conscients, d'altres es poden conscienciar. Són molts anys, però, i està en la consciència col·lectiva que els homes són superiors a les dones. Canviar-ho dins del cervell és un esforç que molts no estan disposats, i alguns ni capacitats, a fer.

      Suprimeix
  5. jo crec que no tenen ni palla al cervell el cervell el tenen allotjat als dos testicles .....malauradament ara els qui pensen, és un dir, amb els testicles tenen molts partits d'extrema dreta que se'ls rifen .....no hem de permetre , ni com a dones ni coma persones ni com a societat que aquests individus i els pensaments tòxics que els sustenten segueixin.....cal lleis al respecte i fer-les valer,cultura igualitària.....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ha ha! Ho dius molt clar, sense reprimir-te, Elfree. Em sembla molt bé.
      Exacte, veus? Hi ha partits que ho potencien tot això i encara hi ha dones que els voten. S'ha de ser curta de gambals per tirar-se pedres a la pròpia teulada.

      Suprimeix
  6. Jo no sabia el que és un home, ara que ho sé porto més de dotze anys sense cap. Les violacions dins de la parella no són cap excepció, sinó el pa de cada dia, crec.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són paraules majors, Helena, aquestes que dius. Una cosa és parlar-ne amb informació aliena, com faig jo, i l'altra parlar-ne amb experiència pròpia. La meva experiència em diu que no fa falta cap home per està bé, igual com cap home fa falta a cap dona per estar bé. Crec que si es necessita algú per estar bé és que no s'està bé amb un mateix. Precisament, aquest és el primer problema dels maltractadors i els violadors.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  7. Crec que el problema és que en aquest món hi ha males persones. I veure la debilitat de l'altre, sigui del sexe que sigui, fa més poderosos als ogres males bèsties. La humanitat no deixa de ser una selva amb un agreujant, els depredadors són psicòpates descontrolats, incapaços de discernir entre el bé i el mal.
    Una abraçada, estimada.

    ResponSuprimeix