diumenge, 4 de desembre del 2016

ELS VISITANTS

                                                    
Cada tarda, una hora abans de pondre’s el sol, tinc una visita. No és benvinguda perquè jo no l’he convidat, però com que només és una estona, es deu pensar que no molesta. I sí que molesta perquè fa molt de xivarri.
La visita arriba volant i es posa a les branques del pi que tinc a tres metres de la meva terrassa. No és un, són centenars. Si em diguessin que són un miler, també m’ho creuria. Van i venen constantment formant banderes al vent, sagetes, romboides i totes les formes imaginables encapçalades per un sol individu. Estranyament no és el més valent, sinó el que abans s’espanta. No he vist mai una unió tan gran i tan solidària.


Primer me’ls mirava amb recel —Déu me’n guard de tenir-los en contra!, pensava—. Després vaig comprovar que el més petit moviment els espantava, ni que fos el meu braç fent-los una salutació des de darrera el vidre. Amb poca cosa en tenen prou per esverar-se tots —els mil— i aixecar el vol. És el pànic col·lectiu. Fugen pel cel fins a fer-se cada vegada més petits, però encara els veig quan decideixen tornar —els mil— i recuperar el seu lloc a la branca. No ho sé, tinc la impressió que miren cap aquí. Per això vaig pensar que, per si algun dia es decidien a dir-me què volien, millor saber amb qui tractava.
Em va dir un amic biòleg, a qui agrada anar A contratorrent, que a vegades es desplaça fins al meu blog —sense volar i en aquest cas, benvingut— que eren estornells. 
Amplieu, amplieu! Comprovareu que no exagero
Llegeixo a la Viquipèdia que durant el dia s’estan pel camp, fent mal —a ells no els hi deu semblar; només busquen la supervivència, però és que són tants...— i fent enrabiar als pagesos, que si els llencen un terròs per espantar-los els entendré perfectament. A la nit busquen l’escalfor de les grans ciutats i dic jo que en aquesta ciutat meva n’hi ha molta d’escalfor; només que es desplacin un kilòmetre cap a l’oest hi trobaran la petroquímica i no gaire més lluny, tota la indústria química de Tarragona, que d’escalfor no en vulguis més. Tanta escalfor trobaran que potser algun dia quedaran rostits, ves! És el que passa amb els punts calents i aquí en tenim uns quants. Si volguessin els donaria les coordenades GPS perquè no s’equivoquessin; ells són uns pioners en el Global Posicionament Sistem, si o no? Però no els hi puc donar perquè només que els digui un hola fluixet i discret, ja marxen com esperitats.
He llegit que són gregaris i com que jo també ho sóc, abans d’ahir vaig pensar de fer-m’hi una selfie, jo davant i ells darrere. Vaig sortir a poc a poc i en dues passes em vaig situar a l’extrem de la terrassa, just al seu davant. Quan vaig ser a lloc, ja havien fugit tots —els mil, eh?. Se n’aixeca un, s’aixequen tots—. I em vaig esperar deu minuts de rellotge, allí quieta com un mort, però no van venir. Ara bé, jo que havia sortit desprevinguda i sense tapar-me —havia de ser un momentet de res—, vaig agafar un refredat d’upa. I sense selfie. Em sembla que es van espantar tant de veure’m allà palplantada que ja no van tornar més fins l’endemà.
Jo els primers dies vaig voler creure que eren ocells per espantar els coloms i que els havia aviat l’ajuntament —santa innocència!—. Era una història que em sonava, però no vaig poder trobar res a Internet sobre el tema. De fet, de coloms ara no n’hi ha ni rastre per aquí. Ja hi van ser molt de temps i me'n vaig lamentar a Nazis i coloms ja fa anys. 
Que sí, que va de coloms! I de nazis.
Potser millor els estornells. Sí que fan la caca negra i persistent i els coloms, blanca i pura, però els estornells no els trobo tan insolents. Els coloms es queden tan amples si mires d’espantar-los i a mica que et despistis ja els tens d’okupes en qualsevol recó.
Per cert, buscant, buscant vaig trobar una empresa que s’anunciava així : ELIMINEM COLOMS, GAVINES I ESTORNELLS. Em pensava que un reclam com aquest no estava permès i que qui es vantava sense amagar-se i, a més a més, cobrant, d’exterminar qualsevol ésser viu —per descomptat, animalet, amb ales o sense— anava directe al calabós. És clar que potser hi són, al calabós,  i no han pogut enretirar l’anunci.
Parlant d’introduir animalets per equilibrar el nostre pobre ecosistema desequilibrat, m’han vingut al cap altres introduccions, de les quals no sé si està massa ben controlada la reproducció perquè les seves poblacions diria que superen les previsions previsibles. Els cabirols que sembla que són bons per la conservació del bosc, però que de tant en tant baixen als horts i fan una destrossa; ho sé de bona tinta perquè fa temps es menjaven tots els enciams del meu pare, quan estaven en el seu millor moment. Els ossos, dels quals la gent del Pirineu n’està tan contenta que en demanen més; vaig llegir un article del diari Ara que en parlava i, la veritat, els comentaris i les rèpliques no tenien pèrdua. Els porcs senglars, que no sé si els han re-introduït  només per fer les delícies dels caçadors —la darrera escena de caçadors a la caça del porc senglar que vaig veure al Telenotícies era digna de El ciudadano ilustre— o perquè els veïns de Collserola  estiguin més distrets. 


I els llops, que encara no han tingut temps d’augmentar excessivament la seva població i, de moment, que jo sàpiga, no molesten.


Amic biòleg, que espero llegeixis aquest enfilall de disbarats, espero també que em disculpis pel, de ben segur, poc coneixement del tema. La meva només és una opinió inspirada pels estornells i tot el que se m’ha acudit de connectar-hi.

18 comentaris:

  1. Els porcs senglars a Collserola i als que hi vivim, ens atabalen bastant, la veritat. Només fan que "porqueries" (mai millor dit) als contenidors d'escombraries i sembla que no s'hi pugui fer res...

    Els coloms, els tudons, les tortores també caguen sobre nostre de valent...

    ai! Que difícil és la convivència!!!

    Per cert que eliminar no vol dir sempre matar. A casa ma germana, ha "eliminat" les gavines, amb uns simples fils d'alambre tensats damunt el jardí. Ja no hi van. Potser els veïns en tenen doble racció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme. Eliminar no és matar. Hauré d'aprofundir més a veure com ho fan, però sí que si els eliminen a la casa de ta germana per endosar-los a una altra, no estan solucionant el problema.
      És veritat que vas dir que vivies al bosc. Ho deus saber millor que jo això dels porcs senglars.
      Em sembla que abans, el contacte amb la natura devia ser diferent. Ara tot són problemes, encara que enmig de la ciutat ningú està tranquil tampoc.

      Elimina
  2. Hi ha moltes bestioles, amb ales o sense, que molesten els humans.
    També hi ha uns altres animals que caminen drets i utilitzen massatge i colònia, que fan nosa.
    Hi ha alguna empresa que ens pugui treure de sobre banquers estafadors, i fabricants/traficants d'armes? Aquests sí que embruten (i destrueixen) la vida del planeta.
    Disculpa Teresa, que una cosa no treu l'altre. El teu plantejament és encertat.
    I el que explicaves en un post anterior sobre el conflicte amb violència contra el personal d'ordre dels trens, va en augment.
    La Conselleria d'interior hauria de llegir el teu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'he de disculpar de res, Xavier. Ja saps com penso que prou vegades m'he manifestat. Per depredador, l'home i com més elegant sembla, com si amagués més les seves veritables intencions. Em sap greu pensar així i tampoc no es pot generalitzar.
      A veure si li puc fer arribar al Jané, doncs, tot i que darrerament està molt assetjat. No sé si tindrà humor de llegir-ho.

      Elimina
  3. Equilibri en els nostre ecosistema? O ho fem molt malament o tots ens hem tornat bojos, animalons inclosos.

    A part de fer-me gràcia com ens ho expliques, estic totalment d'acord amb tu, no se pot fer una selfie, no paren quiets. Tot i que he de dir que la teva foto és molt bona ja que els has enxampat. ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja feia temps que els ecologistes avisaven, no només d'això sinó de coses pitjors que ja s'estan complint. Anem fent que no quedarà planeta per viure.
      Aquestes fotos sí, però de la selfie res i, no t'ho creuràs, encara arrossego el refredat per culpa dels deu minuts a la fresca.

      Elimina
  4. Bé, de moment no t'has de preocupar de res. El problema vindrà quan vinguin a visitar-te centenars de porcs senglars i de t'enfilin a l'arbre que tens davant de la terrassa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina imatge, XeXu! El dia que els elefants volin, que les gallines pixin i que els porcs seglars s'enfilin pels pins com les orugues, ja podem començar a evaquar de la Terra perquè ens hauran guanyat la partida. Ah, vols dir que els viatges a l'espai són per això, per quan ja no puguem viure aquí?

      Elimina
  5. Els humans ens queixem i pot ser que siguem els humans els causants del disbarat. En Topares, han pres com a dormitori uns ocells negres, pot ser que siguin estornells, els cables de tota classe que passen per sota d'un balcó. La façana li han canviat el color, de tant en tant hem de fregarla i el terra escombrar i fregar cada dia. No pensis que no et vénen ganes d'eliminar-los sigui com sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho crec, Alfonso. Només per això que expliques ja n'hi ha per contractar l'empresa d'eliminació. En vols el contacte? Bromes a banda, la natura està descontrolada: el clima, les pluges, les espècies... I jo ho veig com la salut. No la cuidem i quan s'espatlla no hi ha qui l'arregli. I aquesta malaltia, per les dimensions del malalt, no serà de fàcil curació.

      Elimina
  6. a i m'agraden els estornells encara que facin piuladissa, els colom mai m'han caigut bé defequen arreu i embruten per on passen i les gavines són depredadores.....per sort els pors senglars encara no volen només caminen però són perillosos ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que no és el XeXu sol que fa volar els porcs senglars, Elfree. Però esperem, que al pas que anem veurem de tot. El meu pare cantava una cançó que li cantava el seu: "... Los camellos, los cerdos y bueyes encima del agua podrán galopar..." i més disbarats que ara no ho són tant.

      Elimina
  7. El millor el comentari del XeXu. M'ha fet riure d'allò més!

    Ara seriosament. Faig la visita corresponent a casa teva. Realment els estornells, com les gavines i els coloms, poden provocar moltes molèsties. I sí, el seu control està emparat per la llei, almenys pel que jo sé i sota determinades circumstàncies. No són espècies protegides. Sobre l'altre tema que toques -introduccions i re-introduccions- és molt polèmic. Cal distingir-les perquè al nostre país hi ha "savis set-ciències" que proposen "re-introduccions" d'espècies només perquè a ells els agrada quan en realitat no ho són tals a no ser que ens remuntem a uns quants segles enrere (lo qual no té molt de sentit perquè per la mateixa regla de tres podríem re-introduir hipopòtams, hienes o lleons que també van viure al nostre país fa uns quants milers d'anys). Així que una cosa és introduir i l'altra re-introduir. A més són processos molt costosos i cal pensar-ho bé, perquè al final no té sentit que anem re-introduint o introduint espècies i al mateix temps no s'inverteixin recursos per a la protecció de les espècies que encara tenim i que cada cop estan pitjor a les portes de la desaparició, almenys a casa nostra. Un contrasentit. Però clar, una foto amb una "re-introducció" fa patxoca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ignasi, veig que aquest post ha donat per idees descabellades. Aquest teu ja és un relat futurista no apocalíptic, però sí per amagar-se dalt de l'arbre, perquè si re-introduim hipopòtams, hienes i lleons, segur que haurem de desenvolupar alguna facultat/apèndix per protegir-nos-en, tipus mans i peus grimpadors, que els necessitarem. I em sembla que amb els costums tan fins i acomodats a què estem acostumats, tindrem feina. De moment, però només hem de parar els peus als savis-set-ciències, a qui sembla que els hi falta la ciència que fa vuit.
      Gràcies per no estirar-me les orelles! Estava acollonida.

      Elimina
  8. Els coloms embruten molt, a vegades coviuen amb les cotorres que aquestes fan un soroll inaguantable.
    A vegades et llegeixo al Diari de Tarrragona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que per desgràcia tots coneixem els animalets aquests que ens envolten i tots també n'estem farts.
      Ah sí? Em llegeixes? Però, si us plau, no em facis col·laboradora del Diari de Tarragona, que deu ser l'únic de Catalunya que publica en castellà. Jo escric una columna al Notícies TGN. És un setmanari que es reparteix per Tarragona i vuit pobles de les rodalies. També les penjo aquí al blog, ara a la pestanya OPINIÓ-2.
      Una abraçada, M. Antònia. Contenta de trobar-te pel teu blog o el meu.

      Elimina
  9. Si et serveix com a idea per acabar amb els ocells, justament en el capítol 10x03 dels Simpson per controlar la plaga d'un tipus d'ocell deixen anar unes sargantanes.

    Lisa: Que passarà quan les sargantanes ens envaeixin?
    Skinner: Cap problema, deixarem anar un grup de serps agulla de la xina i acabarem amb elles.
    Lisa: Però les serps no són pitjors?
    Skinner: Si, però estem preparats per això, tenim una varietat de goril·les que els fascina la carn de serp.
    Lisa: I quan ens envaeixin els goril·les?
    Skinner: Ahh, aquesta és la part meravellosa, quan l'hivern arribi els goril·les simplement moriran congelats.

    ResponElimina
  10. La història dels Simpson és tan llarga que han tocat tots els temes i amb la seva ironia habitual. Llàstima que a la vida real no crec que tinguem tan bon final. A veure si al final de la cadena de predadors hi serem nosaltres! Congelats potser no, però ofegats no m'estranyaria. Diu que a l'Antàrtida hi ha una esquerda tan llarga com la ciutat de Nova York que n'està accelerant el desglaç. Sembla lluny, però segur que ens arriba. Serà qüestió de millorar braça, esquena, papallona i totes les modalitats que practiquen els peixos.

    ResponElimina