divendres, 29 de juny de 2012

EL BALL


                                                                                Franz   Sedlacek, Nightly Return, 1927




Pels membres de  la família Poder, el més gran desig és ballar. Cada nit esperen ansiosos el cosí Delegat que els ha de dur a la frontera entre el somni i la realitat. Mentre esperen i ambicionen, riuen sense parar, perquè el món és una gran pista on ells posen la música i ells marquen el pas.

Com cada nit dansaran els uns amb els altres, l’esquena dreta, el coll tibat. Canviaran de pas amb cada canvi de ritme, igual com canviaran la faç. Decidiran guerres, gestionaran crisis, sabotejaran mercats,... enderrocaran règims, provocaran genocidis, oblidaran que el món és humà. I es deixaran envolar per la música presumint ser ocells en cerca de llibertat.

La família Poder fa una estona encara reia.

El cosí Delegat, mai no havia passat, ha arribat tard i en la seva absència el paisatge s’ha transformat. Els somriures s’han fet ganyotes, els llavis s’han tensat. Els ulls velats per les llàgrimes, ja no podran somniar. Els balladors resten immòbils, tenen els peus clavats. Els braços no seran ales, les mans s’han garratibat.

-       El món és una farsa, amics ens han enganyat!

-          Qui sap on para el cosí Delegat!

-          Com es pot ser tan desgraciat?

-          Segur que ell balla i balla i a nosaltres ens ha oblidat.

-          Aquí tancats som tan poca cosa...

-          Aquesta ens la pagarà!

-          Calleu, que em sembla que ja arriba.

-          Estimats amics, amics estimats! Sóc aquí ja he arribat. Vinc de veure la vostra obra, ja sé que arribo molt tard. Senyors meus,  he vist tant en un sol dia que em sento desesmat. Aquí a fora el món somica, no para de gemegar. Plora, xiscla i es dessagna, Déu no el pot ajudar. Em temo que avui no us podré treure a ballar. Si ho sabéssiu... tota la terra és plena d’homes esbocinats, les armes els han fet miques, l’odi els ha destrossat. Els uns demanen la mare, els altres només pietat. La vostra obra implacable arrasa que fa feredat. Totes les danses macabres que cada nit us han alegrat, trossegen vides i pobles, proscriuen la llibertat. Aquí teniu la collita del vostre magne sembrat..

La família Poder es revolta, no cau per ells aquest ruixat. El cosí Delegat s’equivoca quan insinua responsabilitats. Ells només tenen una idea dins del seu estrany cap: que no s’aturi la música, que no parin de ballar, que mentre ballen i riuen tot es pot oblidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada