diumenge, 29 de març de 2020

REVOLTAT




Aquest matí m’he trobat l’ordinador revoltat i tancat amb cadenat. Està queixós. Diu que això de les dues darreres setmanes és una explotació en tota regla i que ell ha de respectar el confinament. Ja li he dit que no, que el seu és un servei bàsic, almenys per a mi, però no hi ha hagut res a fer. Em penso que demà ja li haurà passat, el conec bé. Són uns quants anys de convivència. Malgrat tot, dia 15 de confinament, amics!





dissabte, 28 de març de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 14


                          
28 de març de 2020.
Fi de la primera fase de confinament.
En quinze dies hem canviat d’hàbits i de costums. Fins i tot jo faig gimnàstica cada dia.
Boris Johnson s’ha infectat de COVID19. Justícia poètica? Ni els diners, ni la prepotència ni la tossuderia poden aturar el virus, senyors capitostos (capgrossos, caps calents, caps buits, caps d’ase) del món. 
Fernando Simón, la veu del coronavirus a Espanya, em fa llàstima, cada dia donant la cara. És una ploma enmig de l’huracà, mentre alguns, un dia uns, un dia altres, s’amaguen al refugi. Ja fa tres dies que diu que ens atansem al pic del contagi. I és clar que sí, mentre estiguem pujant, ens hi anirem atansant. La pregunta seria: durant quants dies més ens hi atansarem, amic meu?
Sembla que Europa s’està rumiant de no ajudar-nos. No ve de nou tanta solidaritat. Aquesta a prova de virus, aquella dels anys recents, a prova de compassió pels immigrants. Ambdues, a prova de vides perdudes. És clar que quan el ministre d’Afers Estrangers holandès pregunta en què s’ha gastat els diners Espanya, el pensament se m’envola vers un univers infinit de corrupció. Tinc memòria.
L’alta comissionada pels drets humans de l’ONU, Michelle Bachelet, demana als governs que alliberin presos, els vells, els malalts i els polítics, perquè puguin fer el confinament a casa. No vull ni pensar que els nostres presos polítics agafessin el virus a la presó i per ser a la presó sense haver fet res i tinguessin un desenllaç fatal. Si el govern espanyol està massa enfeinat tornant 640.000 testos ràpids-ganga-defectuosos però quina mena d’ineptes dirigeixen Espanya i en concret aquesta crisi?, és el seu torn, senyora consellera de Justícia. No és aquest un bon moment per forçar el tercer grau perquè puguin anar a casa? Ara mateix, cada segon és or.




Seguim, que ja en tenim la meitat o gairebé de passat!

Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:

    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106















divendres, 27 de març de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 13


                             
En moments com aquest, criticar és el més fàcil. La situació és incommensurable i desborda tothom. Per això no faré una crítica, faré un plany: Quina mala sort hem tingut els catalans, de formar part d’Espanya!
Només un breu repàs del que han estat els tres darrers anys ho demostra: innombrables lleis impugnades, intervenció de l’economia i de tot el que han pogut, no al referèndum, no a tot; bastonades per tothom, més d’un miler de querelles contra càrrecs públics i ciutadans, judicis injustos, innocents a la presó, innocents a l'exili, travetes judicials per obstaculitzar-los els drets... Algú s’imagina com hauria anat tot si haguéssim format part d’un altre estat?
Bé, parlem de la mala sort actual de pertànyer a Espanya. Quan vaig sentir que el govern espanyol centralitzava la gestió del coronavirus em vaig posar les mans al cap. Em sembla bé pel que fa a l’economia; les comunitats autònomes tenen una capacitat econòmica insignificant per fer front a un desastre com aquest, però respecte a la sanitat penso que és un gran error; ningú coneix les necessitats particulars i especials de cada comunitat com la pròpia comunitat i no totes necessiten el mateix. La centralització no funciona, ni funcionarà, ja ho va dir la Meritxell Budó i hi estic d’acord. I, a veure, no hi ha ningú infal·lible que si no, ja no estaríem parlant de pandèmia, però està clar que dels encerts o errors de les decisions que s’estan prenent en depenen moltes vides, i caram! que ja són moltes pífies en només un parell de setmanes. A Madrid acumulen  la meitat dels contagis d’Espanya i la gent se’ls mor com mosques, però ells entestats en no voler fer un confinament més sever, que diuen que no saben si és efectiu. I amb aquesta excusa tampoc no deixen fer-lo a Catalunya i, sobretot si us plau, a la conca d’Òdena. S’ha de ser caparrut! Què hi perdrien ells de deixar-nos fer la prova? Surten a fer l’actualització de les dades i situen Catalunya al costat de Madrid, dient que entre les dues comunitats concentren la major part de casos, sense explicar la gran diferència que hi ha entre els números d’allà i els d’aquí. I tot i així, Catalunya és l’última en la distribució del material: diumenge passat a Madrid -van dir-, a primers de setmana a altres comunitats, a Catalunya no el tindríem fins dijous. I bé, som divendres i, que jo sàpiga encara no ha arribat res. Ara, que si ens han d’enviar part dels nou mil testos defectuosos, ministre Illa ―mai no havia vist un cinisme tan gran explicant, que no excusant, un error―, ja se’ls poden quedar tots. El moment dels testos era fa tres o quatre setmanes, a l’inici dels contagis com ha fet Alemanya, quan tots rodàvem pels carrers, sense saber si teníem el virus; ara que els carrers són buits, els testos són útils però molt menys. Fan un encàrrec de material a la Xina quan érem un dels pocs països infectats i, per no adaptar-se a la forma de pagament exigida pel proveïdor, els cancel·len la comanda i ara tenen la comanda espanyola a la cua de les comandes de tot el món, que arribarà com a molt tard, diu el ministre... d’aquí a vuit setmanes!!! Per Déu! Si al pas que anem ja serem tots morts! Esperen una setmana a constituir el comitè de científics que, per cert, encara no n’he pogut escoltar cap i, a canvi ens planten en totes les compareixences, el cap de l’exèrcit “de salvació”, que també ha caigut per coronavirus ―Que es recuperi! No li vull cap mal, ni a ell ni a ningú―. Finalment, veiem l’exèrcit desinfectant avui aeroports, ports, estacions i espais públics que demà ja tornaran a estar infectats perquè continuen oberts. Això sí, ben equipats, no els falta de res; no com als treballadors sanitaris! Quina vergonya!
Si Berlanga fos viu podria fer una de les seves excel·lents pel·lícules parodiant Espanya i riuríem molt tots, només que ara no podem riure.
Doncs sí, em vaig posar les mans al cap... i és que m’ho veia venir. El pitjor que ens podia passar als catalans, amb el coronavirus, és que se’n fes càrrec el govern espanyol. Tenim aquí científics, metges, matemàtics, informàtics i gestors preparats, experts i capaços que no paren de buscar solucions i posar-les en pràctica. I ja veurem si no començaran a posar-los pals a les rodes aviat!



CATALUNYA





    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384