"El tècnic va arribar amb el telèfon penjat a
l’orella, va saludar amb signes i va seguir parlant durant cinc minuts. Algú a
l’altra banda li demanava assessorament. La senyora va tenir la sensació que el
tècnic no sabia per on anava i, de pensament, es va posar les mans al cap. La
part bona era que tenia el tècnic a casa i, agraïda, va posar l’aire
condicionat en marxa. El rentavaixelles comprat feia tres mesos s’havia espatllat i al
 |
| Tocava aquest, no? |
quart dia d’haver avisat el fabricant, el tècnic l’havia trucat. Però
ella, ai las! no havia sentit la trucada i quan al cap de mitja hora li va
tornar, el tècnic ja era molt lluny de Tarragona. Això li havia dit, i que ja
la tornaria a trucar. Sense deixar el telèfon va obrir l’electrodomèstic i va
començar a tocar aquí i allà. La senyora va pensar que ell ja estava al corrent
del problema. Quan finalment va penjar, va fer la pregunta que ho desmentia:
—Qué
le pasa al aparato?
—Pues
que el aparato se paró en el minuto 31 del programa 4 y ahí se quedó —la
senyora té per costum fer un esforç mimètic per adaptar-se a la llengua del seu
interlocutor.
—Y
dónde està el agua que debía haber en la cuba?
—La
saqué yo con una bomba.
—Pues
eso no lo haga nunca más. Debe dejar el agua en la cuba.
—Ah
sí? Cuatro días en la cuba?
—No
pasa nada.
—Hombre!
—la senyora començava a perdre la seva cortesia habitual— Hace demasiado calor
para tenir el agua ahí cuatro días.
 |
| Això en una gota. |
—Señora!
Yo no puedo encontrar el avería si no veo el agua.
El tècnic va anar manipulant l’aparell i
tocant botonets a tort i a dret. La senyora va abaixar un grau la temperatura
de l’aire. No per ell, sinó per ella.
—Si
el agua no se va es porque hay algo atascado que lo impide.
—Y
ha encontrado algo?
—De
momento no.
—Es
que me extraña porque yo siempre lo paso todo por el grifo antes de ponerlo en
el lavavajillas.
—Ah
sí? —va dir el tècnic entre sorprès i malfiat.
—Sí.
No hay que hacerlo así?
—Sí,
claro —va replicar, eixut.
La senyora no sabia si el tècnic estava
fastiguejat perquè no trobava l’avaria o perquè n’estava tip de tanta conversa.
—Bueno,
pues ya està. El aparato funsiona.
—Ah!
Y que le pasaba pues?
—Se
lo he dicho. Algo obstruïa el desagüe.
—Y
lo ha encontrado? —la senyora era conscient que ja ho havia preguntat una
vegada, però ho volia entendre.
—No,
no había nada.
—Entonces...
ésto puede volver a pasar en cualquier momento, no?
—Sí...
no... Quiere que se lo mire bién?
La senyora se’l va mirar bé i va fer que sí amb
el cap. Mirarlo bién era la idea des del principi, no? Però va tancar bé
la boca, que no volia que li sortís cap exabrupte.
—Nesesito
una toalla y un cubo.
—Sí,
sí.
El tècnic va bolcar el rentavaixelles i va
treure dos cargols amb el tornavís.
—Ya
està —va dir deu segons més tard.
—Ah...
ha salido algo?
—No,
no, no hay nada.
Va tornar a posar l’aparell dret, va deixar l’aigua
al gibrell i el rentavaixelles engegat amb un programa que la senyora no havia
vist mai i va començar a escriure.
—Mire,
como no hay avería, el desplasamiento se lo tendría que cobrar.
—Perdone?
Ell va repetir la frase.
—Ah,
de acuerdo. Pues no se preocupe. Me dice cuánto es y llamo a Whirlpool —a la
senyora, potser per efecte de l’aire condicionat, el cor ja se li havia endurit
molt.
—Pero
usted entiende el castellano, señora?
—Sí.
Sí, sí.
—Le
estoy disiendo que se lo tendría que cobrar porque no hay avería, però que no se
lo voy a cobrar. Me entiende?
—Claro
que sí. Perfectamente. Y usted me entiende? Yo le pregunto cuánto y usted me dice.
Y yo llamo a la casa y ellos me dicen. Si no hay problema!
El tècnic se la va mirar exasperat i no va
dir res. Ella va creure que també era més prudent no dir res més, així que va
signar el full de servei i li va obrir la porta del pis, més que res per
sentir-se més segura".
FI del relat d’estiu.
Per una vegada que m’atorgo el tractament de
senyora, i em tracten com una merda.
El rentavaixelles és Whirpool. Per contactar
amb la casa vaig haver de fer quatre trucades a un 902, setze minuts en total,
missatges de veu inclosos, sense resposta. Va ser dilluns. Finalment, gràcies a
la intervenció de la botiga Tot Confort, em van trucar i el tècnic va venir dijous.
El tècnic era un incompetent perquè l’endemà vaig tornar a posar el programa 4
i es va enganxar en el minut 31. I a més gastava una prepotència que tirava a Trump i una xuleria que tirava a Maduro.
 |
| Encara que sembli mentida entre l'un i l'altre n'hi caben molts encara. |
No crec ni que fos tècnic. El que està clar és que era molt
espavilat.
Que per què dono tants noms? Perquè sí.
Perquè igual que es pot llegir entre línies, mentre s’està escoltant, es poden
sentir paraules que no es diuen i jo aquest dia vaig sentir que em deien: estúpida, bruta, impertinent, catalufa, si no per què estic
treballant et fotria un revés; com a mínim. I amb aquest reguitzell de
floretes, per què no ho he d’explicar, a veure, per què?
Aquestes coses només em passen a mi? O aquest
país se n’està anant a fer punyetes?
