dilluns, 15 de juliol de 2019

RELAT D'ESTIU


                                
"El tècnic va arribar amb el telèfon penjat a l’orella, va saludar amb signes i va seguir parlant durant cinc minuts. Algú a l’altra banda li demanava assessorament. La senyora va tenir la sensació que el tècnic no sabia per on anava i, de pensament, es va posar les mans al cap. La part bona era que tenia el tècnic a casa i, agraïda, va posar l’aire condicionat en marxa. El rentavaixelles comprat feia tres  mesos s’havia espatllat i al 
Tocava aquest, no?

quart dia d’haver avisat el fabricant, el tècnic l’havia trucat. Però ella, ai las! no havia sentit la trucada i quan al cap de mitja hora li va tornar, el tècnic ja era molt lluny de Tarragona. Això li havia dit, i que ja la tornaria a trucar. Sense deixar el telèfon va obrir l’electrodomèstic i va començar a tocar aquí i allà. La senyora va pensar que ell ja estava al corrent del problema. Quan finalment va penjar, va fer la pregunta que ho desmentia:
       —Qué le pasa al aparato?
       —Pues que el aparato se paró en el minuto 31 del programa 4 y ahí se quedó —la senyora té per costum fer un esforç mimètic per adaptar-se a la llengua del seu interlocutor.
       —Y dónde està el agua que debía haber en la cuba?
       —La saqué yo con una bomba.
       —Pues eso no lo haga nunca más. Debe dejar el agua en la cuba.
       —Ah sí? Cuatro días en la cuba?
       —No pasa nada.
       —Hombre! —la senyora començava a perdre la seva cortesia habitual— Hace demasiado calor para tenir el agua ahí cuatro días.
Això en una gota.

       —Señora! Yo no puedo encontrar el avería si no veo el agua.
El tècnic va anar manipulant l’aparell i tocant botonets a tort i a dret. La senyora va abaixar un grau la temperatura de l’aire. No per ell, sinó per ella.
       —Si el agua no se va es porque hay algo atascado que lo impide.
       —Y ha encontrado algo?
       —De momento no.
       —Es que me extraña porque yo siempre lo paso todo por el grifo antes de ponerlo en el lavavajillas.
       —Ah sí? —va dir el tècnic entre sorprès i malfiat.
       —Sí. No hay que hacerlo así?
       —Sí, claro —va replicar, eixut.
La senyora no sabia si el tècnic estava fastiguejat perquè no trobava l’avaria o perquè n’estava tip de tanta conversa.
       —Bueno, pues ya està. El aparato funsiona.
       —Ah! Y que le pasaba pues?
       —Se lo he dicho. Algo obstruïa el desagüe.
       —Y lo ha encontrado? —la senyora era conscient que ja ho havia preguntat una vegada, però ho volia entendre.
       —No, no había nada.
       —Entonces... ésto puede volver a pasar en cualquier momento, no?
       —Sí... no... Quiere que se lo mire bién?
La senyora se’l va mirar bé i va fer que sí amb el cap. Mirarlo bién era la idea des del principi, no? Però va tancar bé la boca, que no volia que li sortís cap exabrupte.
       —Nesesito una toalla y un cubo.
       —Sí, sí.
El tècnic va bolcar el rentavaixelles i va treure dos cargols amb el tornavís.
       —Ya està —va dir deu segons més tard.
       —Ah... ha salido algo?
       —No, no, no hay nada.
Va tornar a posar l’aparell dret, va deixar l’aigua al gibrell i el rentavaixelles engegat amb un programa que la senyora no havia vist mai i va començar a escriure.
       —Mire, como no hay avería, el desplasamiento se lo tendría que cobrar.
       —Perdone?
Ell va repetir la frase.
       —Ah, de acuerdo. Pues no se preocupe. Me dice cuánto es y llamo a Whirlpool —a la senyora, potser per efecte de l’aire condicionat, el cor ja se li havia endurit molt.
       —Pero usted entiende el castellano, señora?
       —Sí. Sí, sí.
       —Le estoy disiendo que se lo tendría que cobrar porque no hay avería, però que no se lo voy a cobrar. Me entiende?
       —Claro que sí. Perfectamente. Y usted me entiende? Yo le pregunto cuánto y usted me dice. Y yo llamo a la casa y ellos me dicen. Si no hay problema!
El tècnic se la va mirar exasperat i no va dir res. Ella va creure que també era més prudent no dir res més, així que va signar el full de servei i li va obrir la porta del pis, més que res per sentir-se més segura".

FI del relat d’estiu.

Per una vegada que m’atorgo el tractament de senyora, i em tracten com una merda.
El rentavaixelles és Whirpool. Per contactar amb la casa vaig haver de fer quatre trucades a un 902, setze minuts en total, missatges de veu inclosos, sense resposta. Va ser dilluns. Finalment, gràcies a la intervenció de la botiga Tot Confort, em van trucar i el tècnic va venir dijous. El tècnic era un incompetent perquè l’endemà vaig tornar a posar el programa 4 i es va enganxar en el minut 31. I a més gastava una prepotència que tirava a Trump i una xuleria que tirava a Maduro. 

Encara que sembli mentida entre l'un i l'altre n'hi caben molts encara.


No crec ni que fos tècnic. El que està clar és que era molt espavilat.
Que per què dono tants noms? Perquè sí. Perquè igual que es pot llegir entre línies, mentre s’està escoltant, es poden sentir paraules que no es diuen i jo aquest dia vaig sentir que em deien: estúpida, bruta, impertinent, catalufa, si no per què estic treballant et fotria un revés; com a mínim. I amb aquest reguitzell de floretes, per què no ho he d’explicar, a veure, per què?
Aquestes coses només em passen a mi? O aquest país se n’està anant a fer punyetes?

      



10 comentaris:

  1. Has estat molt valenta d'explicar-ho Teresa. Un dia o altre a tots ens han tractat malament, estafat, i sí, amb especial sorna quan (a Catalunya) parlem en català a depèn de quines persones. A depèn de quins taxistes, guàrdies, dependents, cambrers, funcionaris de correus, d'hisenda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, a tothom, oi, Xavier! Doncs quina merda, que no puguem defensar la nostra pròpia llengua a la nostra pròpia casa i al nostre propi país. Tanta tolerància amb els altres i tan poca que en tenen amb nosaltres! Hauriem de fer un cop de cap d'una vegada.

      Elimina
  2. I a sobre, tenir paciència !!....i es que la vida és molt dura !! ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noi! Quan tenen la paella pel mànec no hi ha res a fer. Per sort, l'aparell, després d'unes quantes rentades s'ha posat a to. Després de provar el programa 4 varies vegades i encallar-se sempre, vaig començar a provar la resta de programes per veure si podia prescindir d'aquell. Tots funcionaven bé i llavors vaig tornar a posar el 4 i també va funcionar. De moment no s'ha encallat més, però és clar, estic en fals, perquè així pot tornar a fallar en qualsevol moment. Vuit programes té l'angelet Whirlpool. Potser no caldrien tants i que fossin més de fiar, no?

      Elimina
  3. Ai, ai, quin tip de riure...No sé si només et passen a tu aquestes coses, perquè alguna és normal que ens passi, però tantes...No estaràs "gafada", M'agradaria saber si rentes els plats a mà, o t'han arreglat el problema, ara t'asseguro que jo li hagués dit de tot, amb molta educació això sí, perquè els "catalufos" ho som molt( d'educats)...
    Dius que vas fer un munt de trucades al 902, ja saps que és un telèfon de pagament? m'agradaria veure la cara que poses quan rebis la factura de l'aparell parlador i escoltador!!!
    Petonets, senyora Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és clar que ho sé això del 902, Rosereta! Part de la meva indignació ve d'aquí. Però si el tècnic hagués estat més persona i m'hagués fet la reparació que tocava, te n'oblides del que t'ha costat arribar-hi, sí o no? En fi, prefereixo oblidar-me'n fins que arribi la factura. I després també. Petonets, guapa!

      Elimina
  4. Jo normalment no canvio al castellà, ni tan sols a la feina. M'han de dir, normalment de manera força desagradable, que canviï al castellà perquè jo ho faci. A la carrera ens van dir que els catalans tenim complex d'inferioritat davant els castellans, i jo no en tinc gens, sense ser cap "supremacista"!

    ResponElimina
  5. Jo ho faig com tu, Helena. A la feina hi havia una companya que em deia: Teresa, tots hauríem de fer com tu, que sempre entres en català i si molt convé ja canvies. Però en aquest cas, que havia costat tant que vinguessin vaig pensar que millor posar-ho fàcil. Si arribo a saber que ell m'ho posaria tan difícil i que no m'arreglaria res, a bona hora li parlava en castellà.

    ResponElimina
  6. Bufa...aquest món dels serveis tècnics està ple de prepotents. I jo que m'havia pensat que tots corrien per aquí. Paciència és l'únic consell que et puc donar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que va, Maria! La plaga s'estén, filla. Ja és mala sort que un aparell nou et falli, però que el servei tècnic sigui tan deficient és per estirar-se els cabells. Per sort, ho he explicat més amunt, de moment funciona,, no pas per la bona feina del tècnic maleducat.

      Elimina