A mi
el tema de l’espionatge sempre m’ha semblat interessant. Recordo les primeres
pel·lícules que vaig veure, que no hi plegava res. Si m’hi afegien contraespionatge
per a mi ja era un laberint. Em passava dies donant-hi voltes, mirant de treure’n
l’entrellat, sense èxit.
Amb
tot, quan escolto paraules relacionades amb la matèria sempre alço les orelles.
A “La llum de l’impostor” faig que la
meva heroïna, que és una mica jo, es decideixi a acceptar un encàrrec quan s’il·lumina
i descobreix que el que li estan demanant és que faci d’espia. Perquè cap
lector no tingui els mateixos problemes que tenia jo amb les pel·lícules, en la
novel·la intento explicar amb pèls i senyals tots els seus moviments.
Segurament del meu muntatge en va sortir un espionatge massa domèstic, però també
abastable per l’enteniment de qualsevol lector, cosa que ja era el meu objectiu.
M’ha
vingut aquest pensament sobre els espies gràcies al vaticini dels americans sobre
l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, que seria amb l’aviació i dimecres
passat, segons converses captades per satèl·lit. Em puc imaginar la CIA
interceptant missatges dels russos -deu ser la mateixa CIA de les armes de
destrucció massiva d’Iraq- i em puc imaginar Putin trencant-se de riure perquè
els fa ballar tots al seu so. No m’agrada gens, gens aquest home però crec que
els dona mil tombs, a l’OTAN, als EEUU i a la UE junts. També penso que no envairà
Ucraïna a la brava, pim-pam. No pot envair un altre país davant de tot el món i
quedar-se tan fresc. Enverinaments, assassinats de sota mà, empresonament d’opositors
i eleccions arranjades, sí; invasió pura i dura, no ho crec. Però això tampoc li
suposarà cap impediment per fer el que es proposa. De fet, ja ho ha començat a
fer: suposats atacs d’Ucraïna a les zones rebels pro-russes, escampar la brama
que Ucraïna es proposa fer-hi un genocidi, evacuació, crida, acolliment, suport,
regal de deu mil rubles als refugiats... Llàstima de cervell privilegiat, no
poder-lo aprofitar per una bona causa! Privilegiat, malèvol, despietat i criminal. Que s’hi posi
ell al davant del primer soldat rus que ataqui! I que bé que s’hi està en un despatx,
organitzant la destrucció del món!
Bé,
jo recomano a la CIA que parli amb el PP espanyol per això de l’espionatge, que
en tenen un màster, i no dels que dona la Juan Carlos I, no. Estic segura que
tot ho han après sobre el terreny, però caram! L’experiència és un grau. Ves-los
a darrere! El gerro de la Camarga, l’operació Catalunya, la Kitchen, la disfressa
de capellà, el Villarejo, la crema de la Cifuentes... I ara no sé quin embolic
es porten amb l’espionatge al germà de la Díaz Ayuso. És clar que encara els
deu faltar algun crèdit per tenir el màster sencer perquè sempre els acaben
enxampant i dic jo que això deu ser un desprestigi pels aspirants a bons
espies, no?
