Avui
escric des de l’estómac, que si ho fes des del cor o des del cervell, no diria
el que diré. Em puc imaginar ―i mai no m’ho imaginaré prou― el dolor, el patiment i el neguit
de les famílies dels presos, més que dels presos mateixos, i les ganes que
surtin de la presó, com més aviat millor. Jo mateixa crec que ploraré el dia
que pugui treure la reivindicació de llibertat del balcó. Però la “generositat”
del govern Sánchez és tan prima i el prendre’ns per idiotes, tan gruixut que no
puc per menys que desitjar que els presos rebutgin l’indult. Indult parcial i
reversible: si els criminals tornen a cometre el crim, l’indult es revertirà.
El perdó, diuen, el perdó i la convivència
a Catalunya i entre Espanya i Catalunya. Tothom sap que el judici i la condemna
només han estat una eina per aturar l’independentisme. I de què els han de
perdonar si el judici va ser una fal·làcia, on tot estava escrit, ja d’antuvi.
I la convivència? A Espanya no ho sé, però a Catalunya tots devem anar amb la
pistola al cinturó i el ganivet entre les dents, segons la visió de Pedro
Sánchez. Estrany que no tinguem cap víctima entre els dos “bàndols”!
Tan fals va ser el judici com aquest perdó
que..., què voleu que us digui? Ni ajuda a la convivència, ni a apuntalar, crec
jo, la majoria absoluta facilitada per ERC al Congrés. Més aviat és que Pedro
Sánchez es veu a venir que la garrotada que els tribunals europeus donaran a la
“democràcia” espanyola serà tant d’antologia com aquella “Antología de la
Zarzuela” que es va emetre per TVE els anys 79 i 80 i que encara ressona en
l’oïda dels qui hi érem. És la por del ressò, més aviat del retrò, del baluern,
el que l’ha fet pensar en l’indult com una forma d’assuaujar-ho. Sempre els
podrà dir en defensa pròpia que ell només ha intentar arreglar el desgavell provocat
pels seus antecessors. Felicitats, Presidente, si més no, per adonar-vos
del que us ve a damunt. Indultareu nou persones i els tribunals ―de Cuentas,
Supremo, Constitucional, Audiencia Nacional, me’n deixo algun?― imputaran tres-centes
persones més, arruïnaran la seva vida, família i hisenda. O és que, dels
gairebé tres mil catalans imputats que tenen a veure, o no, amb el procés, en
penseu indultar nou cada setmana? La divisió és fàcil: tres-centes trenta tres
amb trenta tres setmanes, fracció periòdica pura. I no em vingueu amb allò de
la no interferència del poder executiu en el poder judicial. Estic tipa de dir
que no seríem on som si no s’hagués produït abans aquesta interferència. Que
com ho van fer? No ho sé, però això també hauria de ser reversible. Pregunteu-ho,
si de cas, als socis amb qui s’alternen al poder.
Indults? I què més? Confiteu-vos els indults,
Govern d’Espanya! Guardeu-los pels colpistes del 23F,
pels vostres polítics corruptes, pels assassins de la cal
viva i per la cabra! I no poseu la nostra gent
honorable al nivell de tan menyspreable escòria! (Amb
perdó de la cabra)
Una persona de tan poca categoria "concedirà" l'indult a unes persones que li donen mil voltes. Fa força fàstic tot plegat.
ResponEliminaSí, Helena. És una situació que s'ha vist des de l'inici de la repressió. Ho vaig pensar sentint declarar els Guàrdia civils i policies nacionals, veient el seu nivell i comparant-lo amb el dels presos. També amb la poca preparació que el fiscal Zaragoza tenia per defensar els seus arguments i confrontar-los amb els de les defenses. El més dur era que sabíem que ja fos mentint o amb poca preparació, ells tenien la paella pel mànec. Però sí, la comparació és constant i tan ofenosa...
EliminaDoncs sí, per descomptat que m'alegraré un munt de veure'ls a casa. Encara que no sé si l'indult durarà gaire més que els tercers graus que els tocaven per llei i no hi ha manera que els puguin tenir.
ResponEliminaAixò no hi ha qui ho aguanti. No sé què hem de fer, però se'ns pixen a sobre i diuen que plou, en tots i en cadascun dels passos de tota aquesta merda de repressió.
Però el mal el tenim entre nosaltres, que ens volien dividits i ja ens tenen dividits. Quina vergonya tot plegat i quina ràbia!
L'única bona notícia és que ja estan lliures, però com tu dius, ja veurem per quant de temps.
EliminaAhir quan els vaig escoltar a la sortida de la presó vaig pensar que potser demà ja hi tornarien a entrar, però sembla que les seves proclames entrarien en la llibertat d'expressió. Estrany, no? Les proclames dels Jordis el 20S no van ser considerades així. Estem molt venuts amb la interpretació de la llei a conveniència!
Parafrasejant el gran Ovidi Montllor: "Ja no ens alimenten molles..."
ResponEliminaJa no ens alimenten indults, volem l'Amnistia sencera!
Hi haurem de seguir lluitant, Xavier. El valor que té poder-los veure lliures, ni que sigui gràcies a la merda d'indult ens ha de donar forces per seguir el nostre camí, primer amnistia i després autodeterminació.
EliminaOstres Teresa, avui has tornat a posar la directa, jo fa temps que passo una mica de la política, perquè arriba un moment que et fan ballar el cap...A mi no m'agradaria que rebutgessin l'indult, perquè de totes maneres, a casa estaran milló...Em sembla que l'Oriol va dir que no el rebutjaria!!!
ResponEliminaNo n'hi ha un pam de net.
Petonets, Teresa.
Hehehehe, Roser, de tant en tant em desfermo, ja ho saps. És clar, veure'ls lliures ho compensa tot, però la manera com ho ven Sànchez em treu de polleguera.
EliminaÉs una alegria que puguin tornar a casa!... suposo que pel qui ho passa, realment és molt complicat dir que no, tot i que sembli una gran putada.
ResponEliminaAferradetes, nina.
I tant! Me'n vaig adonar quan vaig veure les imatges de la sortida de la presó perquè tota la ràbia i la indignació és pot aguantar si queden lliures.
EliminaAferradetes, Paula!
Ara que ja has escrit des de l'estómac, jo et puc parlar des del cap. És fàcil sentir-se així com et sents i no cal dir que comparteixo indignació i menyspreu per tot el que ens fan. Però les coses són com són, no com ens figurem que són, o com ens expliquen de vegades. Que la ràbia no t'encegui. Intento fer uns apunts al que has escrit.
ResponEliminaPrimerament, si et concedeixen un indult, no es pot rebutjar. No és que diguis 'ai, docns no vull això, em quedo a la presó, fins que m'absolguin'. No, l'indult no es pot discutir, et treuen i ja està. Els presos i preses no els volen, no són la solució desitjada i a més es poden recórrer. Però han de sortir. Això no vol dir que deixem de lluitar per l'amnistia, la lluita continua.
L'altra cosa, els indults es van pactar amb el Govern espanyol fa molts mesos. No sortirà als mitjans però eren part de l'acord que va aconseguir Esquerra Republicana a canvi de donar suport a la investidura i al govern PSOE-UP. Evidentment, com el PSOE explica les coses no és com van passar realment. S'atribueix un mèrit per quedar bé, però el PSOE no fa, se l'obliga a fer. A més, indultar presos catalans no dona vots a la resta d'Espanya, així que li pot sortir malament. Però no és perquè ara Europa s'hagi despertat, es van pactar fa molts mesos.
I per què indults? Doncs perquè millor fora que dins. Els volem fora, dius entendre el dolor que suposa estar tancat, però acabes dient que se'ls poden confitar. Això mateix va dir Junqueras, però li han concedit, ha de sortir. No desitgis més dolor a les seves famílies, si fossis tu la tancada, o la teva filla, voldries que sortís, encara que no et convenci ni sigui la solució més òptima. Fora fan molta més por, no poden tenir càrrecs públics, però poden parlar lliurement. Ens anirà bé a tots i totes sentir-los més sovint.
Treure la ràbia i la frustració està bé, ens cal a tots i cadascú té les seves maneres. Però la realitat i la veritat de tot això és més profunda que una anàlisi superficial feta en calent. Les arrels són fondes i jo només conec fins aquí. Però sabent-ne coses podem superar la rebequeria i tirar endavant.
Veig que tens informació privilegiada, XeXu, i te'n felicito. La veritat, creia que els indults es podien rebutjar, ara he vist que no.
EliminaPerò em sembla injust que em diguis que no desitgi més dolor als presos i a les seves famílies i que el que he escrit és una rebequeria. Si t'has llegit bé el meu post, veuràs que diferencio molt bé el que sento i el que desitjo, però la parafernàlia sobre el perdó que el Gobierno ha muntat al voltant dels indults, m'indigna.T'asseguro que les ganes de veure'ls lliures són les mateixes que les teves. La prova és que ahir, quan vaig veure les imatges em vaig esborronar i vaig pensar que tota la meva indignació, i més i tot, es podia suportar per tal de veure'ls lliures.
Gràcies pel teu comentari!