dissabte, 4 de febrer de 2017

MANDARINES

                                   
Deu fer uns tres o quatre anys vaig veure una pel·lícula excel·lent. Era del director estonià Zaza Urushadze i es titulava MANDARINES. Em pensava que havia passat sense pena ni glòria, però ara he sabut que va tenir alguna nominació i algun premi. Això només és una introducció a la mandarina, així que tothom tranquil que  no la penso explicar!
Vull parlar d’unes altres mandarines. Ja fa uns quants anys a la Via Augusta de la meva ciutat hi van plantar un centenar de mandariners molt eixerits, al llarg de les dues voreres que la delimiten a dreta i esquerra. Em va semblar un encert que ho fessin en una de les entrades de la ciutat perquè li dona molt de realç i no tothom té una Via Augusta, convertida per l’emperador August en la més important ruta de comunicació entre ciutats i ports de la Mediterrània. Va de Cadis fins a Narbona i atenció! No passa per Barcelona. August hi devia estar a gust a Tarragona perquè ens hi va deixar grans obres, no només en els dos anys que s’hi va estar, sinó en els anys següents, procedents del seu llegat. 



L'amfiteatre. Si en sabien de trobar el lloc ideal els romans...

Dic que la plantació dona molt de realç a la via perquè els mandariners són preciosos, amb les seves fulles d’un verd intens i lluent que alegren la vista i el paisatge. Quan arriben les mandarines, el contrast del verd amb el taronja —quina injustícia per la mandarina que per parlar del seu color s’hagi d’emprar una altra fruita!— és espectacular. La quantitat de mandarines que hi ha a cada arbre també. 
Encara que no ho sembli, n'hi ha moltes, moltes, totes amargues
Tant que jo cada vegada que hi passava pel costat pensava “Si tingués una escala en colliria un quilet. Un quilet avui, un altre la setmana que ve i anar fent”. Resulta que l’altre dia vaig tenir un disgust. Uns operaris amb una mena de grua podadora anaven tallant les branques dels mandariners amb mandarines i tot, les llençaven al camió i cap a la brossa.
       —Com és? —vaig preguntar escandalitzada.
       —Són amargues —em va dir el senyor— No es poden menjar.
Havia sentit dir que a la província hi havia una empresa familiar que aprofitava les taronges amargues de la ciutat per fer-ne melmelada—Què punyeta passa a Tarragona? Som uns amargats, amargosos, amargants o és que la contaminació que patim s’ha acarnissat amb els cítrics?— Vaig pensar que, ja posats, també podien aprofitar les mandarines, no? Això va ser abans de fer la bestiesa que vaig fer.
Com que sóc incrèdula de mena i estava molt indignada de saber que es llençaven unes quantes tones de mandarines a la brossa, ho vaig voler comprovar per mi mateixa. Ja em teniu fent saltets sota els mandariners de la Via Augusta, per veure si podia  abastar alguna mandarina. Al final me’n vaig sortir. La mandarina tenia una bona part de la pela, emmascarada, suposo, pel fum dels tubs d’escapament, però jo me la vaig emportar cap a casa com si fos un tresor. Anava ben cofoia jo amb la meva mandarina a la mà i no vaig fer cas d’uns veïns amics que em van avisar.
—No són bones!
—Són amargues!
—Sí, sí, ja ho sé ja —deia jo.
Estava tan segura que la mandarina era bona que vaig seguir el meu camí sense deixar-me convèncer per ningú. En arribar a casa la vaig posar sota l’aixeta, la vaig rentar amb Fairy —també la vaig esbandir, no fotem!— i me la vaig guardar, a punt de cruspir-me-la a l’hora de les postres. Quan va arribar el moment, en vaig agafar un grill i me’l vaig posar a la boca amb precaució —sóc incrèdula, no idiota— No em va servir de res la precaució, ni escopir-la tan de pressa com vaig poder. Em vaig beure un got d’aigua, em vaig menjar una mandarina d’Alcanar i una taronja de Xerta, però no hi va haver manera de treure’m l’amargor de la boca. A mitja tarda encara li tenia.

Ara ja puc dir amb coneixement de causa que les mandarines de Tarragona són amargues. Ara entenc que l’empresa de les melmelades no les puguin aprofitar; només el sucre que necessitaria l’arruïnaria de facto. Ara és quan em miro els mandariners de reüll perquè m’han enganyat i perquè trobo indignant que s'hagin de llençar tantes mandarines i tothom estigui tan tranquil. Que la Via Augusta és molt llarga i, malgrat la globalització, no a tot el Mediterrani li escauen els mateixos arbres fruiters! I mira que les mandarines d’Alcanar són boníssimes i les figues del meu poble també.


d'Alcanar, el poble de la meva amiga Conxita


Bonica, esvelta, centenària i del meu poble







24 comentaris:

  1. He, he, això et passa pe incrèdula...Quan tornin a sortir les mandarines, hauràs après la lliçó i només contemplaràs la bellesa dels arbres, que són molt bonics!
    Per cert, la Via Augusta, passa per Esplugues, què et sembla???
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc com sant Tomàs, Roser. M'agrada opinar amb coneixement de causa i se'm feia increible que es llencessin tantes mandarines quan hi ha tanta gent passant gana.
      Sí que ho sabia que la Via Augusta passa per Esplugues. Me'n vaig mirar el recorregut especialment per fer el post. Petonets per a tu!

      Elimina
  2. Procuraré aprofitar la teva experiència i no provar les mandarines amargues...

    Ni les taronges... encara que de les taronges amargues si que crec que en fan melmelada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sigues més confiada que jo i que la meva amargor et serveixi d'experiència, Carme. I sí, sí, de les taronges sí que en fan melmelada. Almenys per les comarques de Tarragona, sí, perquè en vaig trobar l'empresa Internet.

      Elimina
  3. Jajjja, ja m'imagino el moment tan horrible que vas haver de passar. Sense tractar de ser molt exacte, tots els tarongers i mandariners que es veuen en els carrers són amargs de per si, igual que els altres que es posen, perquè ens donin taronges i mandarines boníssimes cal empeltar els arbres amb la classe que vulguem obtenir. Però si no s'empelten tots són amargs.
    La pròpia experiència és una bona manera d'aprendre.
    Bona nit Teresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfons, tens tota la raó i quasi em cau la cara de vergonya ara. Ho havia sentit explicar al pare moltes vegades com empeltava els ceps i els ametllers i quan m'ho has dit tu, me n'he recordat. Igual tots els arbres fruiters necessiten d'un empelt per poder donar fruits menjables. La de secrets que no sabem la majoria dels mortals!

      Elimina
  4. quan volem creure una cosa fins que no la tastem persistim....de fet són de les que es fan servir per a fer melmelades tals com diu la Carme , si més n fan molt de goig

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que sí, Elfree, que són bones les melmelades, sinó no tindrien sortida, però hi deuen haver d'afegir molt de sucre o potser algun altre ingredient que contrarresti l'amargor, perquè t'asseguro que era amarga com un fel, que diuen. Potser també l'hauria de tastar per poder comparar... Noooo, ja prou amargors per aquest any.

      Elimina
  5. Ja ho vas comprovar per tu mateixa, però una altra pista que podies tenir era que les mandarines seguien a l'arbre fins que les eliminaven els operaris. Si fossin bones, els espavilats ja s'encarregarien de treure-les d'allà per consum propi, o fins i tot per fer negoci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Queden bastant altes les mandarines. Si no és amb una escala no crec, però bueno, tens raó, algú ja se les hauria empescat per trobar la manera. Tot i que, fins i tot els lladres si han de fer massa esforç ho deixen córrer. Pel poble, si alguna vegada robaven en temps de collita, mai no ho feien plegant les avellanes de terra o collint les ametlles de l'arbre o tallant els raïms dels ceps. Prenien els sacs o els coves plens. La llei del mínim esforç és universal, XeXu.

      Elimina
  6. Com m'has fet riure!! Com Sant Tomàs, veure-ho i tocar-ho!! Em sap greu la mala estona que vas passar, però el post és molt divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys ara puc dir que sí, que són amargues, amb coneixement de causa. Ara que ja ho he provat i després de la mala estona, estic pensant que potser no valia la pena, ves.

      Elimina
  7. No hi ha res més fiable que la pròpia comprovació de les coses. I ni més ni pus és lo que vas fer, tot i que et sortís malament la jugada.
    Fixa't que tampoc ho sabia i més d'un pic he pensat que era estrany que hi hagués taronges i que ningú les toqués. Llegint-te també penso que ja que les posen per embellir, ja podrien posar tarongers bons i aprofitar-los. Amb tanta gent que ho passa malament es podria donar un servei, no?

    M'has tret un somriure, malgrat l'amargor del moment. ;)
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una de les coses que em rebel·laven, Paula, que s'hagués de llençar tanta quantitat d'aliment. L'Alfonso ens ho ha aclarit molt bé, però. Si només es planta l'arbre i no s'hi fa cap empelt sempre són amargs, tant tarongers com mandariners. I potser és amb tots els arbres, perquè m'he recordat que el pare ho feia amb els ametllers i els ceps. Igual els de l'ajuntament no ho saben, però m'estranya. Vull pensar que la jardineria municipal la deu portar un expert, no?
      Aferradetes i besets per a tu.

      Elimina
  8. Les taronges del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat també són amargues, però va haver-hi una època que una directora general (de Valls) se les feia guardar quan les podaven i ella mateixa en feia melmelada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus que bé? Hi ha gent molt apanyada, però no ho diguem a ningú que potser l'acusen de tràfec d'influències. Qualsevol nimietat et pot fer anar al jutjat avui en dia. És clar que no es treuen la feina del damunt! Ja s'entèn.

      Elimina
  9. Fins que no ho comproves tu mateixa no et refies de res? Llavors no servirà de res que et digui que les fulles dels mandariners tampoc són bones, no? Ja et veig avui fent-te una amanida...

    PS: Què estrany que no hagis destripat el final de la peli Mandarines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uix! Massa tard, Pons! Ja em vaig fer l'amanida i, no t'ho creuràs, les fulles de mandarina ben amanides són boníssimes. Ho has de provar!
      Ja veig que et preocupa que les meves destripacions de pel·lícules desbanquin les teves de sèries, eh? Tranquil que ja veus que no ho faig mai i en l'única que ho vaig fer, vaig avisar abans.

      Elimina
  10. Ha, ha, ha, a mi em va passar amb les ametlles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també va ser perquè no t'ho creies! Si és així ja no em sento tan sola en la meva tossuderia.

      Elimina
  11. Em sembla un bon relat, carregat de mandarines i humor. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Batalletes de les meves, Maijo. Tu ja en coneixes unes quantes.

      Elimina
  12. Ai, Teresa, quines coses et passen! Ara ja saps per experiència que les mandarines que planten als carrers són purament decoratives. I com tu dius decoren molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per incrèdula, Glòria! I saber-ho no et pensis que em conforma. Potser no m'afectaria tant si fossin una dotzena de mandarines a cada arbre, però la cosa va de tonelades i sap greu amb tota la gent que passa gana al món.

      Elimina