dissabte, 18 d’octubre del 2014

JA NO M'AGRADA EL NEGRE




A Vimbodí, el meu poble, als pares dels pares els hi diem padrins. No sóc de les comarques de Lleida, però sí que les tinc a tocar. I és ben curiós perquè segurament per aquesta proximitat, nosaltres fem els plurals en “es” – negres – mentre que només a deu quilòmetres, a Montblanc,  els fan amb la vocal neutra - negrəs – i al bell mig de la Conca,  quina cosa més genuïna! els fan en “is” – negris – Segur que el meu fill, que va per filòleg, em corregiria a bastament per haver-ho simplificat massa, però el perdono perquè els filòlegs són així, que ja ho sap tothom que filòleg ve de filar (prim). I ara sí que qui no em perdonarà serà ell!

Bé, a les meves padrines les recordo vestides de negre, a topets, a quadrets o llis, però sempre de negre. En canvi les padrines dels meus fills han arraconat el negre i han posat color, contrastant millor amb el blanc dels cabells, a la seva vida, que no per res en especial, però sí per llarga, ha tingut moments de tots colors. Que en els seus records hi domini o no el negre ja depèn d’una altra cosa.

Quan jo era jove, m’hi vestia sempre de negre. I no és pas que fos gòt-ica, però sí que em veia gord-ica i amb el negre m’hi veia menys. Dic que m’hi veia perquè amb el temps m’he adonat que era cosa de la meva vista, com també ho deu ser ara, que pesant quinze quilos més, no m’hi veig tant. Ara només em vesteixo de negre per les ocasions especials i de color per les altres. Per tot el demés... la targeta negra de Bankia.

M’hi he sentit molt d’atacada amb el tema de les targetes negres de Bankia i quan sento a parlar d’unes xifres tan altes i els sento excusar-se que no sabien, que la negror ja venia de Caja Madrid, que si alcohol, que si creuers i hotels de luxe i tot amb una prepotència que fa feredat, i ho lligo amb el rescat de Bankia, que paguem tots, i amb tots els desnonats que s’han quedat sense casa per no poder pagar dos rebuts de 343,54 euros, uffff! M’ofego! Segurament alguna part de la meva ànima deu ser molt negra, perquè agafaria tots els corruptes, corromputs, apropiadors, fraudulents, evasors, i totes les males herbes que creixen arrecerades en el diner i l’avarícia i els posaria en un forat negre i que no veiessin el sol durant una bona temporada. Ja veurien que l’opac no és ben bé el mateix que el negre brillant de les targetes, per molt que ara ho barregin tot.

Molt, molt negre ho vaig veure la nit del dilluns al dimarts quan els partits pro-consulta van trencar el pacte pel 9N. Durant un parell de dies vaig viure amb l’angoixa que tot estava perdut. Ara mateix trobo que  el negre ha perdut intensitat i deixa entreveure un verd que, encara que molt fosc, ja s’assembla més al color que a mi m’agrada, el del meu blog, el de l’esperança. Veus Xavier , com encara no el puc canviar?

I com que res no és del tot blanc ni del tot negre, abans d’acabar m’hauré de reconciliar amb el negre, que jo la guerra només la tinc declarada als que he esmentat abans. Fa tres nits, que abans d’anar a dormir i aprofitant la bonança que ens està regalant l’octubre, surto a la terrassa i em miro una estona el cel. I què veig? Els estels em piquen l’ullet i jo, afalagada, bado com una beneita, mentre em sento  ben ignorant perquè tot just en conec el nom de quatre  Algun expert en cels o en astronomia potser em podria aclarir perquè els estels pampalluguegen tant aquests dies – eh que només pot ser un bon senyal? – cosa que no seria possible sense la negror intensa del cel del qual pengen.




12 comentaris:

  1. És bonic mirar els estels, encara que no coneguem els seus noms...

    I jo crec que no hi ha lloc al desànim. Hi ha lloc a pensar que els polítics foten pena, això sí!!!

    Sentir a l'Herrera, avui mateix dient que ell no anirà a votar i donant unes raons de nen de pati d'escola, fa pena.

    Però nosaltres seguim... sortirem demà i votarem el dia 9 ... i segur que arribarem... cada cop un pas més, cada cop més a prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme. Aquí no hi ha qui ens pari! I els altres que impugnin, impugnin, impugnin, que no poden fer res més. I tanta feina que tenen...

      Elimina
  2. Bueno, bueno bueno ... :) muchos temas para comentar.

    Uno de los signos por los que me estoy "aLLeidetando" es que ya digo digo más "padrins" que abuelos o "viejetes" y no solo eso sino que encuentro ¡tan adecuado el vocablo! :)

    Lo que me ha echo pensar post no es que sea tu "desagrado con el negro" sino tu agrado por mirar el cielo y ver esas estrellas; yo un día pensé (algo escribí sobre ello) en el consabido "negro sobre blanco" de los periódicos, los libros ...la escritura en general. Pero si miras la noche, la oscuridad de la noche te darás cuenta que la luz la ponen las estrellas. La escritura también es eso, "blanco sobre negro" y las letras (en blanco sobre fondo negro) no dejan de ser haces de luz que destapan esa oscuridad que tenemos nosotros.

    De cuestiones identitarias y otras tarjetas ...si acaso otro día comento. :)

    Bss!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho havia vist mai així, Tomàs. Originals aquests feixos de llum.
      I comenta, comenta sobre qüestions identitàries, que tinc ganes de tenir algun disident. Glubs! Ara no sé si ets disident. Un petó, guapo.

      Elimina
  3. Jo als de les targetes negres els posaria a viure un parell d'anys només amb el salari mínim interprofessional. Per a la resta de coses procurem no veure sols el negre sinó els estels brillant sobre la negror de fons, que això ajuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que no ets tan cruel com jo, Novesflors, però vaja, per a ells ja seria un gran càstig fer-los passar només amb el salari mínim interprofessional.
      Sevguirem mirant els estels, avui també la lluna en quart creixent.

      Elimina
  4. Als meus pobles ( que n'he tingut més d'un) també sempre vaig sentir dir padrí i padrina als pares dels pares...I és curiós les meves padrines també anaven de negre o gris, en canvi la mare encara que fos padrina anava vestida com sempre. A mi no m'ha agradat mai anar vestida de negre, només hi porto els anoracs a l' hivern, però com que porto bufandes de colors, ja compensa.
    Això de les targetes, fa dies que en sento parlar i no en tinc ni idea i és que jo tinc poca cultura monetària...
    Respira tranquil·la que avui l' ANC i L' omnium, han dit tots a votar, encara que a alguns aquest votació els sembli lait. quina sort poder veure estrelles des del terrat i mira que a mi m'agrada mirar el cel, però aquí amb tanta contaminació lumínica res de res, bé el planeta Venus ( l'estel del dia) sempre i alguna vegada Mart i Júpiter...I la Lluna, que no falta mai!
    Penso que per sort ni tot és blanc ni tot és negre, sinó que hi ha un fotimer de matisos que ens alegren la vida i podem triar els que més ens agradin.
    Que tinguis una bona setmana, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo t'explico això de les targetes, ja veuràs, Roser. Imagina't que et donin una targeta per posar gasolina i tu la fas servir pel que et dóna la gana, diguem-li capricis purs. I gastes fins a vuit-cents mil euros. I com tu uns quants amiguets teus més. I ningú et diu mai res. I el banc de la targeta fa fallida, no només per això sinó per altres coses que no sabem i ens pensem que sí que sabem. I tooots els capricis i tooootes les coses que no sabem les acabem pagant entre tots. I tothom content! Va, que no sé perquè t'ho explico que segur que ja ho havies entés.
      Jo l'anorac aquest any verd, a veure si abusant del verd se'm compleixen les esperances.
      Aquí també som els reis de la contaminació, per això em va estranyar tant aquella nitidesa.
      I una pregunta: els teus padrins de quina comarca eren. A mi em semblava que ho diuen a Lleida i a Mallorca, però el filòleg no m'ho va acabar d'aclarir.
      Un petó, Roser.

      Elimina
  5. A Sants als avis els diem avi o àvia. També iaia. Però vaig tenir la "meva padrina". De fet era l'àvia dels meus veïns de la Selva del Camp, i com ells, l'anomenava padrina.
    Conserva el color verd de fons Teresa, que de moment, ens està portant sort.
    Els que ens roben amb targetes, o amb d'altres trucs, amb la crisi que tan perjudica els pobres, no tenen perdó. Són uns escanya-pobres sense escrúpols. Espero que els apliquin el càstig que mereixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé això, Xavier, una padrina que ho era dels teus veins.
      Per això estic tan emprenyada, perquè hi ha tanta gent que no pot viure i aquests tios aprofitant l'avinentesa. Se n'han fet de molt grosses aquest any de les vaques grasses i pel que es veu, encara no han sortit totes.

      Elimina
  6. La creença que hem heretat dels significats de les estrelles ara només queda en anècdota. Quan en els cels d'estiu contemplats estirats a terra al terrat de casa de Rubí, de petits, vèiem els estels errants, la iaia sempre deia que era senyal de guerra. Després vam saber que cada any per aquells dies es passen les Perseides, o llàgrimes de sant Llorenç, que fan estrelles fugaces. El titil·leig d'estrelles depèn de les variables densitats atmosfèriques, i a vegades ens poden arribar d'estrelles mortes...I el negre de fons a mi sí que em fa por, perquè és tan allunyat que els científics tenen feina per explicar-lo.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja sabem més sobre els estels, Olga. Gràcies per aquesta informació veraç, però també poètica. Una abraçada i que tinguem una bona nit d'estrelles, que tu, si estàs per aquí, i jo ho tenim difícil.

      Elimina