I perquè ningú no es descompti, dia 14 de la
fase 1 de desconfinament, després de 50 dies de confinament i 7 dies de fase
zero de desconfinament.
Finalment
vaig aconseguir que vingués un metge a casa a visitar la meva mare. Ja feia
temps que ho demanava i em deien que hi havia casos més urgents. Però jo patia
perquè amb 88 anys i amb els mals vents que corren per fora, no se sap mai si
pot entrar un corrent d’aire, d’aquests que fan més mal que bé. Així que vaig
trucar al 112, al 061, al 012, a un CAP, a l’altre... Em vaig fer molt pesada i
al final em van passar amb els seus superiors;
ja sabeu, aquells que tenen l’última paraula.
Ens
van enviar una doctora. Molt amable i competent, molt sensible. Es veia que
estava acostumada a tractar amb pacients d’edat avançada. I li va fer una bona
visita: els pulmons, l’oïda, la vista, les varius, els reflexes i el cor,
sobretot el cor; el cor li va trobar ben eixamplat des de feia una estona; més
o menys la mateixa estona que feia que havia entrat ella per la porta. A
vegades, només de veure el metge, un ja es cura. Aprofitant que havia vingut,
li va arreglar els peus, la va pentinar i li va fer preguntes, totes començades
amb “per què...?”
―Està curada ―va dir, quan va acabar.
Jo no
parava de donar-li les gràcies i ella em va dir:
―Res, res, no passa res...
Vam
quedar tan contentes que, fins i tot, la vam convidar a dinar. Se l’havia ben
guanyat. Tots els metges haurien de ser com ella, ves! Va menjar molt a gust.
Quan
li vaig preguntar què li devíem, es va posar molt contenta.
―Teniu targeta ―ens va preguntar.
Se li
notava que li feia gràcia cobrar amb targeta, així que vaig treure la meva
targeta sanitària i li vaig donar.
―Clic-clac, tingui. Ja està.
Després
de dinar, li vaig dir si podíem fer res per ella.
―Iaia, explica’m un conte... No, dos.
―Els que vulgui, doctora meva. Amb una
visita amb tantes prestacions pot demanar el que vulgui.
Va
dir que la setmana propera tornaria a venir per controlar la malalta.
―Però ha dit que estava curada, no?
―Sí... no... però tornaré.
I diu que si tenim més malalts per visitar ho podem aprofitar, que ella se’ls mirarà amb molt de gust. I que si té temps, els farà el dinar a tots. I potser els farà una radiografia i, si en troba a l’hospital, un test PCR i tot.
Darreres
dades publicades de COVID19 a Catalunya:
