Encara
que les meves lectures s’acostumen a moure pel món imaginatiu de la ficció, de
tant en tant m’agrada aterrar en la realitat. És llavors quan m’adono que la
realitat ve a ser la ficció que mai no ens hauríem imaginat. Sí, sí, com
aquesta història que ens ocupa des de fa trenta cinc dies. En acabar la «gran» “Muntanya
màgica” de Thomas Mann vaig agafar “El director”. El seu autor, el periodista
David Jiménez explica les intrigues, el mercadeig i la corrupció del periodisme
espanyol en els darrers trenta anys. Ell era reporter del diari “El Mundo” a
Àsia; hi portava vint anys i l’any 2015 el president del diari el va anar a
buscar per a que el dirigís. Només va durar un any. Va intentar fer periodisme equidistant,
però no se’n va sortir. En veure que no el podien “convertir” el president del
diari va muntar una conxorxa per fer-lo fora.
“El
Mundo” en els vint-i-cinc anys que el va dirigir Pedro J.Ramírez (1989-2014),
va passar de ser un diari independent a la recerca de la notícia contrastada, a
ser un diari que formava part de l’establishment. No oblidem que va treure a la
llum la corrupció del govern socialista per la trama dels GAL i que gràcies a
això Aznar va guanyar les següents eleccions generals l’any 1996. Malgrat tot,
el diari seguia essent independent i el nou govern el temia. Per això va buscar
la manera d’atansar-s’hi i fer-se’l seu. Com ho van fer? Amb regals, viatges
amb totes les despeses pagades, convits a la llotja de Florentino Pérez i
invitacions al Palau Reial, barrejats amb totes les forces vives del que
l’autor en diu “la España impassible”: reis, alta societat, jutges, polítics, empresaris, banquers,... o sigui l’elit protegida i
enlairada pel franquisme.
La
línia editorial del diari es va invertir i van deixar de publicar notícies que
podien perjudicar el govern i el PP per publicar les que perjudicaven els seus
adversaris. Dir “publicar notícies” és dir massa, perquè en molts casos les
notícies les fabricaven directament: l’estranya davallada de Podemos després
del seu ascens fulgurant s’explica per la informació cuinada “a la carta” del
seu finançament pel govern veneçolà d’Hugo Chávez que significava ―encara ho
significa― “Que venen els comunistes!”; la corrupció, mai demostrada,
d’alguns dirigents independentistes catalans també en forma part. “Difama que
alguna cosa en queda” va dir el filòsof anglès Francis Bacon fa quatre segles.
El diari va començar a alimentar-se de les clavegueres de l’Estat i de les
sucoses informacions que els proporcionava el comissari Villarejo i així entabanava
testimonis, exagerava indicis destruïa
reputacions de jutges, policies, polítics i periodistes que s’allunyessin de la seva
línia.
L’any
2013, però, Pedro J. Ramírez es va entestar en publicar “els papers de
Bárcenas”. Potser va ser en venjança per haver-li, el govern del PP, fet creure
i defensar l’autoria d’ETA en l’atemptat gihadista del 2004, no ho sé. La
qüestió és que contra totes les recomanacions i amenaces els va publicar. Els
papers de Bárcenas demostraven que les empreses pagaven al PP a canvi de
favors, llicències i el que convingués i que els diners es destinaven a
finançar el partit, a omplir els sobres de tots els beneficiats del PP, inclòs
el govern i Aznar i Rajoy, és clar, i també a pagar els periodistes per
tenir-los de la seva banda. Evidentment Pedro J. va ser cessat, però quan cinc
anys més tard, en el judici, es va demostrar la corrupció del Partit Popular,
el govern va caure en la moció de censura.
Però
mentrestant s’havia forjat una espessa xarxa de complicitat entre el periodisme
espanyol i el poder absolut i exempt de supervisió del PP. Govern i partit
controlaven vuitanta mitjans entre premsa, televisió i emissores de ràdio. A
part dels mitjans més tradicionals com ABC, El País, El Mundo, La Razón, RTVE
hi havia també els més mediàtics, com Antena 3, La Sexta, Onda Cero, La Cope,
Telecinco, La Cuatro. Qui intentava fer periodisme, qui no seguia el joc al PP
era cessat immediatament. A dirigir uns i altres el govern hi havia col·locat
periodistes-personatge que, en alguns casos, després van ser acusats de
corrupció. I sabeu qui controlava els vuitanta mitjans? Doncs les inefables
Soraya Sáez de Santamaria, la seva cap de gabinet Maria González Picó, la
periodista Carmen Martínez Castro i la Cospedal ―Adeu a les meves esperances
que un món dirigit per dones seria millor!― Pel que explica l’autor, les seves
esbroncades i acomiadaments públics a periodistes eren antològics.
La
guinda a la plaga de periodistes comprats pels polítics la van posar en
fomentar la creació de mitjans digitals, en gran part finançats pel PP, que
fent honor al seu origen, actuaven com una màfia. L’autor, a aquest capítol, el
titula “La cosa nostra”. Els diaris extorsionaven empresaris, banquers i gent
poderosa perquè els paguessin, a menys que volguessin sortir als seus diaris
amb una notícia, falsa o no, on quedaven malparats. I pagaven. Tots pagaven. I
encara deuen pagar. Només cal llegir el tracte detractor que la majoria de
mitjans espanyols dispensen a l’actual govern espanyol, per entendre que segueixen
menjant d’aquells que durant quinze anys van omplir el seu rebost.
No ho
faig mai això de comentar llibres en el meu blog, però em venia de gust de
compartir les quatre notes que vaig prendre mentre llegia aquest. Sovint
critico la gestió de l’actual govern espanyol, primer pel tracte amb
l’independentisme i ara pel COVID19, però quan llegeixo el que publiquen tots
aquells mitjans afins al PP, penso que els estic fent la rosca i em dic que no
ho he de fer i que abans que els lladres corruptes del PP, qualsevol govern
espanyol m’hauria de complaure. Després hi torno. Serà perquè jo sí que soc
independent i no em paga ningú.
Darreres dades publicades de COVID 19 a Catalunya:
Darreres dades publicades de COVID 19 a Catalunya:
|
|
|
CONTAGIATS
TOTALS
|
CONTAGIATS SANITARIS
|
GREUS
|
MORTS
|
ALTES
|
|
15-03-20
|
DIA 1
|
903
|
|
52
|
12
|
3
|
|
16-03-20
|
DIA 2
|
1394
|
|
74
|
18
|
?
|
|
17-03-20
|
DIA 3
|
1866
|
|
65
|
41
|
?
|
|
18-03-20
|
DIA 4
|
2702
|
|
92
|
55
|
?
|
|
19-03-20
|
DIA 5
|
3270
|
|
98
|
82
|
82
|
|
20-03-20
|
DIA 6
|
4203
|
600
|
312
|
122
|
150
|
|
21-03-20
|
DIA 7
|
4700
|
|
479
|
191
|
180
|
|
22-03-20
|
DIA 8
|
5400
|
|
?
|
?
|
600
|
|
23-03-20
|
DIA 9
|
5925
|
?
|
551
|
245
|
?
|
|
24-03-20
|
DIA 10
|
7864
|
1346
|
?
|
339
|
?
|
|
25-03-20
|
DIA 11
|
9937
|
1524
|
781
|
516
|
1274
|
|
26-03-20
|
DIA 12
|
11500
|
1996
|
1021
|
672
|
1697
|
|
27-03-20
|
DIA 13
|
12940
|
2248
|
1187
|
880
|
2384
|
|
28-03-20
|
DIA 14
|
14263
|
?
|
?
|
1070
|
3106
|
|
29-03-20
|
DIA 15
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
|
30-03-20
|
DIA 16
|
16157
|
?
|
1512
|
1410
|
4125
|
|
31-03-20
|
DIA 17
|
18773
|
?
|
?
|
1672
|
4966
|
|
01-04-20
|
DIA 18
|
19991
|
?
|
?
|
1841
|
5701
|
|
02-04-20
|
DIA 19
|
21804
|
?
|
?
|
2093
|
6917
|
|
03-04-20
|
DIA 20
|
23460
|
?
|
?
|
2335
|
7849
|
|
04-04-20
|
DIA 21
|
24734
|
?
|
?
|
2508
|
8635
|
|
05-04-20
|
DIA 22
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
|
06-04-20
|
DIA 23
|
26824
|
?
|
?
|
2760
|
9528
|
|
07-04-20
|
DIA 24
|
28323
|
?
|
2391
|
2908
|
10738
|
|
08-04-20
|
DIA 25
|
29647
|
4603
|
2442
|
3041
|
12250
|
|
09-04-20
|
DIA 26
|
31043
|
?
|
?
|
3148
|
13063
|
|
10-04-20
|
DIA 27
|
31727
|
?
|
?
|
3231
|
13513
|
|
11-04-20
|
DIA 28
|
32984
|
?
|
?
|
3331
|
14298
|
|
12-04-20
|
DIA 29
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
|
13-04-20
|
DIA 30
|
34726
|
?
|
?
|
3538
|
15602
|
|
14-04-20
|
DIA 31
|
35197
|
5504
|
?
|
3666
|
15967
|
|
15-04-20
|
DIA 32
|
36505
|
?
|
?
|
3756
|
16651
|
|
16-04-20
|
DIA 33
|
39375
|
5712
|
1307
|
7097
|
17297
|
|
17-04-20
|
DIA 34
|
39736
|
?
|
?
|
7576
|
18724
|
|
18-04-20
|
DIA 35
|
40988
|
?
|
?
|
7881
|
19088
|
