Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Mundo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Mundo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 35

                           

Encara que les meves lectures s’acostumen a moure pel món imaginatiu de la ficció, de tant en tant m’agrada aterrar en la realitat. És llavors quan m’adono que la realitat ve a ser la ficció que mai no ens hauríem imaginat. Sí, sí, com aquesta història que ens ocupa des de fa trenta cinc dies. En acabar la «gran» “Muntanya màgica” de Thomas Mann vaig agafar “El director”. El seu autor, el periodista David Jiménez explica les intrigues, el mercadeig i la corrupció del periodisme espanyol en els darrers trenta anys. Ell era reporter del diari “El Mundo” a Àsia; hi portava vint anys i l’any 2015 el president del diari el va anar a buscar per a que el dirigís. Només va durar un any. Va intentar fer periodisme equidistant, però no se’n va sortir. En veure que no el podien “convertir” el president del diari va muntar una conxorxa per fer-lo fora.



“El Mundo” en els vint-i-cinc anys que el va dirigir Pedro J.Ramírez (1989-2014), va passar de ser un diari independent a la recerca de la notícia contrastada, a ser un diari que formava part de l’establishment. No oblidem que va treure a la llum la corrupció del govern socialista per la trama dels GAL i que gràcies a això Aznar va guanyar les següents eleccions generals l’any 1996. Malgrat tot, el diari seguia essent independent i el nou govern el temia. Per això va buscar la manera d’atansar-s’hi i fer-se’l seu. Com ho van fer? Amb regals, viatges amb totes les despeses pagades, convits a la llotja de Florentino Pérez i invitacions al Palau Reial, barrejats amb totes les forces vives del que l’autor en diu “la España impassible”: reis, alta societat, jutges,  polítics, empresaris, banquers,... o sigui l’elit protegida i enlairada pel franquisme.
La línia editorial del diari es va invertir i van deixar de publicar notícies que podien perjudicar el govern i el PP per publicar les que perjudicaven els seus adversaris. Dir “publicar notícies” és dir massa, perquè en molts casos les notícies les fabricaven directament: l’estranya davallada de Podemos després del seu ascens fulgurant s’explica per la informació cuinada “a la carta” del seu finançament pel govern veneçolà d’Hugo Chávez que significava ―encara ho significa― “Que venen els comunistes!”; la corrupció, mai demostrada, d’alguns dirigents independentistes catalans també en forma part. “Difama que alguna cosa en queda” va dir el filòsof anglès Francis Bacon fa quatre segles. El diari va començar a alimentar-se de les clavegueres de l’Estat i de les sucoses informacions que els proporcionava el comissari Villarejo i així entabanava testimonis, exagerava indicis  destruïa reputacions de jutges, policies, polítics i periodistes que s’allunyessin de la seva línia.
L’any 2013, però, Pedro J. Ramírez es va entestar en publicar “els papers de Bárcenas”. Potser va ser en venjança per haver-li, el govern del PP, fet creure i defensar l’autoria d’ETA en l’atemptat gihadista del 2004, no ho sé. La qüestió és que contra totes les recomanacions i amenaces els va publicar. Els papers de Bárcenas demostraven que les empreses pagaven al PP a canvi de favors, llicències i el que convingués i que els diners es destinaven a finançar el partit, a omplir els sobres de tots els beneficiats del PP, inclòs el govern i Aznar i Rajoy, és clar, i també a pagar els periodistes per tenir-los de la seva banda. Evidentment Pedro J. va ser cessat, però quan cinc anys més tard, en el judici, es va demostrar la corrupció del Partit Popular, el govern va caure en la moció de censura.
Però mentrestant s’havia forjat una espessa xarxa de complicitat entre el periodisme espanyol i el poder absolut i exempt de supervisió del PP. Govern i partit controlaven vuitanta mitjans entre premsa, televisió i emissores de ràdio. A part dels mitjans més tradicionals com ABC, El País, El Mundo, La Razón, RTVE hi havia també els més mediàtics, com Antena 3, La Sexta, Onda Cero, La Cope, Telecinco, La Cuatro. Qui intentava fer periodisme, qui no seguia el joc al PP era cessat immediatament. A dirigir uns i altres el govern hi havia col·locat periodistes-personatge que, en alguns casos, després van ser acusats de corrupció. I sabeu qui controlava els vuitanta mitjans? Doncs les inefables Soraya Sáez de Santamaria, la seva cap de gabinet Maria González Picó, la periodista Carmen Martínez Castro i la Cospedal ―Adeu a les meves esperances que un món dirigit per dones seria millor!― Pel que explica l’autor, les seves esbroncades i acomiadaments públics a periodistes eren antològics.
La guinda a la plaga de periodistes comprats pels polítics la van posar en fomentar la creació de mitjans digitals, en gran part finançats pel PP, que fent honor al seu origen, actuaven com una màfia. L’autor, a aquest capítol, el titula “La cosa nostra”. Els diaris extorsionaven empresaris, banquers i gent poderosa perquè els paguessin, a menys que volguessin sortir als seus diaris amb una notícia, falsa o no, on quedaven malparats. I pagaven. Tots pagaven. I encara deuen pagar. Només cal llegir el tracte detractor que la majoria de mitjans espanyols dispensen a l’actual govern espanyol, per entendre que segueixen menjant d’aquells que durant quinze anys van omplir el seu rebost.
No ho faig mai això de comentar llibres en el meu blog, però em venia de gust de compartir les quatre notes que vaig prendre mentre llegia aquest. Sovint critico la gestió de l’actual govern espanyol, primer pel tracte amb l’independentisme i ara pel COVID19, però quan llegeixo el que publiquen tots aquells mitjans afins al PP, penso que els estic fent la rosca i em dic que no ho he de fer i que abans que els lladres corruptes del PP, qualsevol govern espanyol m’hauria de complaure. Després hi torno. Serà perquè jo sí que soc independent i no em paga ningú.

Darreres dades publicades de COVID 19 a Catalunya:


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849
04-04-20
DIA 21
24734
?
?
2508
8635
05-04-20
DIA 22
?
?
?
?
?
06-04-20
DIA 23
26824
?
?
2760
9528
07-04-20
DIA 24
28323
?
2391
2908
10738
08-04-20
DIA 25
29647
4603
2442
3041
12250
09-04-20
DIA 26
31043
?
?
3148
13063
10-04-20
DIA 27
31727
?
?
3231
13513
11-04-20
DIA 28
32984
?
?
3331
14298
12-04-20
DIA 29
?
?
?
?
?
13-04-20
DIA 30
34726
?
?
3538
15602
14-04-20
DIA 31
35197
5504
?
3666
15967
15-04-20
DIA 32
36505
?
?
3756
16651
16-04-20
DIA 33
39375
5712
1307
7097
17297
17-04-20
DIA 34
39736
?
?
7576
18724
18-04-20
DIA 35
40988
?
?
7881
19088