dimarts, 31 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 17


                                
Tothom critica Pedro Sánchez, fins i tot els del seu partit, governant en diferents comunitats autònomes. El confinament total no s’ha posat bé a ningú, tret de als governs de Catalunya i  Múrcia. No sé si a Madrid ha agradat. Jo l’hi aplaudeixo, però, no sé perquè, em pensava que la demora en aplicar-lo era per tenir-ho tot ben lligat en les conseqüències econòmiques que se’n derivaven. Ara veig que no devia ser això perquè han deixat molts caps penjant, als quals ningú no sap com agafar-s’hi. Em criden l’atenció especialment les moratòries en el pagament d’impostos, quotes d’autònoms i lloguers, que representen que els treballadors no s’estalvien res perquè ho hauran de pagar un dia o altre; i aquesta quinzena de confinament total que els envia a casa, amb el compromís de tornar les hores. Espero que almenys les prestacions de l’atur les pagui l’estat, si no començaré a pensar que no en té ni cinc i que tot sortirà de les nostres butxaques! Ah, que ja és això?
Tot i que se suposa que els polítics hi són per prendre decisions, també en els moments difícils, no voldria trobar-me en el seu lloc ―ni ara ni en els moments que en diuen dolços, la veritat―. Pedro Sánchez no dona imatge de fermesa, ni de seguretat, que en la situació en què estem, aniria molt bé. S’agraeix l’empatia i el plany pel que estem passant, cada vegada que compareix ―demostra que és humà―, però quan la nau trontolla, de cap manera el timoner s’ha de mostrar marejat, encara que ho estigui.
Tanmateix... algú s’imagina Mariano Rajoy dirigint el país enmig d’aquesta crisi? Penso en els “hilillos de plastilina” del Prestige, que ara potser serien “mil muertillos de nada”. I mentre no prengués cap decisió s’escudaria dient “A veces lo mejor es no tomar decisions y eso en si, es una decisión”. Que potser quan la Merkel l’altre dia va dir “Nein” a Espanya i Itàlia, ell diria “Y la europea?”. I a les rodes de premsa, on Pedro Sánchez diu “Este virus lo ganamos unidos”, Rajoy, si estigués de bones faria “Los espanyoles son muy españoles y mucho españoles”, i si estigués espès diria “No he dormido nada, no me pregunten demasiado”. És clar que amb el dilema del confinament total, ell segurament hauria dit “Un virus es un virus y un euro es un euro”. És probable que en voler encobrir la seva poca capacitat es mostrés humil i digués allò de “Para mi, ser presidente del país es la pera” i, amb la millor de les intencions “Yo puedo asegurarles a ustedes que haré todo lo que pueda y un poco más de lo que pueda, si es que eso es possible, e incluso lo impossible, si también eso es possible”. No sé si al final reconeixeria que “It’s very dificult todo eso”. No em digueu que no, que ell sense saber-ho ja tenia respostes a aquesta crisi!
                                    




Doncs res, que encara hem tingut sort, no?


 Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya: 


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966















Darreres dades publicades de 







dilluns, 30 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 16


                           
“El món d’ahir” és una novel·la de l’austríac Stefan Zweig (1881-1942), on l’autor retrata la societat vienesa de la seva època i expressa la nostàlgia per un món que ja no tornarà.
No ho sabem, si tornarà el nostre món d’ahir, però encara que ara sembli molt llunyà, ahir vaig trobar una bona i fàcil manera de fer-nos memòria. Es tracta, simplement, d’obrir la galeria d’imatges del mòbil. La meva es remunta a desembre de l’any passat.
I doncs, què fèiem ahir que no puguem fer avui? En el meu cas, i repassant les fotografies fetes per mi, veig que vaig celebrar l’arribada de l’any nou a la plaça del Mercat amb les meves amigues Àngels i Gemma, vaig anar a veure l’experiència immersiva de Monet amb la mare, vaig trobar-me amb la família paterna en les bodes d’or d’un cosí, vaig sopar amb The best friends, vaig presentar per darrera vegada el llibre “Camins de Pedra” i vaig fer un parell de clubs de lectura del mateix llibre. La resta de fotografies, la majoria, són de l’Elna: tió, Nadal, Reis, dinar, carnaval i totes les fotos que li vaig anar fent que, ara, donades les circumstàncies, encara trobo que són poques.

Estimada meva, quan et podré tornar a agafar?



Però el que més em crida l’atenció són les imatges arribades per WhatsApp. Per Nadal, alegria, bons desitjos, llaços grocs, estelades i records pels presos. Per Cap d’Any, més bons desitjos ―en aquest cas també hi afegíem la salut―, bones intencions, cava daurat, felicitacions daurades, focs d’artifici daurats i el mateix número arreu: 2020. Seguidament, dietes, consells culinaris per acabar-se els torrons, diputats independentistes al Parlament Europeu, proclames i vaticinis que aviat tindríem república.
La borrasca “Glòria”, a part de passar per EE.UU., Canadà, França, la Península Ibèrica i Marroc també va passar per les xarxes. Abans ja hi havia passat l’aiguat del 22 d’octubre que havia tocat la Conca de Barberà de ple, i també el Maresme, i els focs devastadors d’Austràlia. Al febrer a Tarragona vam tenir l’explosió a la petroquímica. Entre tots ens estaven intentant dir alguna cosa?
I sempre acudits, memes ―que ve a ser el mateix―, piulades afortunades i desencertades i fakes.
Tot plegat, fins al 9 de març i a partir d’aquí: consells higiènics, protocols per no contraure el virus, caldos que ho curen tot, ofertes per fer la compra online, grans frases de la història que pretenen fer obrir els ulls, premonicions que ja havien avançat que això passaria, passatemps per entretenir-nos asseguts tranquil·lament al sofà, recomanacions per bellugar l’esquelet, jocs per fer amb nens a casa, missatges encoratjadors i propòsits d’esmena.
Segueixen els acudits, memes, piulades afortunades i desencertades, fakes i... moltes ganes de pintar la realitat pitjor del que és, d’augurar quadres de futur apocalíptics i de demostrar que tot és un muntatge. A les xarxes, com a tot arreu, hi ha ments malaltes;  no en tenen prou amb tot el que està passant, que encara ho han de fer més gros, més angoixant i més alarmant. I ments còmplices que ajuden les primeres a escampar-ho. No posaré la mà al foc pel muntatge, però si ho és, jo crec que se’ls ha escapat de les mans, no?
Però què hi ha de nou, de novíssim a les xarxes en aquestes tres setmanes? Doncs... moltes peticions d’ajuda, de materials, de voluntariat, molts vídeos i àudios explicant l’experiència, moltes imatges de centres sanitaris i de pavellons habilitats, molta gent treballant-hi... I tot remet al mateix lloc: a aquests nous herois que deixen el temps, la salut i la vida personal per fer front a la crisi. I això sí que ha canviat. De nou, gràcies a tots per tanta generositat!
Quan tot això s’acabi, seguirem vivint igual o pitjor ―que millor no ho crec― i si no desapareixen els mòbils, que espero que no, continuarem tenint la galeria plena d’imatges. La majoria seran, com ara, innecessàries, però en moments com el que estem vivint, s’agraeix el seu testimoni del món d’ahir que, enmig d’aquesta voràgine, queda molt i molt lluny.

Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya: 


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125















diumenge, 29 de març del 2020

REVOLTAT




Aquest matí m’he trobat l’ordinador revoltat i tancat amb cadenat. Està queixós. Diu que això de les dues darreres setmanes és una explotació en tota regla i que ell ha de respectar el confinament. Ja li he dit que no, que el seu és un servei bàsic, almenys per a mi, però no hi ha hagut res a fer. Em penso que demà ja li haurà passat, el conec bé. Són uns quants anys de convivència. Malgrat tot, dia 15 de confinament, amics!