dijous, 19 de novembre de 2015

LA SEDUCCIÓ

                                   
                               
Dissabte va ser dia de llàgrimes a París i a tot el món civilitzat. Llàgrimes en saber la notícia, llàgrimes en veure i sentir l’espant de l’atac, llàgrimes en anar coneixent-ne tots els detalls. Tornarem a plorar, estem avisats.
El monstre viu entre nosaltres, potser al nostre carrer, encreuant la seva mirada amb la nostra, prenent una copa al nostre costat, ensenyant-nos les  fotos en algun dels seus perfils de Facebook. I secretament rumia, conspira i cova un pla. Quan arriba el moment, res no el torba, ens mira als ulls i ens mata.
Què està fallant? – ens preguntem tots – perquè gent nascuda aquí se senti seduïda a matar els seus compatriotes d’una forma tan execrable? I sobre la taula, com sempre, diferents opinions: l’actitud i les accions de les potències occidentals envers els països islàmics en conflicte, la no integració i automarginació dels immigrants en els seus països d’acollida, el vell i irresoluble conflicte Israel-Palestina. I possibles solucions: atacar el cor d’Estat Islàmic, educar correctament no només en els valors occidentals, sinó en l’Islam, canviar l’atac pel diàleg.
Jo, permeteu-me que sigui pessimista, des de la meva quasi total ignorància, penso que si no hi ha un miracle – i no cal que sigui del cel; estic pensant en alguna conjuntura que convidés els terroristes a reflexionar, si és que és possible – això no té solució.
Si és veritat el que diuen els experts, els terroristes volen fundar un estat islàmic, tal com ho va fer Israel, tal com ho vol fer Catalunya. Mai no hi haurà hagut cap estat tan fonamentat en la sang, la mort i la violència com aquest. De veritat que algú es pensa que després d’haver viscut crivellant, degollant, cremant gent innocent, viuran tranquil·lament en família en una casa amb hortet? Matar com ho fan ells és una droga que genera addicció; no se’n desenganxaran tan fàcilment. Però potser aquest només és un argument de seducció: un fi que justifica els mitjans. Seduïts per la gihad, expliquen. En realitat, seduïts per la mort, la pròpia i la dels altres, seduïts pel poder de tenir a les mans la vida de les persones i manllevar-los-hi de la manera més ignominiosa, seduïts per creure’s déus en nom de Déu.
Hitler va seduir els alemanys per poder exterminar el poble jueu. Estat Islàmic -que no és un home sol, sinó una hidra de molts caps que es reprodueixen- vol seduir el món islàmic per acabar amb el món occidental.
La tempesta ha començat, diuen; ells s’han erigit en tempesta. Contra el seu desig de mort i destrucció n’hi contraposo un altre: que un plugim suau, però persistent els amari fins al moll de l’os, que els mulli les bales, els apagui el foc, els desactivi les bombes, els clarifiqui les idees i els estovi el cor. Ells també són víctimes. Víctimes de la molta ignorància i de la incultura – i no importa que siguin llicenciats - i encara més, víctimes de la “seductora barbàrie”. I si realment creuen que és el seu Déu qui els inspira, cometen un greu error d’interpretació: Al·là, el Compassiu i Misericordiós, no beneeix el seu terror.



14 comentaris:

  1. Has explicat molt bé la situació, jo també penso que té difícil solució. Els fanatismes, sembla que tenen una gràcia especial per atraure segons quines persones amb cultura o sense, però jo diria que amb l'autoestima per terra.
    Mentre hi hagi persones disposades a morir per poder matar, la cosa pinta molt malament...
    Petonets , avui tristos, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noia, difícil solució i cada cop més complicat. Quan diuen que estem en guerra tenen part de raó, però la guerra de veritat encara ha d'arribar. I tant de bo m'equivoqui, però totes les aliances que s'estan fent, uns per una banda, els altres per l'altra per lluitar contra el terror, em recorden molt els moviments d'abans de la 2ª Guerra. No sé si en aquest cas la Unió Europea sabrà moure bé les fitxes per evitar-ho. I avui per acabar-ho d'adobar, els turcs abaten un avió rus!

      Elimina
  2. Estic d'acord amb les teves reflexions Teresa.
    Tant de bo que aquest plugim suau mulli les municions dels assassins.
    També les dels assassins occidentals, que fa dècades que maten, i massacren altres països per al seu benefici i el dels fabricants d'armament.
    La llista de països que han estat bombardejats pels "nostres" també és molt llarga i l'hem viscut tota la vida: Corea, Vietnam, l'Irak de les armes de destrucció massiva que finalment no existien... i un llarg etcètera
    L'entesa sembla impossible davant la crueltat encegada dels que ara sembren el terror a París, a Síria i a tants d'altres punts del Planeta. Però la solució més adequada no sembla que sigui la que preparen (i ja han començat a perpetrar) Hollande, Putin i cia.
    No en sé la solució. Per això hi ha els polítics, l'ONU, etc.
    Tampoc no sé qui guanyarà aquesta guerra. Sé qui la perdrà: les classes populars. Com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què, Xavier? Des de l'atemptat a París fins que vaig penjar el post, em vaig estar preguntant quina diferència hi havia entre els seus morts i els nostres. Matar civils? Quants n'han mort allà ja? Potser és la manera de fer-ho i el poc valor que donen a la vida, la pròpia i l'aliena, que fa escruixir de pensar el que poden arribar a fer. A banda d'això, l'única excusa que tinc és que he escrit el que sentia sense intentar arribar al fons de la qüestió que ens queda molt lluny, no tant pel que ens expliquen, sinó pel que ens amaguen.

      Elimina
  3. M'agradaria poder fer un comentari fonamentat al respecte de tot el que s'està vivint, però si no n'he parlat al blog, per exemple, és pel meu desconeixement, i perquè realment no ho entenc. No entenc que passa pel cap d'aquestes persones per acumular tanta ràbia i fins i tot perdre la vida per defensar unes idees. Els devem haver fet molt mal, si no no li trobo una altra explicació. Més que res, la meva sensació és d'impotència i incredulitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja parlo des de la meva quasi total ignorància, XeXu, però volia expressar el meu sentiment. I sé que sóc parcial, potser per la proximitat dels atemptats, per la por de què podíem haver estat nosaltres o per la indefensió davant d'aquests atacs sorpresa tan bèsties.

      Elimina
  4. La cosa pinta malament, mentres hi hagi gent disposada a morir per matar, no hi haurà solució. Potser aquest sistema de terrorisme és molt primitiu però aconsegueixen fer por. Avui he sentit que tot evoluciona, fins i tot el terrorisme, diuen que els terroristes ja estan estudiant fer actes amb armament químic, buf!!
    Un altre cosa important que no es diu gaire, Espanya és la tercera potència en vendes d'armament, potser que el govern espanyol, s'ho faci mirar, o no interessa?
    Bon article Teresa i gran reflexió!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, Rafel. Això és el que els fa tan immunes: no tenir cap por de morir.
      Tot són interessos creats. Ni atacs fulminants per respondre a l'atemptat, ni quedar-se paradet sense fer res. Tu dones la solució. On és l'origen del problema? Què farien els terroristes sense armes? No és que no se'ls ocorreixi als dirigents, és que tot és una xarxa que deu ser impossible de deslligar.

      Elimina
  5. estic d'acord.....bona reflexió .....estem amb l'ai al cor

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Elfree! Qualsevol punt del planeta és perillós.
      Almenys ens posessim d'acord per formar el nostre govern, hosti! Si ens volen atemptar, no ens serviria de gaire, però ens treuríem un neguit de sobre, mentrestant.

      Elimina
  6. S'ha generat una espiral de violència que és dificil d'aturar. També és possible que els que ho han de fer no s'esforcin gaire. Masses interessos creats per part d'alguns, masses diners pel mig.
    Sóc pessimista, encara que vull confiar en que és trobi un remei a tanta barbàrie, perquè és trist que sempre paguin el que menys culpa tenen.
    Mentre, com diu el XeXu, el sentiment és d'incredulitat i impotència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Glòria. Jo també penso que és molt difícil d'aturar. Tots aquests monstres del terror que s'han anat creant, sembla que gràcies a occident, ara estan en marxa i no els pararan tan fàcilment. Amb ells, no hi han raonaments ni sentiments que valguin.

      Elimina
  7. La violència genera violència. Per això a la vegada que prego per les víctimes de tots els atemptats del món penso en el nostre procés, tan allunyat de la violència. Tan de bo que tots pensessin en les persones i no en el poder. I en que una aletada de papallona por provocar un sutnami
    Salut

    ResponElimina
  8. Em sembla que tots els que el desitgem ho pensem aquests dies, Carme. Els que tenen les responsabilitats i la representació no les saben assumir, tant en el procès com en la gestió del món. Tot aquest drama ve de la irresponsabilitat d'alguns polítics, a qui mai se'ls hi hauria d'haver donat el poder.

    ResponElimina