tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post6347526670352580583..comments2024-03-15T17:41:01.303+01:00Comments on salsa-ficció: EN EL NOSTRE COR, LILATeresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-63894795186494831032023-01-19T10:19:00.606+01:002023-01-19T10:19:00.606+01:00Hola Artur! Ja m'agradaria fer com faig sempre...Hola Artur! Ja m'agradaria fer com faig sempre, de convertir una anècdota més o menys negativa en un sainet dels que jo explico! Aquesta vegada ha estat impossible perquè no hi ha per on girar-ho. No volia ni escriure, però a la Lila la coneixíeu tots i crec que ha estat una bona manera d'acomiadar-la de tots. Gràcies i una abraçada també! Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-34365070601138142442023-01-19T10:15:25.221+01:002023-01-19T10:15:25.221+01:00Més o menys jo sempre ho havia pensat així, Helena...Més o menys jo sempre ho havia pensat així, Helena, però amb la mort de la Lila i la pena que ens ha provocat, he començat a tenir dubtes que no se'ls estimi com a persones. Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-15331217102710844692023-01-15T18:16:59.708+01:002023-01-15T18:16:59.708+01:00Vaja! Comencem l'any amb una mala notícia, em ...Vaja! Comencem l'any amb una mala notícia, em sap greu !. Acostumat a arribar a aquí i llegir les noves aventures que ens comparteixes i trobar-se amb una notícia trista, com és aquesta , ens entristeix i ens fa tocar de peus a terra... la vida té aquestes coses.... però , recordarem , com vosaltres, les anècdotes divertides i els bons moments viscuts en la seva companyia !. <br />Ànims i una abraçada ;)arturhttps://www.blogger.com/profile/03512389099067337325noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-22050306205982346782023-01-14T16:38:35.957+01:002023-01-14T16:38:35.957+01:00Hi ha una cosa que no tinc gaire clara: el meu par...Hi ha una cosa que no tinc gaire clara: el meu pare deia que les persones s'estimen, que als animals se'ls té afecte. Jo crec que a la Lila l'estimàveu!Helena Bonalshttps://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-32377455866626266342023-01-12T20:52:41.869+01:002023-01-12T20:52:41.869+01:00Hola, Xavier, sempre és dolorós, ja en vam parlar,...Hola, Xavier, sempre és dolorós, ja en vam parlar, però com més convivència i més llarga, encara deu fer més mal. Toca conformar-se i pensar que aquests anys va viure bé. <br />Una abraçada. Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-44424054442680863452023-01-12T20:49:28.086+01:002023-01-12T20:49:28.086+01:00Gràcies, Roser! És veritat i ja ho sabem, que no t...Gràcies, Roser! És veritat i ja ho sabem, que no tenim la vida a les nostres mans, però ens confiem i quan ens n'adonem, ja ens l'han pres. Estaria bé poder-se acomiadar sempre, però aquest cop no ga pogut ser. I això és una cosa que em fa mal. Va marxar pel seu propi peu de casa i ja no la veurem més. Ells, la meva filla i família ho estan passant més mslament, pobres! Haurà de passar el temps. <br />Petonets, Roser i gràcies! Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-90587291282089605212023-01-12T20:38:20.357+01:002023-01-12T20:38:20.357+01:00Hola, Carme! Primer no m"hi vaig veure amb co...Hola, Carme! Primer no m"hi vaig veure amb cor, però després vaig pensar que havia parlat molt d'ella en el meu blog i que es mereixia un comiat, pobreta! <br />Ells, filla, gendre i neta ho estan passant pitjor. Suposo que com més convivència, més difícil es porta l'absència. Jo la tenia esporàdicament, ja ho saps, però es feia estimar. <br />Gràcies, Carme, una abraçada! Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-92152994202148431792023-01-12T20:34:34.577+01:002023-01-12T20:34:34.577+01:00Pensava en la gent que ho pogués llegir i que hagu...Pensava en la gent que ho pogués llegir i que hagués perdut algú recentment, que no se sentís ferida per equiparar la pèrdua. Però sí, es passa malament perquè per qui ho perd, un gos, un gat, és un ésser estimat. <br />Amb això de que va ser feliç és amb el que intento consolar-me, sí. <br />Aferradetes i gràcies. Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-54116280259099884302023-01-12T20:29:46.706+01:002023-01-12T20:29:46.706+01:00Hola, Sergi! Contenta de saber de tu! Vaig fer aqu...Hola, Sergi! Contenta de saber de tu! Vaig fer aquell preàmbul per si ho llegia algú que hagués perdut una persona estimada recentment. No volia que s'ofengués per la comparativa. Però és que tens tota la raó. Em miro les fotos des que la van agafar, amb dos mesos, i el tracte, l'afecte, les cures, les atencions, són les mateixes que pots tenir amb un fill. I molt millor que sigui així! Massa vegades sentim parlar de maltractament als animals. Jo sempre he pensat que una persons que maltracta un animal té la mateixa manca de sentiments que qui maltracta una criatura, una dona o qualsevol ésser que no es pot defensar. <br />Et diria que et vagis preparant perquè el teu gat és gran i també patiràs, però no sé si la mentalització serveix en aquests casos. A nosaltres, tan de sobte, ja no ens va donar temps de res. <br />Una abraçada i gràcies! Teresa Duchhttps://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-21951958668579722532023-01-11T10:34:31.694+01:002023-01-11T10:34:31.694+01:00Com que vam perdre el Nin. el gat que ha viscut a...Com que vam perdre el Nin. el gat que ha viscut amb nosaltres durant 18 anys, sé perfectament el buit que deixa la pèrdua d'un ésser com la Lila.<br />Una abraçada Tresa.xavier pujolhttps://www.blogger.com/profile/18329380461862234467noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-55946284770224579782023-01-10T20:13:25.145+01:002023-01-10T20:13:25.145+01:00UI, pobre animaló, i era tant bonic!!! Em sap molt...UI, pobre animaló, i era tant bonic!!! Em sap molt de greu, però la vida i la mort no la tenim a les nostres mans; a més era molt joveneta 9 anys no són res per un gos...La meva nevoda té un gat que farà 18 anys, com el meu nebot( fill); jo l'altre dia el vaig veure i s'ha aprimat molt, o sigui que qualsevol dia...I és veritat els animalets si els cuides bé, et tornen les atencions amb escreix, i sovint algun són força més persona que molta gent. Suposo que l'Elna el deurà trobar a faltar molt.<br />Petonets, Teresa.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-78147032267257430752023-01-10T18:22:56.047+01:002023-01-10T18:22:56.047+01:00Em sap greu, Teresa! Una pèrdua és una pèrdua i ...Em sap greu, Teresa! Una pèrdua és una pèrdua i totes fan mal. <br />Has fet un post molt bonic i molt tendre. Un bon record per a la Lila.<br />No és estrany que la teva filla senti un mal físic al cor. Els dolors emocionals molt forts se senten així, com si fossin físics. Suposo que d'aquí ve l'expressió feta de "trencar el cor", quan alguna cosa ens fa molta pena.<br /><br />Penso en l'Elna, també, pobreta, segur que li costarà de gestionar també. Una abraçada per a tots vosaltres.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-39669742830022586792023-01-10T15:43:11.167+01:002023-01-10T15:43:11.167+01:00Quin homenatge més tendre!.
Tot i com dius tu que ...Quin homenatge més tendre!.<br />Tot i com dius tu que "només" era una gossa, jo trauria aquest "només". Formen part de la família i, molts moments, et fan molt més companyia que molts d'ells.<br />El cor físic se'n ressent i tant que sí!, és com si es trenqués o així ho vaig sentir una vegada.<br />Que vos quedi el conhort que va ser una gossa feliç. <br /><br />Aferradetes dolcetes, nina.<br />sa llunahttps://www.blogger.com/profile/01417395106113354142noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-76982203108145236292023-01-10T13:00:26.325+01:002023-01-10T13:00:26.325+01:00T'entenc perfectament i no és gens desmesurat ...T'entenc perfectament i no és gens desmesurat aquest sentiment. Les comparatives amb altres pèrdues són igual, són de la família com el que més, de vegades molt més propers que altres familiars, i la seva pèrdua es pot sentir més i tot. Quin greu Teresa, una abraçada molt forta en aquests moments. El meu gat farà 15 anys aviat i de moment sembla relativament sa. Però pots imaginar que estic prou sensibilitzat amb el tema. Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com