dissabte, 22 de novembre del 2014

EM MIRA!



Ja fa dies que discuteixo amb la meva filla sobre un assumpte important. Fan un anunci de la colònia Invictus de Paco Rabanne on hi ha un superhome que surt victoriós de l’estadi i va polvoritzant qualsevol contrincant que el vol aconseguir. Mentrestant, una deessa perd els papers al seu pas i les nimfes perden la roba quan s’atura.

Invictus és una paraula llatina que m’agrada; significa invencible, sempre victoriós. Només per aquest contingut ja m’agrada, però  també perquè és el títol d’una de les pel·lícules del gran Clint Eastwood i perquè és el pseudònim que vaig emprar la primera vegada que vaig guanyar un concurs literari. No seria estrany que només per això, l’anunci m’hagués cridat l’atenció. Però no n’ha estat aquest el motiu exacte. Jo li dic a la meva filla que el model, superhome, musculós, i que deu haver menjat molts cigrons, quan acaba l’anunci em mira a mi. Sí, a mi! I ella se’n riu i em diu.

-       Mamaaa, mamaaa...

No sé si s’exclama volent dir que no tinc la vista bé o que no em mira. Però jo m’hi poso forta perquè la vista la tinc perfecta i l’home em mira a mi. Com s’explica sinó que m’hagi enviat personalment el seu vídeo, només per seduir-me, ui! vull dir per convèncer-me que la seva mirada és per a mi? A veure, em mira o no em mira?



                                                            Atenció al segon 0:44


És ben curiós que els anuncis de perfums i colònies gairebé em molesten per l’embafadors que són i aquest me’l miro amb tota l’atenció, esperant-ne el final amb ànsia.

Deia que potser l’Invictus que em mira ha menjat molts cigrons perquè veig que ara una marca de cigrons, i més llegums, ha encertat de ple quan en el seu anunci deixa entreveure com a causa primera d’un cos musculat i espectacular i també d’una cara ben formosa, el menjar cigrons. Serà una casualitat, però sempre fan aquest anunci a continuació de l’altre, que si no fos perquè em quedo davant el televisor ben embadalida mentre l’Invictus em mira, potser no hi hauria parat esment. I és que aquests no em miren. Figura que estan ocupats menjant cigrons, encara que no es vegi com masteguen, o digerint els que s’han  menjat al llarg de la vida, per arribar a ser com són.

No sé si haurà menjat molts cigrons el Pau Sabater que porta trenta nou programes concursant a “El gran dictat” de TV3, ben invictus, que no treu el pot, però no se’l poden treure del damunt.

Diu la Viquipèdia que no acostuma a mentir – i ho dic jo que tinc el costum de contrastar la informació - que els cigrons són bons pel colesterol, la hipertensió i per fer dieta, que tenen calci, potassi, zinc i vitamines B. I que estimulen el creixement. El Pau mesura dos metres; sigui qui sigui que se li posi al costat, ell sempre és més alt. Però no és això el que buscava en mirar la Viquipèdia. Volia saber si els cigrons van bé per arrenglerar les lletres una rere l’altra dins del cervell i combinar-les i lletrejar-les i fer-les ballar a conveniència per encertar sempre la combinació adequada. Això no ho he trobat, però sí que m’he recordat de la cita llatina, copiada de la grega “mens sana in corpore sano” – avui estic clàssica – que ve a dir que menjant cigrons, la ment sempre és clara.

Segur, segur que el Pau s'ha fet un tip de menjar-ne. Només cal escoltar-ne les respostes. Se les sap totes i els, només, vuit idiomes que parla hi deuen influir. De fet, no se li veuen els músculs, però assegut – dret no, que és massa alt – té una cara i un coll i un tors que recorden el cànon de bellesa clàssic. Per alguna cosa ha estudiat Filologia clàssica; era el seu destí. Però em sembla que el Pau, mirar-me, mirar-me, no em mira. Amb tres-cents mil espectadors mirant-se’l a ell per una banda i amb un pot de noranta mil euros per l’altra, prou feina té. Que tinguis sort, Pau! Em sabria greu que te n’anessis sense el premi per haver menjat tants cigrons, vull dir per tenir la ment tan clara.

I bé, en tornant als cigrons, potser la garantia d’un cos fibrat no la donen. Però ara mateix tenen altres valors segurs, com impulsar una empresa amb un producte que no tenia un gran prestigi entre les generacions actuals - encara que ho facin apel·lant a la pura façana – i com recrear la vista de les generacions... no tan actuals. Ara bé, el valor que segur que no tenen els cigrons és el de l’eterna joventut. Ho sé jo, que n’he menjat força i potser per això les lletres també ballen dins del meu cervell; a un altre ritme, també ho sé. Parlo de la joventut del cos, eh? Que la joventut de l’ànima necessita d’algun altre aliment, a part dels cigrons.

Entremig dels cigrons, les lletres. Les veieu?

20 comentaris:

  1. Teresa, posats a triar, em quedo amb el plat de cigrons, i et cedeixo l'home que et mira.
    Com que m'agraden, intentaré menjar-ne més sovint a veure si algun dia em surt algun sonet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre acontento tothom, Xavier. Si no és amb el guaperes, és amb els cigrons. És la gràcia, o la desgràcia, d'anar-me'n d'una cosa cap a l'altra.

      Elimina
  2. No m'agraden els cigrons, però faré l'esforç per agrair-te el moment tan bo que he passat llegint-te.
    De l'anunci de colonia no dic res, perquè sé que et mira a tu.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinga, anima't amb els cigrons que es poden fer de moltes maneres. Gràcies per la deferència, ja saps: yo lo ví primero.

      Elimina
  3. haha, m'has fet riure molt. A casa tenim una botiga de llegums cuits i l'altre dia buscant informació vaig trobar un llibre que explica coses molt interessants relacionades amb el que comentes. T'ho copio, el llibre es diu "Tratado del garbanzo":

    El metge grec Oribasi, el segle IV, va reunir uns escrits mèdics en què parlava de la importància del cigró en l’acte sexual:

    «El coit, per ser complet, necessita tres coses. La primera, un augment de l’escalfor, que es transmeti a l’escalfor natural i exciti l’apetit veneri; la segona, un aliment nutritiu dotat al mateix temps d’una humitat que humitegi el cos i faci créixer la quantitat d’esperma, i la tercera, el desenvolupament de corrents de tumefacció que es transmetin a les venes i al penis. Totes aquestes coses es troben en el cigró».

    I és que el cigró conté l’aminoàcid proteic triptòfan, un precursor de la serotonina, també coneguda com l’hormona del plaer.

    El de l'anunci de colònia és un fresc, a mi també em mira molt... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, ara sí que veig que he de mirar alguna cosa més que la viquipèdia. Molt interessant tot el que expliques. Ja veig que la relació que vaig fer dels homes guapos amb les llegums, i que a mi em semblava que s'aguantava amb pinces, no era tan fràgil. De fet. si et poses a la dreta de la tele, segur, segur que et mira.

      Elimina
  4. Jo amb el vostre permís, em quedaré amb els cigrons, també... De mirar, mirar, jo crec que et mira a tu... jo prou que m'hi he fixat, però crec que no, que a mi no em mira!!! Mira m'he tret un pes de sobre, perquè aquest senyor, amb tots els seus atributs corporals que pugui tenir, no em fa el pes, podria ser que fos rareta, sí, podria molt ben ser! O que ja tinc una edat, que també!

    O sigui que jo em quedo amb els cigrons i tu amb l'Invictus, ben perfumat, això sí!!! després de llegir el comentari de la Sílvia, he, he, he... haurem de repartir cigrons a tots i a dret...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, Carme. A mi tampoc no em feia el pes fins que no vaig veure que em mirava, però a partir d'aquell moment... ja vaig començar a pensar en els cigrons, perquè ja veus que tenen relació. I quantes qualitats tenen els cigrons!

      Elimina
  5. :):) Vaja, si el resultat de menjar cigrons és un cos tan musculat jo no en tornaria a menjar, que a mi tampoc no em fa el pes, l'home aquest. Però això de mirar-lo i semblar-te que t'està mirant... m'ha fet pensar en un autoretrat del pintor Albrecht Dürer, que el mires des d'on el mires ell sempre t'està mirant a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que menjar-ne cada quinze dies com faig jo, no tingui aquest resultat, Novesflors. Això de relacionar-lo amb l'Albrecht Dürer li dóna un valor afegit. No se m'havia ocorregut, però em posaré a l'altre costat a veure què. Crec que dels pintors del Reneixement, n'hi ha uns quants que et miren sempre. La Gioconda també, no?

      Elimina
  6. Mamaaaaa k no et mira a tu...!!!!!!
    Hem mira a miiiiiiiiii!!!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nena, fas tard! No ho veus que tothom està d'acord en què em mira a mi???

      Elimina
  7. El teu missatge subliminal m’ha arribat perfectament. Aquest vespre em prepararé un tapper de cigrons per demà dinar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que no em calia ser més explícita, que ho entendries a la primera. Passaré pel teu blog a veure si funciona el canvi de dieta. Però potser hauràs de fer una ampliació del teu bonic ull, sinó serà difícil valorar-ho.

      Elimina
  8. Segur que la teva filla et diria: mare que ja no tens edat, sembles una adolescent, he, he...
    Jo passo del senyor musculitos, encara que em miri, m'agraden més finolis...I també passo dels cigrons, que em fan malt d'estómac, si me n'he de refiar per semblar més jove ho tinc clar...Sort que no els necessito per sentir-me jove d'esperit...
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
  9. No, Roser. La meva filla m'anima a ser jove, però a vegades també em diu que em passo. El que passa és que l'Invictus també li agrada a ella. Ja veig que no t'he encertat res, ni el musculitos, ni els cigrons. Veus almenys El gran dictat? T'agrada el Pau, que sap tantes paraules? Ah, veig que amb això de l'esperit jove sí, que sí que coincidim.

    ResponElimina
  10. D'algun lloc deu venir la dita castellana "ganarse los garbanzos". Ja en menjava el Cid Campeador quan tornava invicte del regne de València de lluitar contra els moros. I ara és moda l'hummus... fet de cigró... res de nou sota el sol.
    Només que el perfum que deixa la digestió dels cigrons deu ser ben diferent de la que comentes...

    ResponElimina
  11. Que bo, Olga! En això del perfum que deixa la digestió dels cigrons no hi vaig reparar i és ben veritat. És clar, estava suggestionada per l'olor Invictus. També devia ser fort el Cid, si més no el Charlton Heston tenia uns bons pectorals a Ben-Hur, i em sembla que l'actor era ell a la pel·lícula.

    ResponElimina
  12. Vianda ben humil, em declaro incondicional dels bons cigrons. Combinacions, n'hi ha a milers: amb espinacs, allioli, saltejats amb pernil o bé amb una beixamel de formatge blau. Això sí, a menjar
    cuits el mateix dia, de qualitat i, si és possible, guisats a casa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que ja no tinc temps avui, Jordi, si parlem d'uns cigrons tan complerts i fets a casa, però m'has fet agafar una gana...

      Elimina